Fonètica i sintaxi catalana: guia de regles i funcions

Fonètica Catalana

1. Si es pronuncien les dues vocals (demà obren)→ hiat

2. Si és fàcilment eliminable (aquella ermita, premi històric) → elisió, EVG (m'en..., l'ho..., t'e...), EVnoG (vola el, ho hem, terra a, allà a)

3. Si la i o la u està en contacte amb una altra vocal (hi ha, no ho entenc ) → sinalefa

Ús de Perquè, Per què, Que i Què

• Perquè → per tal que
• Per què → el motiu pel qual. El fem servir tant en les interrogatives directes (1) com en les interrogatives indirectes (2): 1) –Per què no has vingut a l’hora? 2) –Vull saber per què no has vingut a l’hora.
• QUE: La Maria no vol QUE li fem tantes preguntes, Confio QUE vindràs a ajudar-me.
• QUÈ: No sé mai QUÈ penses, Explica’ns A QUÈ et dediques.

Emmudiments i Sensibilitzacions

Emmudiments: es refereixen a la falta de pronunciació d'un so en una paraula. En algunes situacions, especialment quan una consonant es troba al final d'una paraula i la següent paraula comença amb la mateixa consonant o una similar, la primera consonant pot ser emmudida.

Sensibilitzacions dels sons oclusius: es refereixen a la pronunciació més forta o clara d'aquests sons quan es troben al principi d'una síl·laba tònica. En català, els sons oclusius inclouen les consonants /p/, /t/ i /k/. Quan aquestes consonants comencen una síl·laba tònica en una paraula, es pronuncien de manera més enèrgica.

Sons Consonàntics

So fricatiu palatal sonor [ʒ]: Aquest so és sonor, el que significa que les cordes vocals vibren mentre es produeix el so. L'articulació d'aquest so és similar a la del so "j" en castellà com en la paraula "ja".

So africat alveolar sonor [ʤ]: Hi ha una fricció i una vibració de les cordes vocals. "joc".

So fricatiu palatal sord [ʃ]: Aquest so és sord, és a dir, les cordes vocals no vibren mentre es produeix el so. L'articulació d'aquest so és semblant a la del so "x" en castellà com en la paraula "caixa".

So [ks]: Aquest so és una combinació de sons, una oclusiva sorda "k" seguida d'una fricativa sorda "s". En català, es troba en paraules com "exacte" o "excés", on el "x" es pronuncia com [ks].

So [gz]: Aquest so no és tan comú en català i es troba principalment en paraules d'origen llatí o altres llengües. Es tracta d'una combinació de sons, una oclusiva sonora "g" seguida d'una fricativa sonora "z". Un exemple podria ser la paraula "exgaratjar".

So africat alveolar sord [ʧ]: Hi ha una fricció sense vibració de les cordes vocals. "xiquet".

So fricatiu alveolar sord [s]: Aquest so es produeix quan l'aire passa a través d'una obertura estreta entre la part posterior de la llengua i el paladar alveolar, creant una fricció. No hi ha vibració de les cordes vocals mentre es produeix aquest so. Un exemple en català seria la paraula "sol".

So fricatiu alveolar sonor [z]: Aquest so és similar al [s], però amb la vibració de les cordes vocals. "raza".

So fricatiu labiodental sord [f]: Aquest so es produeix quan la part inferior dels llavis es posa en contacte amb els dents superiors i l'aire passa a través de l'obertura estreta, creant una fricció. No hi ha vibració de les cordes vocals mentre es produeix aquest so. "festa".

So fricatiu labiodental sonor [v]: "vaca".

Sintaxi Catalana

Funcions Sintàctiques

Subjecte: Detectar-lo: Pregunta "Qui?" o "Què?" davant del verb. (El, ella, ells, elles)

Complement directe: Detectar-lo: Pregunta "Què?" o "Qui?" després del verb. (El, la, els, les, ho)

Complement indirecte: Detectar-lo: Pregunta "A qui?" o "A què?" després del verb. (Li, els, els, els)

Complement de règim: Completa el verb amb una preposició, però no és imprescindible perquè el verb tingui sentit. Detectar-lo: Busca la preposició que governa el complement.

