Maria Aurèlia Capmany: feminisme i obra literària a Feliçment, jo sóc una dona

El feminisme i l'obra de Maria Aurèlia Capmany

Maria Aurèlia Campany va ser una activista feminista. L'educació que va rebre a casa, a l'institut, la temporada que va passar a París i el fet de coincidir amb una època en què el feminisme va anar guanyant pes a l'opinió pública van influir en el seu pensament.

Una de les lectures que la va marcar va ser El segon sexe, escrit l'any 1940 per l'escriptora francesa Simone de Beauvoir. Capmany va fer el pròleg de la traducció catalana que es va fer l'any 1968. El feminisme de Capmany partia del de Simone de Beauvoir, però amb una diferència molt clara: ella defensava el feminisme tenint en compte, sobretot, les dones de les classes socials obreres.

Una segona lectura que la va influenciar va ser la de Betty Friedan. Aquesta escriptora americana va publicar el llibre La mística de la feminitat l'any 1963, on denunciava la manca d'igualtat entre homes i dones.

Amb les influències biogràfiques rebudes i amb les lectures d'aquests llibres, Maria Aurèlia Capmany va publicar l'any 1966 un llibre sobre la situació de la dona a Catalunya, que es deia: La dona a Catalunya: consciència i situació.

En aquest primer llibre feminista, sempre des del punt de vista progressista, estudia la situació de la dona segons el lloc d'origen, la procedència de classes socials i l'educació. Amb aquell llibre, Capmany va esdevenir un personatge clau per al feminisme a nivell espanyol. Va ser una pionera i va continuar fent llibres del mateix tipus (entrevistes, ràdio, conferències, llibres) tant en castellà com en català. Va publicar també en castellà el llibre El feminismo ibérico.

Va esdevenir un personatge clau en la lluita revolucionària del feminisme dels anys 70 i un referent per als joves del moment. Va participar també en les Primeres Jornades Catalanes de la Dona l'any 1976 a la Universitat de Barcelona.

A part de fer llibres, articles i activitats a favor del feminisme dins del camp de l'assaig, un dels grans mèrits de Capmany és que també va voler abordar el tema del feminisme des de l'àmbit literari. Estava convençuda que la literatura era un bon mitjà per educar les dones del seu temps. Volia mostrar a les dones una altra manera de viure, que prenguessin consciència de la seva situació, que la canviessin i, per fer-ho, reivindicava escriptores antigues, com Virginia Woolf. Va fer un llibre que es deia Una habitació pròpia, on reivindicava que les dones també tenen dret a casa seva, a tenir una habitació per treballar. Una altra escriptora que va reivindicar molt va ser Marguerite Duras.

A la novel·la Feliçment, jo sóc una dona, Capmany fa literatura del seu feminisme. Crea un personatge amb uns orígens socials humils, que intentarà amb molta picaresca trobar la seva felicitat, que bàsicament serà la llibertat i els diners.

El feminisme a "Feliçment, jo sóc una dona"

La crítica Barbara Luczak diu que aquesta novel·la tracta els dos nuclis temàtics més rellevants de l'obra de Capmany, tant des del punt de vista individual com des del punt de vista col·lectiu:

1. La problemàtica feminista: sobretot defensant que la dona estigui integrada a la societat de la mateixa manera que els homes. El poeta José Agustín Goytisolo deia que Capmany era una dona d'un feminisme profund, seriós, meditat i gens escandalós.
2. La relació entre la vida d'una persona i els fets històrics que està vivint aquesta persona.

El plantejament feminista ja arrenca del mateix títol. Aquest feminisme el tracta des de diferents punts de vista, allunyant-se del tòpic "dona bona i home dolent".

També és un feminisme que critica el feminisme burgès, de dona rica…

Referents literaris

1. El llibre comença amb una cita significativa (pàg. 47) del llibre Mémoires de Rigolboche, publicat a París l'any 1860, que va ser escrit per Marguerite Rigolboche. Aquell llibre va ser molt important al segle XIX perquè parlava d'una dona que vivia fora dels convencionalismes: fumava, bevia, ballava el cancan i, a sobre, vivia sola. Posant aquesta cita al començament del llibre, fa una declaració d'intencions feministes. A més a més, el títol d'aquesta obra l'agafa d'aquell llibre del segle XIX. Primera referència literària.
2. La novel·la Moll Flanders de Daniel Defoe del 1722. Aquesta novel·la és picaresca i moral, i explica com una persona de classe social baixa, gràcies al seu enginy i sense escrúpols, es va movent per les diferents classes socials. La protagonista comet adulteri, es fa prostituta, abandona els seus fills, roba, té relacions incestuoses… Al final de la novel·la es penedeix dels seus pecats, torna a Anglaterra i viu amb el seu primer marit, sempre penedida de la seva vida anterior.

