Anàlisi artística de l'obra de Manet: Estil i influències

Anàlisi formal de l'obra

Les figures estan escassament modelades i resulten gairebé planes. El focus de llum incideix directament sobre el grup, sense gairebé crear ombres.

Representa la llum i les ombres per mitjà de la gradació tonal del color. El negre i el blanc, com a colors predominants de les figures centrals, donen un contrapunt lumínic.

Tot i l’ordre compositiu, hi ha certa manca d’unitat i dispersió, sobretot a l’escena central, on cada personatge sembla aïllat en el seu món (no es miren entre ells). La noia mira a l’espectador, l’home de l’esquerra està distret i el de la dreta té el braç aixecat, parlant.

No hi ha perspectiva clàssica; el fons és com un esbós.

El quadre presenta algunes deficiències formals: la llum té una incidència poc natural, mentre que la profunditat està defectuosament resolta, i això fa que la dona que es banya aparenti surar a l’aire. Finalment, la postura del nu resulta poc coherent.

Temàtica, significat i funció

L’escena es basa en una excursió campestre, costum propi de les classes mitjanes parisenques, a Argenteuil, als boscos a la vora del Sena.

Els personatges que apareixen són individus reals del cercle d’amistats de l’autor que van posar per a ell per a la realització del quadre.

El quadre ha estat interpretat com una mena de manifest en imatges del que la pintura moderna havia de ser per a Manet:

• No ocultar la contemporaneïtat.
• Llibertat de l’artista en el seu treball, per damunt de convencions representatives de tota mena.

Però Manet sabia que la seva obra provocaria escàndol; en aquest sentit, l’autor pren una postura deliberadament provocadora. Hi ha una ruptura de la perspectiva renaixentista, creant l’espai exclusivament a través de la llum i el color.

L’obra va ser mal rebuda per la majoria d’entesos, tant per objeccions morals com artístiques:

1. Es considerava de mal gust la utilització del nu en una escena de la vida quotidiana; va ser vist com una apologia del llibertinatge.
2. Deficiències tècniques intolerables (llum poc natural, perspectiva mal resolta).
3. Format del quadre, inapropiat per a temes menors.

Models i influències

El judici de Paris de Rafael i El concert campestre de Ticià són els dos referents bàsics d’aquesta obra de Manet. La influència dels clàssics, dominada per la pintura veneciana del segle XVI i pel Barroc espanyol, especialment per Velázquez, no va ser un cas aïllat, sinó un referent clar en algunes de les seves obres més rellevants, com Olympia o El pifre. També va rebre influència de l’art japonès.

Va ser admirat pels impressionistes per la seva manera de tractar la llum i el color, però l’aportació de Manet a l’art modern va anar molt més lluny. La seva negativa a seguir les pautes il·lusionistes de la perspectiva tradicional, desintegrant la composició a manera de collage, va ser l’origen dels plantejaments espacials de Cézanne i del Cubisme.