Ausiàs March, L'Espill i Isabel de Villena: autors i obres valencianes

Ausiàs March

Ausiàs March: és el poeta valencià més important de tots els temps. Va néixer a València l'any 1400 i pertanyia a una família noble de tradició literària: l'oncle Jaume March i el pare Pere March. Durant la joventut va tenir la vida pròpia d'un cavaller de la noblesa mitjana i va participar en diverses expedicions amb Alfons el Magnànim. March es va dedicar a gestionar les seves possessions feudals a la Safor. Més tard va exercir com a falconer reial.

Es va casar amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell; quan Isabel va morir, es va casar amb Joana Escorna, amb qui es va traslladar de Gandia a València fins a la seva mort el 1459. Li atribueixen 128 poemes, agrupats en quatre grans cants: d'amor, de mort, morals i el cant espiritual. Fa ús habitual d'estrofes de vuit versos decasil·labs i, en general, rimen entre elles en rima consonant, excepte algunes que no rimen.

Obra i temes principals

Tota l'obra d'Ausiàs March és molt unitària i hi destaquen dos temes bàsics:

• L'amor: tema típic dels trobadors; es percep com un sentiment contradictori.
• La mort: relacionada amb Déu; el jo poètic té dubtes sobre la fe i espera que el seu mal comportament no l'allunyi de Déu.

Però el tema principal és el jo poètic, que demostra com les persones s'enfronten a un món ple de conflictes.

L'Espill — Jaume Roig

L'Espill: és una obra molt destacada escrita per Jaume Roig, autor nascut a València a principis del segle XV; era metge i va morir el 1478. L'Espill és un llarg poema format per 16.247 versos tetrasil·labs amb rima; s'estructura com una tirallonga de redolins, fet que dóna molt de ritme i crea efectes humorístics. Pertany a una llarga tradició de debats intel·lectuals al voltant de les virtuts i els efectes de les dones, que trobem també en fragments de Lo Somni i El Tirant. L'Espill vol ser un reflex d'un model de comportament i, per això, té una clara intenció moral.

Característiques i estructura

L'obra s'estructura en un prefaci i quatre parts:

• Prefaci: parla un personatge inventat dirigint-se al seu nebot per contar-li la seva vida i com l'han tractat les dones.
• Llibre 1: ens conta la joventut del protagonista, que després de ser expulsat de casa per sa mare fa un viatge d'anada i tornada a València.
• Llibre 2: tracta dels seus casaments, que sempre acaben malament, i dels viatges.
• Llibre 3: descriu un somni en el qual el protagonista rep la visita d'un personatge bíblic i experimenta un canvi.
• Llibre 4: desperta del somni.

Isabel de Villena

Isabel de Villena va néixer a València l'any 1430. Filla il·legítima del noble Enric de Villena, va entrar de ben menuda a la cort de la reina Maria, dona d'Alfons el Magnànim. Va promoure la fundació del convent de la Trinitat i en va ser nomenada abadessa; va ser una dona molt estimada i respectada per la ciutat i va convertir el monestir en un referent cultural. Va morir el 1490, nou anys abans de la impressió de la seva única obra, Vita Christi, que ens ha arribat a partir d'una còpia impresa.

La successora de sor Isabel va ser sor Aldonça de Montsoriu. L'objectiu del Vita era donar a conèixer la vida de Crist i ensenyar a estimar-lo. L'estil és relativament senzill i les frases en llatí són explicades en valencià. Com que volia anar més lluny, Isabel conta la Bíblia des de la perspectiva de les dones, especialment de la Mare de Déu; a més, rehabilita la figura d'Eva com a resposta a L'Espill de Jaume Roig.