Anàlisi de l'Espai i el Temps a 'La plaça del Diamant'

Espai i temps

Temps extern: Passat. Ressegueix la història com a context (república-postguerra), però no és una novel·la històrica.

Temps intern: La Natàlia va fent canvis; al principi esmenta les dates amb molta precisió (2 anys i mig més tard…). A mesura que arriba la guerra, es desdibuixa el temps, es torna imprecís, tot sempre vist des del punt de vista de la Natàlia.

Espais externs: Tots aquells espais al voltant de la plaça del Diamant, al barri de Gràcia, pis d'en Quimet i el de l'adroguer, casa dels rics on treballa, l'església, els carrers.

Espais interns: La resta d’espais.

Tècnica narrativa

La Natàlia narradora: Ens explica quan ja és gran, fa una reflexió de la seva vida, fa una retrospecció: mira enrere, i una introspecció: es mira a ella mateixa.

La Natàlia protagonista: (entre les dues Natàlies hi ha un salt temporal).

Escrita en primera persona, d’una manera més personal, ho fa amb escriptura parlada perquè ens està explicant la història a nosaltres; es dirigeix al lector.

Barreja l’estil directe i indirecte per no fer servir recursos massa tradicionals; volia com un flux de paraules. Repeteix molt els seus pensaments (escriptura parlada). La mateixa Natàlia assumeix el paper d’altres personatges com la Julieta. Fa una reflexió sobre l’existència.

Monòleg interior (contrari a l'escriptura parlada), aparent manca d'organització del text, ja que és un monòleg interior; els recursos que utilitza per aconseguir-ho són la repetició contínua d'idees, i no tot és coherent.

Al capítol 25, en el moment en què entra a l’església → transformació o metamorfosi.

Llenguatge: intenta imitar la parla col·loquial, frases curtes, juxtaposades i coordinacions, expressions col·loquials. I utilitza un llenguatge viu, versemblant.

S'introdueixen elements populars, negocis típics de barri. Moltes vegades es reforça la Natàlia feble, innocent, utilitzant un llenguatge infantil.

INDICATIU

Present: canto

Perfet: he cantat

Imperfet: cantava

Plusquamperfet: havia cantat

Passat simple: cantí, cantares, cantà, cantàrem, cantàreu

Passat perifràstic: vaig cantar

Passat anterior: haguí cantat

Passat anterior perifràstic: vaig haver cantat

Futur: cantaré

Futur perfet: hauré cantat

Condicional: cantaria

Condicional perfet: hauria cantat

SUBJUNTIU

Present: canti, cantis, canti

Perfet: hagi cantat

Imperfet: cantés

Plusquamperfet: hagués cantat

Passat perifràstic: vaig cantar

Passat anterior perifràstic: vaig haver cantat

IMPERATIU: canta

FORMES NO PERSONALS

Infinitiu simple: cantar

Infinitiu compost: haver cantat

Gerundi simple: cantant

Gerundi compost: havent cantat

Participi: cantat, cantada, cantats, cantades

Ser: Llocs i temps puntuals, qualitats o estats permanents, pertinença o origen, estats civils, gustos, qualitats.

Estar: Duració, qualitats o estats no permanents, amb una preposició, diferència d'estat.

Coordinades:

Copulatives (addició) i/ni

Disjuntives (tria) o/o bé

Distributives (alternança) 2 paraules iguals, no solament... sinó que

Adversatives (oposició) però/sino que

Explicatives (aclariment) és a dir, o sigui, això és

Il·latives (deducció) doncs, per tant, per conseqüent

Subordinades:

Adjectives: - explicatives (amb coma) - especificatives (sense)

Substantives:

- de relatiu: no sabem a qui va dirigit

- Completives: (nexe: que/això) no es poden eliminar

- D'infinitiu: verb en infinitiu

- Interrogatives: es pot convertir en pregunta

Adverbials: (descriuen el verb)

- Pròpies: (temps, lloc, mode) nexe: així com, com si, com, segons que, segons com

- Impropries: són de causa, conseqüència, condició, finalitat, comparació