Realisme i Naturalisme: Autors Clau Literatura Catalana

Realisme i Naturalisme en la Literatura Catalana

El naturalisme i el realisme són dues etapes del mateix fenomen artístic. El Naturalisme és la culminació del realisme, la seva forma més extrema. Així doncs, podem dir que el Realisme és un corrent estètic que es dóna entre els anys 1830-1880, apareix després del romanticisme i molt aviat es convertiran en moviments coetanis.

Distinció entre Realisme i Naturalisme

Es caracteritza per escriptors que es preocupen per fer una pintura precisa de la societat, pretén duplicar la realitat i ho fa a partir del teatre. És un corrent que es caracteritza per:

Característiques del Realisme

1. Espontaneïtat del personatge
2. Psicologia del personatge

El Naturalisme, per altra banda, s'inicia a França amb la novel·la el 1870, poc després apareixerà el teatre naturalista a Europa, sobretot a Anglaterra, Alemanya i França, i als EUA.

Els dramaturgs abandonaran la història per tal de situar l'acció a l'època contemporània.

Dramaturgs i Autors Clau

Els dramaturgs més significatius d'aquesta etapa són Frederic Soler i Àngel Guimerà.

Àngel Guimerà i Jorge

(Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 – † Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou dramaturg i poeta en llengua catalana. Fill de Margarita Jorge Castellano i Agustí Guimerà Fonts, ben aviat aprengué el català i s'identificà amb el moviment catalanista. Va unir-se al grup La Jove Catalunya i a la revista La Gramalla, començant a publicar poemes com El rei i el conseller. El 1871 fundà la revista La Renaixensa (més endavant convertida en diari), de la qual va arribar a ser director durant tres anys.

El seu primer premi consistí en un accèssit als Jocs Florals de la capital catalana pel poema Indíbil i Mandoni. En l'edició de 1876 va obtenir la Flor Natural amb Cleopatra i l'any següent es va convertir en Mestre en Gai Saber en aconseguir la Flor Natural, la Viola d'or i argent i l'Englantina d'or respectivament, per L'any mil, Romiatge i El darrer plany d'en Claris.

Obres destacades inclouen: Mar i Cel, Terra Baixa, La filla del mar.

Frederic Soler i Hubert

(Barcelona, 9 d'octubre de 1839 – 4 de juliol de 1895), conegut també pel pseudònim de Serafí Pitarra, fou un dramaturg, poeta i empresari teatral.

La primera etapa en l'obra dramàtica de Soler es caracteritza per la sàtira i la paròdia del propi gènere teatral i dels esdeveniments de l'època. A aquest període pertanyen obres com La pau d'Espanya (1860).

La seva segona etapa com a dramaturg es va iniciar el 1866 amb l'estrena de l'obra Les joies de la Roser. Durant aquest període, l'obra de Soler fa un gir cap al conservadorisme.

Va practicar també la poesia. Va guanyar en tres ocasions els Jocs Florals i el 1875 va ser investit com a Mestre en Gai Saber. El 1882 va ser l'encarregat de presidir els Jocs Florals.

Joan Maragall

La obra básica de Maragall está escrita en catalán, aunque también escribió en castellano. En 1881 ganó la Flor Natural en los Juegos Florales de Badalona con una poesía titulada Dins sa cambra (Dentro de su habitación). A partir de 1892, Maragall desarrolla una gran actividad como impulsor de las nuevas corrientes de modernidad. Esto se manifiesta con varias colaboraciones en las revistas protagonistas del Modernismo: L'Avenç, Catalonia y Luz; y también con sus artículos del Diario de Barcelona y La Veu de Catalunya. En este mismo año también participó en los Juegos Florales, en las Fiestas Modernistas que Santiago Rusiñol organiza en Sitges y en diversas prestigiosas tertulias, como la del Ateneo Barcelonés, del que llegó a ser presidente. En el año 1894 se presentó a los Juegos Florales de Barcelona con el poema La sardana, ganando la Englantina. En Poesies, que publica al año siguiente, se nota su vertiente decadentista, que también se ve reflejada en los poemas que presenta en las Fiestas Modernistas de Sitges. En 1904, se presenta nuevamente a los Juegos Florales de Barcelona con la poesía Glosa, siendo proclamado Maestro en Gai Saber, además de ganar la Flor Natural.

Jacint Verdaguer i Santaló

(Folgueroles, 17 de maig de 1845 - Vallvidrera, 10 de juny de 1902) fou un poeta en llengües catalana i castellana. A los treinta y dos años, ya de vuelta de su viaje, el jurado de los Juegos Florales le concedió el premio extraordinario de la Diputación de Barcelona por el poema L'Atlàntida. Fue la consagración de Verdaguer como poeta.

• 1865: Participa en los Juegos Florales de Barcelona, y gana cuatro premios.
• 1866: Gana dos premios en los mismos Juegos Florales.
• 1880: Por haber ganado los tres premios exigidos por el Consistorio de los Juegos Florales, es proclamado Mestre en Gai Saber. Este mismo año publica el libro Montserrat.
• 1883: Oda a Barcelona. El ayuntamiento de esta ciudad hace una tirada de cien mil ejemplares.
• 1886: El 21 de marzo el obispo Morgades lo corona como Poeta de Catalunya, en el Monasterio de Santa Maria de Ripoll. Se publica el gran poema de la reconquista Canigó. Realiza un viaje de peregrinación a Tierra Santa.

Bonaventura Carles Aribau

(1798 - 1862) fue un escritor y economista catalán, considerado el iniciador de la Renaixença catalana. Fundador de la Sociedad Filosófica de Cataluña, publicó Ensayos poéticos en 1817. En 1820 se adhirió a la revolución liberal y colaboró en el Diario Constitucional. Su obra cumbre es el poema La Pàtria (1833), que se considera comienzo del renacimiento literario catalán.