Mercè Rodoreda: Biografia, Obres i Estil Literari

Mercè Rodoreda i Gurguí: Biografia

Mercè Rodoreda i Gurguí nasqué a Barcelona, al barri de Sant Gervasi, el 10 d'octubre de 1908. És coneguda sobretot com a novel·lista i contista, però també va escriure algunes obres dramàtiques i poesia lírica. Va créixer en un ambient de barri tranquil i envoltada de l'amor dels seus pares i, sobretot, del seu avi, que li va inculcar la passió per la lectura.

El 1928, es va casar amb el seu oncle matern, catorze anys més gran que ella, Joan Gurguí, que havia marxat a Amèrica molt jove i n'havia tornat amb una certa fortuna econòmica el 1921. Aquest matrimoni, mai acceptat per ella, i al qual es va veure abocada, i el naixement del seu únic fill, Jordi Gurguí, es van convertir en una experiència traumàtica i, encara més al final de la seva vida, quan ella mateixa es culpabilitzava de la malaltia mental que afectaria el seu fill i que l'obligaria a ser internat a un centre psiquiàtric. Mercè Rodoreda va triar la literatura com una alternativa d'evasió d'aquell entorn clos i decebedor que havia patit.

El 21 de gener de 1939 va emprendre el camí de l'exili. Es va instal·lar al castell de Roissy-en-Brie, a vint-i-cinc quilòmetres de París. Va ser una època de duresa i supervivència durant la qual, segons la mateixa autora, «escriure semblava una ocupació espantosament frívola». D'altra banda, la precarietat econòmica li impedia tenir la tranquil·litat necessària per dedicar-se amb continuïtat a la seva obra literària. El conjunt de la seva obra es continua reeditant i traduint constantment.

Estil i Temàtiques de l'Obra de Rodoreda

Les obres de Mercè Rodoreda es caracteritzen per una anàlisi detallada dels personatges. Hi apareix una meditació desencadenada sobre l'existència humana; la solitud i el desamor són factors que dificulten la relació entre les persones. Està escrita des del punt de vista de la dona i sovint apareixen relacions on la dona sol ser una víctima passiva, oferint-nos una visió pessimista de la vida. Es caracteritza per quatre elements:

• L'aïllament de la societat: Són dones solitàries i introvertides. L'aïllament que senten respon als plantejaments existencialistes de l'època.
• El naixement: Les heroïnes neixen en condicions singulars i es crea ja des de l'inici un misteri que les caracteritzarà al llarg de la seva vida. La figura materna és un referent més positiu que la paterna.
• La infantesa: L'atracció de l'escriptora per la primera etapa vital es troba en la pròpia experiència. Aquesta és vista sempre com un paradís llunyà definitivament perdut. Queda plantejat un antagonisme entre la infantesa i l'edat madura. A mesura que s'adonen de la duresa de la vida adulta, giren la seva atenció cap al passat infantil, encara que tot no és positiu. Les heroïnes rodoredianes, per tal de fugir del conflicte, enyoren l'estat infantil on no hi ha cap tipus de desequilibri intern.
• La maduresa: La contemplació de la vida des de la maduresa, des de la posició especial que dóna l'experiència, fa veure les coses amb major incredulitat i pessimisme.