Teories de l'Evolució i Proves Científiques (Darwin, Lamarck)

Conceptes Clau i Teories de l'Evolució Biològica

Definicions Fonamentals

Espècie

És el conjunt d'individus que es poden reproduir entre si i poden donar lloc a descendents també fèrtils.

Evolució Biològica

És el procés de transformació d'unes espècies en d'altres mitjançant l'acumulació de les petites diferències que apareixen entre una generació i la següent al llarg de milions d'anys.

Teories Pre-Evolutives

Teoria Creacionista i Fixista

La Teoria Creacionista sostenia que l'origen de cadascuna de les espècies era degut a un acte creador específic. De manera complementària a aquesta idea, la teoria Fixista sostenia que les espècies es mantenen invariables al llarg del temps.

Catastrofisme

Segons aquesta teoria, durant el transcurs de la història de la Terra, hi havia hagut diverses catàstrofes que van provocar l'extinció total de certes espècies.

La Teoria de Darwin

El naturalista anglès Charles Darwin (1809-1882) va participar entre els anys 1831 i 1836 en una expedició científica que va fer la volta al món a bord del vaixell Beagle. Darwin va fer moltes observacions que li van servir de fonament per desenvolupar la seva teoria sobre l'evolució de les espècies. Darwin va arribar a la conclusió que la biodiversitat tan elevada de les illes Galápagos era deguda a l'aïllament reproductiu entre les poblacions de les diferents illes i a les adaptacions a les condicions ambientals de cada illa.

Crítica al Darwinisme

1. Les noves característiques avantatjoses proposades per Darwin es diluirien i desapareixerien en la descendència.
2. No explicava com s'originava la variabilitat de la descendència; tampoc explicava que, si les modificacions eren petites, la selecció natural ni les afavoriria ni les perjudicaria.
3. Una espècie nova no podia formar-se al mateix lloc on viuen els seus progenitors.
4. Si les noves característiques avantatjoses eren petites, no hi havia hagut prou temps perquè sorgissin tantes espècies diferents.

El Lamarckisme

A partir de la segona meitat del segle XVIII, quan es va veure que els individus d'una mateixa espècie no s'assemblaven tots entre si i que els descendents no eren sempre iguals que els progenitors, alguns naturalistes van pensar que les espècies actuals podrien haver sorgit per transformació de les espècies anteriors mitjançant la suma progressiva de diferències. Finalment, van pensar que les espècies més semblants procedien d'un avantpassat comú.

Proves de l'Evolució

Proves Taxonòmiques

Totes les espècies semblants s'agrupen dins del mateix gènere, tots els gèneres semblants s'agrupen en una mateixa família, etc. Cada categoria taxonòmica (espècie, gènere, família...) engloba elements semblants entre si, indicant un parentiu evolutiu.

Proves Biogeogràfiques

Es basen en la distribució geogràfica de les espècies. Veiem que, com més allunyades o aïllades es troben dues zones, més diferències hi ha entre la seva flora i fauna.

Proves Paleontològiques

L'estudi dels fòssils revela un increment en la complexitat estructural dels organismes i en la diversitat d'espècies. Això coincideix amb el model evolutiu que defensa que, a partir dels primers òrgans simples se'n poden originar uns altres de nous més complexos i que, de poblacions aïllades, en poden arribar a sorgir espècies diferents.

Proves Anatòmiques

Es basen en la comparació d'òrgans entre diferents espècies:

1. Òrgans Homòlegs: Mateix origen embriològic. Indiquen un parentiu evolutiu amb avantpassats comuns.
2. Òrgans Anàlegs: Origen embriològic diferent. Són resultat de l'evolució convergent.
3. Òrgans Vestigials: No tenen cap funció, per la qual cosa si s'extirpen no hi ha cap perjudici per a l'individu.

Proves Embriològiques

En estudiar el desenvolupament dels embrions de diferents animals podem trobar-hi certes semblances que els relacionen.

Proves Bioquímiques

Es basen en l'estudi comparat de les molècules dels organismes d'espècies diferents. Com més similars són les característiques morfològiques entre dos individus, més semblants són les molècules que els constitueixen (ADN, proteïnes, etc.).