Multiplicació de Virus, Cicles Lític i Lisogènic, Prions i Moneres

Multiplicació dels Virus

El cicle dels virus consta de 2 etapes:

Fase extracel·lular: Fase en què el virus està fora de la cèl·lula. Els virus existeixen com el que es coneix com a "partícula vírica" o "virió", són inerts, però també infecciosos. Si són infecciosos, té lloc una infecció en la qual té lloc la fase intracel·lular.

Fase intracel·lular: Fase en què el virus està dins de la cèl·lula. El virus existeix només com a àcid nucleic. Aquest àcid nucleic el podem trobar en procés de replicació o en estat latent (parat). Si l'àcid nucleic segueix un cicle de replicació, el virus està seguint un cicle lític (virus lítics i virulents). Si l'àcid nucleic segueix un cicle de latentació, el virus està seguint un cicle lisogènic (virus lisogènic, atemperats o atenuats).

Cicle Lític

El seu material genètic, un cop entra a la cèl·lula, entra en replicació. Fases:

Infecció: La dividim en 2 sub-etapes:

• Absorció/Fixació: Les partícules víriques queden fixades sobre la cèl·lula que parasitaran. Hi ha un reconeixement específic entre la cèl·lula i el virus (sinó el virus no es pot fixar), per això els virus són específics.
• Penetració: Les partícules víriques entren dins de la cèl·lula. En el cas dels virus bacterians, normalment només entra el material genètic d'un virus en cada cèl·lula.

Síntesi: L'àcid nucleic del virus que ha entrat, utilitza les estructures i energia de la cèl·lula per a replicar-se amb ell mateix.

• Síntesi del material genètic: A partir de l'ADN (material genètic del virus) es replica l'ADN. A partir de l'ADN, es forma l'ARN per tal de sintetitzar proteïnes.
• Síntesi de les proteïnes víriques: A partir de l'ARN es sintetitzen les proteïnes.

Maduració/acoblament: S'acoblen entre si les proteïnes víriques, per a construir la càpsida, i dins de la càpsida queda englobat el material genètic, en aquest cas l'ADN. S'han fabricat virus.

Alliberament o lisi: La cèl·lula es trenca i els virus queden alliberats, amb la qual cosa la cèl·lula es mor. Si hi ha cèl·lules del mateix tipus al voltant, pot començar un altre cicle en una altra cèl·lula.

Cicle Lisogènic

És aquell que segueixen els anomenats virus atemperats. En aquest cas, la infecció per part del virus no va acompanyada de la posterior lisi de la cèl·lula. El material genètic del virus ha d'estar en forma d'ADN i s'integra dins l'ADN de la cèl·lula hostatjadora. Aquesta cèl·lula es duplica i cada cèl·lula filla resultant té el seu propi profag (pot donar lloc a un virus). Aquest profag es comporta com si formés part de l'ADN, i es queda dins de la cèl·lula durant molt de temps fins que se separa. Tot el temps en què les cèl·lules contenen el profag integrat s'anomena Fase d'eclipsi. Quan s'acaba la fase d'eclipsi comença la Fase de síntesi, en què es determina la síntesi del material genètic. Fases:

• Infecció:
  • Absorció
  • Penetració
• Eclipsi
• Síntesi
• Maduració
• Lisi

La cèl·lula que queda infectada no serà la que faci la lisi. A la fase de síntesi la cèl·lula deixa de ser cèl·lula, és una esclava del virus.

Virus de Membrana

Són virus que infecten cèl·lules animals, de manera que quan es posen en contacte es fusionen les membranes i entra directament la càpsida. Fases:

• Infecció:
  • Fixació
  • Penetració
  • Descapsidació

Virus d'ARN

Són els virus que tenen com a material genètic ARN. Poden ser monocatenaris, bicatenaris... Dels virus que contenen ARN els més importants són:

• Retrovirus: Són virus d'ARN monocatenari i que tenen un embolcall (membrana) i a l'interior de la càpsida tenen ARN i un enzim anomenat retrotranscriptasa o transcriptasa inversa. Quan entren dins de la cèl·lula animal i es descapsida, entra l'ARN i l'enzim sintetitza ADN a partir d'ARN patró. Quan ja tenim la cadena d'ADN es sintetitza un altre ADN, per tant ja obtenim una molècula d'ADN, la qual entrarà al nucli i s'integrarà i rep el nom de provirus, es quedarà fins que es desintegri. Segueix un cicle lisogènic. Una vegada es desintegra començarà a fer còpies d'ARN i aquest sortirà fora del nucli i es col·locarà en el citoplasma i determinarà la síntesi de proteïnes. (VIH)
• Virus de cadena positiva
• Virus de cadena negativa

Prions

Són estructures molt més petites que els virus ja que són només proteïnes. Aquestes proteïnes són proteïnes infeccioses, és a dir, que quan aquestes proteïnes infeccioses es posen en contacte amb proteïnes semblants a elles però normals, els indueixen a convertir-se en anormals, és a dir, infeccioses. Els prions sense alterar l'estructura primària de la proteïna, queda modificada la secundària i la terciària. Són resistents a temperatures elevades i per tant poden mantenir durant molt de temps la seva capacitat d'infecció. Un exemple de malaltia creada pels prions són "les vaques boges", en principi afecten als animals.

Moneres

Organismes constituïts per cèl·lules procariotes, és a dir, sense nucli. Hi ha els bacteris que tenen una mida de 0,8-12μm. Les podem classificar per:

Forma: Tenen formes bàsiques.

• Cocs: Forma esfèrica (micrococs, diplococs, sarcina, estafilococs, estreptococs)
• Bacils: Forma allargada de bastó. (bacil, diplobacil, estreptobacils)
• Espirils: Forma d'espiral. (espiril, espiril en forma de tirabuixó)
• Vibri: Forma de ferradura.

Estructura: La càpsula és la coberta més externa que poden presentar els bacteris, però no tots en tenen. Els que tenen càpsula són CAPSULATS i els que no en tenen són ACAPSULATS. La càpsula té una consistència gelatinosa i dóna resistència a la fagocitosi. La paret és una coberta rígida i la tenen tots els bacteris, és la que determina la forma del bacteri. Està constituïda per proteïnes (mureïna) i lípids. En funció del gruix de la paret i de si hi ha més o menys proteïnes i lípids, distingim dos grans grups de bacteris:

• Grampositius: Són els que queden tenyits de blau. Tenen la paret una mica més gruixuda i són més rics en proteïnes.
• Gramnegatius: Són els que queden tenyits de vermell. Tenen la paret una mica més prima i són més rics en lípids.

La membrana cel·lular o plasmàtica té la mateixa estructura que la membrana de les cèl·lules eucariotes. En aquesta membrana, a la cara interna, podem trobar enzims (implicats en diversos processos metabòlics) i replegaments cap a l'interior (evaginació) que s'anomenen MESOSOMES (són precursors de les crestes mitocondrials). El medi intern és el citoplasma que conté un líquid fluïd (gel de bany) i pocs orgànuls. La major part dels orgànuls són ribosomes 70s'. També hi ha inclusions (acumulacions de substàncies de reserva o de residus sòlids que no pot eliminar). També trobem ADN circular de doble cadena que en algun punt toca a un ribosoma, aquest serà el punt d'inici de la replicació de l'ADN. També hi ha un altre ADN més petit que és addicional, aquest és el plasmid i és addicional (es pot viure sense plàsmids).