Agricultura i Ramaderia a Espanya: Tipus, Evolució i Paisatges

Economia de Subsistència i de Mercat

La utilitat de noves tècniques agrícoles i nous conreus va augmentar la producció, obtenint excedents. Amb el desenvolupament de la indústria i el creixement de les ciutats, la demanda d'aliments va augmentar. Però els productes industrials treien protagonisme a l'artesania rural. Els pagesos, per poder adquirir aquests productes, necessitaven diners a través de vendes. A conseqüència, l'agricultura va entrar en el circuit de l'economia de mercat, en què el pagès era venedor i comprador de béns industrials. L'agricultura de subsistència, orientada al consum propi, actualment s'ha abandonat i ha passat a ser de mercat.

Latifundis, Minifundis i Explotacions Mitjanes

Els latifundis són explotacions de grans dimensions on es practica una agricultura extensiva. Predominen a Castella-la Manxa, Extremadura i Andalusia. Els minifundis són explotacions de petites dimensions. Predominen a la meitat nord de la península i als arxipèlags. Les explotacions de grandària mitjana són les que fomenten l'agricultura intensiva amb la finalitat d'obtenir productes de qualitat.

Població Rural i Població Agrària

La població rural és aquella que viu en una zona rural tot i treballar en el sector secundari o terciari. La població agrària és aquella que treballa en el sector primari. La dispersió de la població urbana a les zones rurals es deu a la possibilitat de disposar d'habitatges amb més espai i més barats, a la facilitat que ofereix el cotxe per als desplaçaments i al fet que moltes activitats industrials i de serveis també s'han situat fora de la ciutat.

Producció Agrícola i Ramadera

La producció agrícola:

• Conreus de secà: són el cereal, la vinya i les oliveres. Aquests es conreen de forma extensiva, la feina està molt mecanitzada i se seleccionen bones llavors. Tot i que abans predominava el blat, actualment ho fa el cereal.
• Conreus de regadiu: són principalment la fructicultura i l'horticultura. Com a fruiters destaquen els cítrics, els de llavor i els de pinyol.

La producció ramadera:

• Bestiar boví: el més important de la ramaderia, especialitzat principalment en carn i llet.
• Bestiar oví: la producció de llana és residual; la principal és la carn i la llet.
• Bestiar porcí: es destina al consum fresc i a la fabricació d'embotits.
• Avicultura: la més important és la producció d'ous.

Comercialització dels Productes Agraris

La comercialització dels productes agraris depèn del grau de desenvolupament de la indústria agroalimentària, perquè un percentatge molt elevat dels aliments que es consumeixen són industrials. A nivell mundial, les indústries agroalimentàries estan molt enfocades a les multinacionals amb elevada productivitat d'aliments de qualitat.

Paisatge Agrari Atlàntic

El paisatge agrari atlàntic és habitual a les zones litorals, prelitorals i a les terres gallegues. El clima és oceànic, amb pluja i temperatures suaus. Aquest clima afavoreix la presència de prats i boscos caducifolis. L'agricultura no predomina en extensió, i la més important és la monocultura del blat de moro. La ramaderia està orientada a la cria de bestiar boví per a la producció de llet i carn. L'estructura agrària és minifundista, on els agricultors posseeixen parcel·les petites disseminades. La dedicació a la ramaderia provoca que la població visqui dispersa en poblets petits.

Paisatge Agrari d'Interior

El paisatge agrari d'interior és habitual a Castella i Lleó, Castella-la Manxa i a les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir. El clima és continental, amb altes temperatures a l'estiu i glaçades a l'hivern. La manca de precipitacions dificulta l'agricultura i el naixement de boscos. El conreu principal és el del cereal, amb rotacions biennals o fins i tot triennals. En la ramaderia predomina el bestiar oví. L'estructura agrària és de terres molt parcel·lades amb una gran xarxa de camins amb pobles grans. La població en aquestes zones és escassa, i la majoria és població envellida.