Composició i significat de La Llibertat guiant el poble
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,22 KB
Anàlisi compositiva i estilística
La composició remet a la de El rai de la Medusa de Géricault, però invertida. Delacroix inverteix l'orientació de les figures que, en aquest cas, avancen cap a l'espectador, a diferència del Rai, on s'allunyen. Les figures avancen amb gestos dinàmics i exaltats, com reclamant la participació de l'espectador en els esdeveniments. En ambdues pintures, les figures s'emmarquen en una piràmide ascensional que confereix un major dinamisme a la composició.
El paral·lelisme compositiu també s'evidencia en la base: una base inestable que, a l'obra de Géricault, són les ones del mar, i a la de Delacroix, la formen les restes de la barricada i els cossos abatuts.
Estructura espacial i plans
L'obra presenta una composició superficial on la profunditat s'aconsegueix mitjançant la perspectiva aèria i la superposició de diferents plans:
- Primer pla: Els cossos dels difunts.
- Segon pla: La Llibertat, el burgès, el moribund i el jove estudiant.
- Tercer pla: La població lluitant.
- Fons: La ciutat enmig de la boirina i el fum.
Entre aquests plans existeix una relació seqüencial ascendent.
El ritme i el dinamisme
Un dels trets més significatius és el dinamisme accentuat, reforçat per:
- Línies i pinzellades de color ondulades.
- Personatges amb gestos d'arengar que transmeten passió.
- Absència de figures rectes: cabells, robes, braços i cames apareixen corbats.
- Contrast entre els cossos caiguts i la vitalitat dels combatents.
Els forts contrastos lumínics (clarobscurs) entre zones il·luminades i zones en penombra contribueixen a incrementar aquest dinamisme.
El tractament del temps
L'artista plasma un moment instantani de caràcter històric, però amb una voluntat d'eternitat en mostrar la figura al·legòrica de la Llibertat. Aquesta pintura esdevé una icona intemporal de la lluita dels pobles.
Context històric i significat polític
La Llibertat guiant el poble és un llenç monumental que mostra una de les barricades de París durant «Les Tres Jornades Glorioses» (27, 28 i 29 de juliol de 1830). Aquests fets provocaren la caiguda del darrer monarca absolutista francès, donant pas a la monarquia liberal de Lluís Felip d'Orleans. Delacroix combina aquí el realisme i l'al·legoria.
La primera pintura política moderna
Aquesta obra assenyala el moment en què el romanticisme deixa de mirar cap a l'antiguitat per participar en la vida contemporània. És un testimoni artístic de la unió dels oprimits en la lluita per la llibertat, representada al·legòricament per la dona amb la bandera tricolor.
Funció i encàrrec
L'obra té una funció propagandística i commemorativa. Cal subratllar que el quadre no va ser un encàrrec, sinó una iniciativa pròpia de Delacroix per mostrar l'esperit dels revoltats. Tot i que Lluís Felip d'Orleans el va comprar, el va considerar massa incendiari i no es va exposar al públic fins al 1861.