Anàlisi de La vicaria de Marià Fortuny: Estil i Significat
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,4 KB
Estil i característiques
Estil: La vicaria es troba dins del realisme: descripció objectiva de la realitat, sense cap ideologia preestablerta. El realisme prescindeix dels símbols i esquemes i busca el detall, la màxima proximitat. Les principals característiques de la pintura realista són:
- El refús de la bellesa arquetípica.
- La plasmació naturalista i anticlàssica.
- La representació directa i realista de la societat.
- El domini del color sobre el dibuix.
- La disposició causal de les figures.
Tot i que el quadre es cataloga com a realista, hi ha gent que parla de fortunyisme, ja que en les obres de l’autor no hi ha una denúncia social tal com la feien els realistes. Fortuny retrata temes amables i costumistes del gust de la burgesia.
Interpretació
Significat: Aquest quadre costumista reflecteix els tràmits burocràtics d’un casament i hi surten representats personatges de la burgesia i aristocràcia al costat de personatges més humils, però sense fer-ne cap tipus de crítica social. Diem que és un retrat d’aquesta classe alta, ja que hi trobem representades moltes figures de la mateixa (el torero, les majas, etc.).
Funció: El quadre es va pintar amb l’objectiu de ser venut, o sigui que compliria una funció decorativa en el saló d’alguna residència burgesa. L’obra està inclosa en el gènere tableautin (teles de petit format) i s’ha considerat com la imatge paradigmàtica d’un dels estereotips més típics del Romanticisme i d’Espanya: la societat està dominada per la tradició i els costums.
Models i influències
El quadre rep una clara influència de Goya, pel que fa a la sensibilitat pel color, la passió per la llum i la tècnica de la taca aïllada. Fortuny també s’influencia dels clàssics renaixentistes i barrocs. La seva estada al Marroc també va influenciar-lo afegint una intensitat cromàtica més gran, plena de llum i exotisme. Els que s’inspiraren en Marià Fortuny posteriorment reben el nom de fortunyistes, com Tomàs Moragas o Eduardo Zamacois.
Altres obres
- L’odalisca (1861).
- La batalla de Tetuan (1862-1864).
- L’elecció de la model (1874).