El Modernisme Català: Art, Literatura i Societat al Segle XX

El Segle XX: Modernisme

Introducció a la Societat de l'Època

Durant els darrers anys del segle XIX i els primers del XX, Catalunya va patir una profunda transformació: una extraordinària expansió econòmica i industrial, acompanyada d'un enorme creixement de les grans ciutats, sobretot de Barcelona. El catalanisme va evolucionar cap a posicions polítiques diversificades, conservadores o federalistes i republicanes. Els ideals polítics es van estendre amb força arreu del país. L'any 1901 va néixer la Lliga Regionalista, el partit catalanista de caràcter conservador que va dominar la vida política de Catalunya durant el primer quart del segle XX. Les dures condicions de treball van provocar una presa de consciència de la classe obrera.

El Modernisme

Al principi dels anys noranta del segle XIX va sorgir un desig de modernitat. Els artistes, escriptors, pensadors... es van adonar que el país anava endarrerit respecte a la resta d'Europa. Van deixar de mirar cap a Madrid per emmirallar-se en França, Alemanya i Anglaterra. Aquest procés, anomenat modernisme, era hereu de la Renaixença. El modernisme català va ser un dels períodes més esplendorosos en tots els camps: literari, artístic, de pensament... Pel que fa al modernisme literari, s'estén del 1890 al 1910 i se sol dividir en dos períodes.

Primer Període

• La revista L'Avenç, que va iniciar una campanya per promoure la reforma lingüística del català i va donar a conèixer a Catalunya la cultura europea.
• Santiago Rusiñol i les festes modernistes de Sitges, la primera de les quals es va celebrar l'agost de 1892.

Segon Període

El modernisme es va consolidar com a moviment, va perdre part de l'agressivitat del principi. Aquesta etapa es va iniciar amb l'aparició de la revista Joventut. El modernisme va néixer marcat per l'enfrontament entre l'artista i la societat, ja que mentre que el primer volia elevar el nivell cultural i espiritual de la societat, aquesta només s'aferrava a les coses materials.

Poesia Modernista

En el camp de la poesia cal destacar: Joan Maragall, Víctor Català (pseudònim Caterina Albert), Raimon Casellas, Prudenci Bertrana i Josep Pous i Pagès, a més de Santiago Rusiñol i Joan Puig Ferrater. La poesia modernista inclou un conjunt de tendències i corrents. Es van anar incorporant a la poesia catalana diverses sensibilitats vigents arreu d'Europa. Així, al costat de la poesia de tendència romàntica trobem el simbolisme, el vitalisme, la poesia social, el naturisme, el parnassianisme, etc.

Corrents Poètics

1. El simbolisme pretenia suggerir estats anímics.
2. El vitalisme exaltava el paper central de la vida humana al món.
3. La poesia social es preocupava pels fets socials i sobretot per la marginació que patien diversos sectors de la societat.
4. El naturisme pretenia integrar i harmonitzar l'home i la natura.
5. El parnassianisme pretenia recuperar el gust per la forma i crear un llenguatge poètic.

Joan Maragall

Barcelona (1860 - 1911) era fill d'una família de la burgesia tèxtil. Va estudiar la carrera de dret perquè no volia seguir l'activitat empresarial. Tot i això, sense cap interès per l'exercici de l'advocacia, va dedicar una part de la seva vida al negoci familiar i fins als anys 30 no va començar a destacar com a poeta i periodista. El 1890 va ingressar al Diario de Barcelona i va col·laborar amb L'Avenç, la revista més emblemàtica del modernisme. Des de les pàgines d'aquestes dues publicacions, va donar a conèixer alguns dels corrents europeus que més van influir en el moviment modernista. L'obra de Joan Maragall inclou tres gèneres: poesia, assaig i articles periodístics. L'obra poètica més important està constituïda per Poesies, El Comte Arnau, Nausica, L'Elogi de la Paraula i L'Elogi de la Poesia.