Curiosament, aquesta mateixa novel·la la va fer servir una mica de model Mercè Rodoreda per escriure El carrer de les Camèlies.

Capmany, igual que a la novel·la Moll Flanders, agafa una protagonista que anirà passant per peripècies semblants a les de Moll Flanders.

3. Hi ha un tercer llibre, d'Amadeu Hurtado, que també li serveix d'inspiració, però no queda clar en quin sentit.

Tipologia narrativa

Un dels grans mèrits d'aquest llibre és que barreja diferents tipologies narratives:

• En primer lloc, es tracta d'un llibre de memòries fictici autobiogràfic. És un llibre que demana un editor, Cosme Tudurí, a la "protagonista", amb l'excusa que té tants anys com han passat al segle. Aquest editor, conscient que és una dona i des del seu punt de vista, li demana que no ho expliqui tot, que no digui tota la veritat, que s'equivoqui, perquè aquest és l'encant de les dones. Això passa a la novel·la: s'expliquen unes coses i d'altres voluntàriament no s'expliquen. Com a nota curiosa, la mateixa Capmany va fer un dietari quan era jove i també va fer dos llibres de memòries autobiogràfics als anys 80: Mala memòria i Això era i no era. En aquestes memòries també hi ha fragmentació i es passa del present al passat, del passat al present…
• Aquesta novel·la també és una novel·la picaresca amb característiques d'humor i d'ironia. Aquest tipus de novel·la picaresca tindria l'origen en dues obres: una és medieval catalana del segle XV, Espill o llibre de les dones, escrita per Jaume Roig; la segona obra en la qual es fixa és El Lazarillo de Tormes, anònima del segle XVI. Aquesta tria del gènere picaresc fa que la novel·la tingui característiques d'aquest gènere. En primer lloc, és una novel·la que planteja molta mobilitat, molts canvis d'espais (de ciutats i de llocs), molts canvis socials (proletariat, burgesia) i molts canvis temporals (tot el segle XX). Gràcies a la novel·la picaresca té un aire fragmentari, es van acumulant diverses històries, que acostumen a anar lligades amb els diferents noms que va agafant la protagonista (primer Carola, segon Carmina, tercer Llorença, quart Judith). A més a més, la novel·la té un aire masculí, és una novel·la amena i sempre hi ha present l'humor.
• A més a més, és una novel·la històrica, una altra de les passions de Capmany. És una novel·la molt ben documentada. Es descriu molt bé Barcelona, la vida quotidiana de Barcelona, dels menestrals i dels burgesos… Aquesta descripció tan fidel a la història i als espais fa que encara sembli més una novel·la versemblant (parla molt de l'anarquisme, de les lluites per millorar les condicions socials, del sindicat groc, de l'estrena, per exemple, de l'obra teatral Les garses al teatre Romea…).

Els personatges

Molts estudiosos, com Joan Fuster, veuen els personatges d'aquest llibre com a personatges arquetípics, simplificats, com de fet passa en moltes novel·les seves. Sembla que aquesta simplificació també és conseqüència de la voluntat de deixar clara una ideologia (com passava a La Laura, a Antígona).

És una novel·la que compta amb un gran personatge principal i amb un nombre important de personatges secundaris.

Carola Milà

Aquesta protagonista serà la que s'anirà construint una identitat al llarg de la seva vida. Buscarà la llibertat, la felicitat i, sobretot, deslliurar-se d'un passat que la desafavoria. Ha de lluitar contra uns ambients difícils, pobres; ha de lluitar per la seva condició de filla il·legítima; ha de lluitar per la circumstància d'una mare que l'abandona als 5 anys, i ha de lluitar també pel fet de ser dona.

A partir d'aquests inicis, la protagonista serà capaç de transformar aquest personatge desafavorit, però que és llesta, valenta i atractiva físicament, i sobretot que té un gran instint de supervivència, en un personatge feliç, lliure i ric.

Passarà per diferents estadis. Primer serà una noia de barri menestral, després serà una noia mística, després serà una senyoreta burgesa, després serà una esposa burgesa, però per aconseguir casar-se, primer serà criada, després prostituta i després mantinguda de luxe. Al final és quan aconsegueix ser feliç.

Amb aquests diferents estadis, Capmany ofereix un vitrall de la realitat social catalana del segle XX, i una nota original és el canvi de nom que la protagonista va fent al llarg de la novel·la.

Sebastià Milà (l'avi)

Secundari. És orgullós, autoritari, li pega… Procedència humil. No té escrúpols i es posa de part dels amos, traint els seus orígens socials. Per tant, és un personatge simbòlic.

