Medis de Cultiu: Tipus, Requeriments i Condicions

Medis de Cultiu: Funció i Requeriments

Funció

Funció: Créixer, aïllar i identificar microorganismes, i determinar la seva sensibilitat als antibiòtics.

Requeriments Energètics

Requeriment energètic: Necessitat d'obtenir energia. Les fonts energètiques són aquelles que el medi ha de tenir algun component que proporcioni ATP.

Tipus de fonts:

• CARBONI (hidrats de carboni): Proporcionen molta quantitat d'ATP. Les principals fonts són: glucosa, lactosa, midó, sacarosa, maltosa i altres molècules com, per exemple, el metà o l'àcid nítric.
• NITROGEN (energia inferior a la del carboni): Principalment són: les proteïnes, els pèptids (organismes unicel·lulars que utilitzen trossos de proteïnes) i els aminoàcids (unitat estructural de la proteïna). És més fàcil proporcionar pèptids, ja que ells n'obtenen els aminoàcids.

Requeriments No Energètics

Requeriments no energètics: Necessiten molècules no per a obtenir energia, sinó de manera estructural o sintètica.

• SOFRE: Per sintetitzar les seves pròpies molècules. S'obté gràcies a: sulfats, cistina (aminoàcid).
• FÒSFOR: ATP (el necessita per crear energia). S'obté de fosfats i aminoàcids.
• IONS: Necessaris per al creixement. S'obté de macronutrients (necessaris en alta quantitat, per exemple: sodi, potassi) i micronutrients (en poca quantitat, per exemple: magnesi, ferro, cobalt). Si no es proporciona la quantitat correcta, pot ser tòxic i no facilitar el creixement.
• FACTOR DE CREIXEMENT: Substàncies que el microorganisme necessita per créixer però que és incapaç de sintetitzar. Si no està en el cultiu, no l'obtindrà. S'obté de: factors de coagulació, vitamines, aminoàcids, etc.
• FACTOR D'ARRANCADA: Substància que permet al microorganisme sortir de la fase de latència a la fase de creixement. Necessita energia per arrencar. S'obté de la glucosa.
• FACTOR INHIBIDOR: Substància que inhibirà el creixement d'un grup concret de microorganismes. Finalitat: Aïllar el microorganisme que es vol estudiar, o bé determinar la resistència davant d'un antibiòtic.

Condicions que ha de Complir un Medi de Cultiu

• Composició de nutrients: Cada microorganisme necessita un medi de cultiu diferent.
• Temperatura: 37 graus centígrads les 24 hores, són condicions aptes per a fongs que causin infecció interna. Si fos un fong que infecta externament, la temperatura seria de 22 graus durant 24 hores.
• Grau d'humitat: Els microorganismes necessiten un mínim d'humitat. Els medis de cultiu tenen aigua; per tant, cal fer que l'ambient sigui humit. És suficient només amb omplir aigua en un recipient i posar-lo dins de l'estufa amb el cultiu.
• pH: Per mantenir el pH, cal afegir al cultiu substàncies tamponadores (sèrie d'àcids i bases que es poden dissociar i adoptar una forma o una altra per mantenir la condició de pH).
• Pressió osmòtica: Ha de tenir una concentració de sal de clorur de sodi concentrada. Normalment està en 1 g/L; és millor que sigui menys que més. Aquesta condició farà que el microorganisme es desenvolupi correctament. Hi ha casos en què és necessari que sigui entre 7-8 g/L, això és degut al fet que el microorganisme és resistent.
• Presència o absència d'oxigen: Depenent del microorganisme, necessita una atmosfera o una altra. Per això hem de saber el seu metabolisme (aeròbia o anaeròbia). Ho podem saber segons la simptomatologia o la mostra. Exemple: Infeccions urinàries (aeròbia); otitis (anaeròbia).

Principals Medis de Cultiu

Segons la Proporció d'Aigua (consistència gelatinosa)

• Medis sòlids: Com a mínim un 15% d'agar i un 85% d'aigua. Tenen consistència sòlida gelatinosa (no és dur). S'observa el creixement en el medi veient colònies.
• Medis líquids: No tenen agar i sí aigua. La consistència és totalment aquosa. Observem el creixement en un medi líquid per canvis de color o terbolesa.
• Medis semisòlids: Aproximadament un 5% d'agar i un 95% d'aigua. Consistència gelatinosa però més tova. Tenen només una utilitat: fer un estudi de la motilitat (saber si el microorganisme es mou o no) del microorganisme.

Segons la seva Utilització

• Aïllament de microorganismes: Per poder estudiar un microorganisme, l'has d'aïllar (en forma de colònies). Per fer colònies ha de ser sòlid.
• Enriquits: Porten ingredients que afavoreixen el creixement d'un grup concret de microorganismes. La resta pot créixer igual, però no els afavorirà. S'acostuma a enriquir amb hemoglobina, sang, etc.
• Selectius: Alguns ingredients inhibiran el creixement d'un grup, però no afavoreixen a cap altre. No tindrà competència, però no afavoreix res. Exemple: Gram positiu. Substàncies selectives: Colorants, antibiòtics, ions, etc.
• Diferencial: Els microorganismes presents a la mostra creixen amb un aspecte diferent segons puguin o no utilitzar un component del medi. Normalment creixen en colors diferents. Típic: Medi que permet saber si utilitza lactosa o no (si utilitza, de color vermell; si no utilitza, blau). Molta utilitat en mostres de femta.
• Electius: Per aïllar els microorganismes amb major freqüència que estan presents a la mostra.
• Creixement en general: Agar nutritiu, per augmentar la població.
• Identificació: Et permet conèixer si un microorganisme és capaç o no de fer una determinada reacció. Exemple: Saber si és capaç de produir àcid sulfúric o de fer una lactosa.