Mesquita de Còrdova: Història, Art i Arquitectura

Nom:

Autor:

Comitent:

Cronologia:

Localització:

Estil:

Materials:

Context històric

Al regne visigot de Toledo, a principis del segle VIII, després de la mort del rei Vítiza, el seu successor, Roderic, va enfrontar-se a Àkhila, que li disputava la corona. Aquest últim va demanar ajuda als musulmans del nord d’Àfrica. Aquests van desembarcar a Gibraltar el 711 i derrotaren a Roderic a la batalla del Guadalete, començant la conquesta de la Península Ibèrica. En set anys la dominaren tota, menys les muntanyes del nord. La convertiren en un emirat depenent del Califat Omeia de Damasc.

Els musulmans denominaren a la Península Ibèrica Al-Andalus. Els seus habitants s’islamitzaren al llarg dels vuit segles que durà el domini musulmà. Aquest va dur avenços en tots els camps i fundà escoles importants.

El 750 el Califat Omeia va desaparèixer sota els abassides, però un príncep omeia, Abd al-Rahman, va fugir refugiant-se a Còrdova i va iniciar l’emirat independent del nou Califat Abassida de Bagdad. Fou aquest emir el que començà va fer construir de la mesquita de Còrdova, ho va fer sobre el terreny que havia ocupat l’església visigoda de San Vicente.

Fins el segle X va ser ampliada diverses vegades per acollir la població cada cop més nombrosa de la ciutat. Després de la “Reconquesta”, el 1523, es construí una catedral al mig de la gran mesquita.

Anàlisi formal

Elements de suport i suportats

Al haram hi ha 514 columnes. Les del primer edifici d’Abd al-Rahman I tenen fusts de granit, jaspi o marbre, i provenien d’edificis romans i visigòtics. Els capitells són molt diversos. A les ampliacions posteriors no aprofitaren elements arquitectònics.

Com les columnes tenien poca alçada s’ideà un sistema a base de dues arcades superposades, donant molta més altitud als sostres i efecte de lleugeresa. Es possible que fos una improvisació afortunada, per la rapidesa amb que es va construir.

Sobre cada columna s’aixeca una pilastra que ses sosté als dos cantons amb uns arcs de ferradura que alhora permeten sobreposar-hi un altre nivell d’arcs de mig punt més amples. Els arcs inferiors fan de contrafort de les pressions laterals de la coberta de dos aiguavessos.

També hi ha dues columnes superposades que contenen tres fileres d’arcs lobulats entrellaçats formant una gelosia complicada i molt ornamental.

Després de les ampliacions la mesquita era molt profunda, cosa que no permetia que la llum del pati arribés al fons. Amb l’ampliació d’Al-Hakam II s’hi van construir quatre cossos de llum: al centre un i tres davant del mihrab.

La cúpula principal, sobre el mihrab, els nervis de la qual s’encreuen i dibuixen un octògon al centre. A la part interna hi ha mosaics de finíssimes decoracions vegetals i entre els nervis hi ha un cos de finestres.

Espai exterior

Forma un rectangle de 1,78 m de nord a sud i 1,25 d’est a oest. Està envoltada per un mur massís i reforçat amb torres quadrades, entre les quals s’obren les 19 portes que té. No hi ha façana principal.

Exterior auster, amb forma de fortalesa.

Espai interior

L’entrada és pel pati dels Tarongers (sahn), que té un minaret, s’inspirà en la mesquita de Damasc. També conté quatre fonts (sabils) per a les ablucions rituals. Els tarongers s'alineen amb les naus de la sala d’oració.

Al fons del pati s’obren 19 arcs de ferradura, corresponents a les 19 naus de la sala d’oració.

La sala d’oració està formada per 19 naus formades per fileres de columnes que li donen aspecte de bosc impressionant. Les columnes són 514. Aquestes columnes estan orientades perpendicularment cap al mur de la quibla (capçalera que assenyala la direcció de la Meca), on s’hi troba el mihrab, punt central de la mesquita

Davant el mihrab hi ha la maqsura, lloc reservat a les autoritats. Aquesta zona queda molt il·luminada gràcies a 4 cúpules amb finestres radials ja esmentades.

La quibla, amb el seu mihrab, de la mesquita de Còrdova està orientada al Sud, per tant no mira a la Meca, ja que al ser una rèplica de la de Damasc, la varen orientar igual. Aquesta última, orientada al Sud, sí que mira cap a la Meca.

Interpretació

La mesquita de Còrdova havia de ser una rèplica de la de Damasc, d’on provenia el seu comitent Abd Al-Rahaman I. Després de la conquesta musulmana s’hi havia construït 300 mesquites i molts palaus i edificis públics.

L’antiga basílica de San Vicente fou compartida per musulmans i cristians fins l’any 784, quan l’emir Abd al-Rahman I decidí construir una gran mesquita inspirada en la de Damasc.

La mesquita és l’expressió artística de la fe islàmica. La paraula masyd vol dir “lloc de postració” on els fidels adoren a Al·là. També tenia una finalitat política, perquè els emirs i califes podien controlar de prop les classes aristocràtiques i polítiques.

Al segle XVI es construí, al bell mig de la sala d’oració una catedral cristiana, que desllueix el conjunt monumental, però fou el que va permetre la seva supervivència.