Sindu i Teresa Pujades

Secundaris. Són els amos de la fàbrica i avis de la Carola. Simbolitzen aquella burgesia catalana que es va enriquir al llarg del segle XIX amb la indústria tèxtil.

Feliu Tobias

Primer amor de la Carola, fan l'amor cinc vegades. El coneix quan treballa a la botiga. És un noi d'idees anarquistes i defensor de la lluita obrera. És un noi idealista i treballa per canviar aquest món. Llegeix, edita pamflets i els reparteix. Simbolitza aquesta lluita obrera i és un personatge antagonista de l'avi. El maten.

Paquita Reinal

Sembla que és una dona d'origen humil que esdevé burgesa casant-se amb el seu home, l'Esteve, que és advocat. No té fills. Agafa com a missió a la vida educar i millorar les condicions de les dones treballadores, humils, però ho fa des d'un punt de vista caritatiu, sense aspirar que les dones tinguin els mateixos drets i educació que els homes. Capmany critica obertament la posició de Paquita Reinal perquè la considera una dona burgesa que no veu que la lluita del feminisme passa per la lluita de classes. Només veu el feminisme com una cosa caritativa.

Aquest personatge està clarament inspirat en un personatge real, Francesca Bonnemaison (1872-1949). Aquesta senyora també era coneguda pel nom de Paquita. Aquesta senyora va ser important perquè va crear la Biblioteca Popular de la Dona l'any 1909, i actualment aquesta biblioteca està al carrer Sant Pere més baix de Barcelona.

Esteve Plans

Secundari. Pertany a la classe burgesa de naixement. Primer té Carola com a amant, tot i que estava promès amb una noia burgesa, la Matilde. Quan Carola queda embarassada, vol que ella avorti, però ella no ho fa, i finalment s'hi casen. És un personatge simbòlic de l'home masclista, autoritari, fins a cert punt maltractador, que veu que la dona és propietat seva. Sí que, al llarg de la novel·la, es va fent cada vegada més evident que d'alguna manera està enamorat de Carola. De fet, s'hi casen i abans de morir totes les riqueses passen a Carola.

Doctor Suvietats

És un metge forense que coneix Carola Llorença els dissabtes en un bar on es troben. Conjuntament amb Esteve Plans, representa l'home masclista, però se li dona un tractament més amable.

Benito Garrido

Serà el gran amor de la protagonista, que dura molt pocs anys. Si Feliu Tobias era l'antagonista de l'avi, Benito Garrido serà l'antagonista d'Esteve Plans. És un home de procedència humil, treballador, compromès amb la ideologia republicana, valent i, sobretot, que considera l'home i la dona com un igual (àlter ego del pensament de Capmany).

Agustí Turull

Té una funció argumental d'ensenyar a Carola el que és un desengany amorós. També és un home masclista.

Maria Albiol

Mor jove de tuberculosi. Té una funció argumental d'ensenyar el que sent Carola quan perd una persona estimada.

Rosita

Té la simbologia d'ensenyar com funcionaven les cases de prostitutes.

Anita

Anita és la criada de la casa de la senyora Reinal. És massa secundari, però té una funció argumental molt important. És el personatge que amb una sola frase ensenya a la protagonista el que implica pertànyer o no a una classe social.

Cosme Tudurí (narrador fictici)

Editor fictici i, però, és el que dona el pretext perquè s'escrigui l'obra. També, simbòlicament, al pròleg sobretot, reforça la idea que es té de les dones a l'època, sense ofendre-les.

Rossy Plans Vila (la filla)

És la filla de Carola i d'Esteve. És un personatge secundari, però simbòlicament té molta importància. Des de petita està distanciada de la mare i, durant la guerra, aquesta separació s'agreuja, i fins i tot, quan la filla parla amb la mare, li diu pel seu nom (no mama, mare…). Des de petita és una noia seriosa, religiosa i vergonyosa, tot el contrari de la mare. És una conseqüència directa de l'ensenyament i de la moral que defensava el règim franquista. Fins i tot després de la guerra, per demostrar públicament el seu vessant religiós, portava vestits que imitaven un vestit de monja, l'hàbit dels Dolors.

Per una banda, representa la maternitat poc aconseguida entre Carola i la seva filla i, d'altra banda, també representa la maternitat que no aconseguirà Rossy. Rossy no es queda embarassada i tampoc accepta el consell de la seva mare d'anar al metge, se'n va a missa.

Matilde

És la promesa d'Esteve i és el personatge que lliga la novel·la amb Freud. Hi ha un moment del llibre que Matilde diu: "No em surtis amb el Freud aquest".

Bertold Heilbrun

És molt secundari, però és important perquè marca la posició d'un determinat nucli de l'alta burgesia, que es posa a favor del nazisme de Hitler, i potser és l'únic punt en què coincideixen Carola i Rossy, però totes dues odien aquest personatge.