Literatura catalana: Joan Fuster, Pere Calders i Montserrat Roig — resum i obres

Joan Fuster (Sueca, 1922)

Joan Fuster

Va començar amb el periodisme i la poesia, però més tard els va deixar. Va iniciar la carrera d'assaigista amb El descrèdit de la realitat i es caracteritza per un estil incisiu, una adjectivació hàbil i precisa, així com pel seu coneixement de les ciències socials, la història i la crítica literària. La seva obra inclou totes les formes assagístiques: l'assaig llarg, el «diccionari filosòfic», el dietari íntim, l'article i l'aforisme. El catalanisme de la seva obra va ser criticat per autors i polítics conservadors i anticatalanistes, i va ser motiu d'intents d'atemptat amb bomba al seu domicili de Sueca. Obres importants: Nosaltres, els valencians, Diari, etc.

(Assaig: és un gènere en prosa, no narratiu, que tracta temes diferents en formes també molt diverses; parteix de la crítica o l'anàlisi dels fets i dades per arribar a unes determinades conclusions. Aforisme: gènere literari que consisteix a expressar un pensament complex de forma estètica i breu, que parteix de la subjectivitat de l'autor. Anuncia tesis científiques i filosòfiques, però sense argumentar-les.)

Pere Calders (Barcelona, 1912)

(El realisme màgic pot considerar-se testimonial)

Va escriure el seu primer recull de contes amb 14 anys: El primer arlequí. Va publicar articles periodístics. El 1938 es va allistar com a voluntari i va lluitar al front de Terol, on va escriure Unitats de xoc. Després de la guerra es va exiliar a França i, posteriorment, a Mèxic. Quan va tornar, va col·laborar en diverses revistes. La seva literatura es caracteritza per un món de ficció on el real i el fantàstic es combinen de manera crítica. La imaginació i la lliure fantasia s'oposen a una realitat buida i monòtona. Utilitza molt l'humorisme i la caricatura. L'obra més paradigmàtica, ja que recull els dos fils narratius de la seva producció (la realitat aparent i el realisme màgic), és Les cròniques de la veritat oculta.

Montserrat Roig (Barcelona, 1946)

Montserrat Roig

Utilitza el seu barri, l'Eixample, com a escenari de les seves obres. Va participar en moviments de protesta contra la dictadura. Alterna la narrativa amb l'assaig, la biografia, la crònica, el periodisme i el teatre. Li van atreure conflictes individuals i col·lectius, que estan reflectits en Els catalans als camps nazis o en Rafael de Vidiella o l'aventura de la revolució. El periodisme li servia com a difusió i la literatura li servia de reflexió. Va morir el 1987.

Romanticisme i Renaixença

• Teodor Llorente — Vora el barranc dels Algadins
• Jacint Verdaguer — Vora el mar, Canigó

Modernisme / Escola mallorquina

• Miquel Costa i Llobera — Lo pi de Formentor (E. M.)
• Joan Maragall — La vaca cega
• Joan Alcover — La Balanguera (E. M.)

Noucentisme

• Josep Carner — Bèlgica, Cançoneta incerta
• Carles Riba — Súnion

Avantguardes

• Josep Maria Junoy i Muns — Oda a Guynemer
• Joan Salvat-Papasseit — Com sé que es besa
• J. V. Foix — És quan dormo que hi veig clar

Neopopularisme

• J. M. Segarra — Aigua-marina, Vinyes verdes vora el mar

Post-simbolisme

Pere IV — Corrandes d'exili (lit. Exili)