L'Escola Mallorquina

Sota aquesta denominació es coneix un grup de poetes units per l'origen geogràfic, però també pel fet de compartir una sèrie de característiques poètiques com ara la visió del paisatge, la contenció en l'expressió dels sentiments i la influència dels clàssics.

Narrativa Modernista

els modernistes tambe van modernitzar la prosa catalana. Aquesta modernitzacio va incloure dos aspecctes: 1 La renovacio de la novella i el conte, que eren els textos en prosa mes importants. 2 la creacio de nous tipus de textos en prosa literaria, amig cami entre la poesia i la prosa.   ///  El modesnistes van trencar amb molts aspecters dels corrents anteriors. Volien transcendir i enlairerse cap a lexpressio de nous mons especialment del mon interior dels personatges. El seu genere preferit va ser el conte, peruqe els permetia un argument mes concentrat i no els reclamava tanta tensio narrativa. les novelles sovint eren una acumulacio de contes o de narracions breus, la majoria pubnlicades com a fascicles en revistes setmanals o publicacions periodiques. La novella modernista  els sots ferestecs de raimon casellas va inagurar el perioda que va cloure la vida i la mor de jordi fraginals de josep pous i pages. Autors destacats daquest genere van ser victor catala i prudenci bertrana i joaquim Ruyra. Caracteristiques 1 El protagonista rebel i incomformista, lluita contra el determinisme ambiental per tal d'autorelitzarse i dominar el seu propi destí. 2 La psicologia del protagonista pren una importancia extraodinaria 3. Lespai geografic o social en que se situa laccio adquireix un valor sibolic que reflecteix el conflicte entre lidividu i lentorn. 4 Les descripcions son detallistes i busquen sempre la dimensio simbolica. 5 El determinisme, aixi com la introduccio de realitats crues i decadents, serveixen per crear un clima adequat a la sensibilitat subjectiva de lescriptor modernista. EL DETERMINISME ES UNA DOCTRINA SEGONS LA QUAL EL DESTI DE CADA PERSONA JA ESTA FIXAT PER SEMPRE JA ABANS DE NEIXER DE MANERA QUE TOTS ELS NOSTRES ACTES ESTAN PREDETERMINATS.

VICTOR CATALA (Caterina Albert) Es va donar a coneixer amb Drames rurals 1902 , un recull de contes i de narracions breus, amb temes com la marginacio de la dona o la visio tragica de l'existencia. La seva obra mes important es solitud (1905), la progagonista en una persona lliure i independent. Solitud esta escrita en una prosa plene defectes poetics i de simbols que intenten transmetre les sensacions i la vida interior de la dona.

PRUDENCI BERTRANA La seva obra principal, Josefat, narra la historia dun campaner de la catedral de girona que seduit per una dona de mala vida, la fineta es veu arrosegat a una vida de depravacio sexual i humana. Escrita en forma de novella breu, josefat va consagrar el seu autor i el va convertir en un important novelista de lepoca. La van seguir naufrags  i el llibre de narracions proses barbares. Posteriorment, bertrana va a tornar a publicar nobelles entre les quals cal destacar, JO, memories dun metge filosof i la trilogia entre la terra i els nuvols.

JOSEP POUS I PAGES La novella La vida i la mort de jordi fraginals es sens dubte la mes coneguda i la llegida de les seves obres. En jordi, jove actiu, ple d'ideals i d'imaginacio, es veu abocat per la tradicio familiar a seguir a la carrera de capellà. Quan coneix l'alberta, de la qual senamora, s'adona de la situacio en la quel es troba i s'hi rebella, abandonant els estudis eclesiastics. Amb la seva empenta i les ganes de viure, va creant el seu propi desti, fins que una malatia fatal li anuncia la imminencia de la mort. Tanmateix, el suicidi finalrepresenta un desafiament i una victoria sobre el desti marcat per la natura.