Complement adjectival: Completa o modifica el substantiu amb informació addicional. Pregunta "De quina manera?" o "Quin?" davant del substantiu.

Complement de nom: Completa o especifica el substantiu. Pregunta "De què?" davant del substantiu.

Atribut: (ser, estar, semblar) Afegeix informació addicional al subjecte. Pregunta "Com és?" després del subjecte.

Determinant: Acompanya o especifica un substantiu.

Predicatiu: Afegeix informació addicional al subjecte o al complement directe. Pregunta "Com és?" després del subjecte o del complement directe.

Tipus de Subordinades

1. Substantives

1.1 COMPLETIVES (nexe= QUE, es pot substituir per un nom, AIXÒ, ALLÒ) (FUNCIONS: subjecte (Truc per identificar el Subjecte: Canviar de gènere allò que crèiem que és subjecte. Si s’ha de canviar el verb perqué concordi, és Subjecte.), CD (es pot substituir per ho), Atribut (ser, estar sembar, subst. ho), CRV + CN + CAdj (al substituir cal ficar prep.).

1.2 D'INFINITIU (no tenen nexe) (es pot substituir per un nom, AIXÒ, ALLÒ) (nucli és el verb en infinitiu) (Funcions: subjecte, CD, Atribut, CRV + CN + CAdj(si porta A/DE es manté igual, però si porta EN/AMB es canvia per A/DE

1.3 INTERROGATIVES (introduides per QUI, QUÈ, QUIN, QUINA, QUAN, ON COM) (int. totals (resposta si/no), int. parcials (resposta oberta)) (potser directe o indirecte) (Exclamatives indirectes: nexe = que, quin, quant i com)

1.4 DE RELATIU (introduides per QUE, QUI) (estructura: 1. persones (prep + qui, det + qui, prep + tot/tothom + det + qui), 2. coses (prep + això/allò/el + que, prep + tot + això/allò/el + que)

2. Adjectives

(equival a un adjectiu, es poden canvia per un adjectiu equivalent, fa funció de S.Adj: CN) Tipus de subordinada relativa: 1. ESPECIFICATIVES (sense comes), 2. EXPLICATIVES (amb comes).

3. Adverbials

(equival a un adverbi, fa funció de CC)

3.1 PRÒPIES: 1. Locatives (indiquen lloc (CCL), equivalen a ALLÍ i ALLÀ, intr. on), 2. Temporals (equivalen a LLAVORS, expressen quan (CCT)), 3. Modals (equivalen a AIXÍ, expressen com es realitza la acció (CCM), intr. com, com si, tal com, segons com, sense que, igual com).

3.2 IMPRÒPIES: 1. Causals (intr. motiu/causa, (CCCausa), Nexes: perquè, ja que, per tal com, com que, com sigui que, atès que, vist que), 2. Finals (indiquen objectiu/finalitat, (CCF), Nexes: perquè, a fi de que, per tal que, per + infinitiu, a fi de que, per tal de + infinitiu), 3. Consecutives (expressen conseq., (CCCons), Nexes: de tal manera, fins al punt que, de manera que), 4. Condicionals (indiquen la condició, (CCCond), Nexes: si, mentre, en cas que, posat que, amb que, només que, sempre que, fora que, llevat que), 5. Comparatives (expressen comparació, (CCComp), Nexes: tan... com, més... que, menys... que, com més... com més), 6. Concessives (indiquen dificultat/objecció, (CCConc), Nexes: encara que, malgrat que, tot i que, ni que, per més que, si bé que, a pesar que, malgrat + inf., a pesar de + inf., tit i + inf/ger)