Pla General de Comptabilitat: Normativa i Principis

Pla General de Comptabilitat

PLA GENERAL DE COMPTABILITAT: és un recull normatiu legal que estableix el marc tècnic de la normalització comptable. El seu objectiu fonamental és aconseguir que la informació econòmica i financera de les empreses sigui fiable i comparable (que es pugui comparar una empresa amb una altre).

L'economia globalitzada fa necessària la homogeneïtzació i el funcionament de la comptabilitat, ja que ha de facilitar la interpretació, l'anàlisi i la comparació dels informes comptables externs de les empreses. 

PGC és obligatori per a totes les empreses, sense importar la seva forma jurídica, i s’estructura en 5 parts:

-OBLIGATORI

>Marc conceptual → són les instruccions (els actius van a una banda, els passius a l’altra…)

>Normes de registre i valoració per a PiMes → ens explica que hi ha un FiFo, un PMP, una forma d’agrupació…

>Comptes anuals → presentació dels números de l’empresa de manera anual, i la seva memòria

-VOLUNTARI

>Quadre de comptes

>Definicions i relacions comptables 

Marc Conceptual

MARC CONCEPTUAL: conjunt de fonaments, principis i conceptes bàsics que han de permetre elaborar (confeccionar) i interpretar la informació comptable ( instruccions ). 

HI HA PARTS: 

- Comptes anuals: Serveixen per a mostrar la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’empresa (tot allò que una empresa ha de fer): Balanç de situació, Compte de pèrdues i guanys (resultat de l’exercici), Estat de canvis en el patrimoni net, Memòria

La informació que apareix als comptes anuals ha de ser rellevant, biable, integra i clara. S’ha de poder comparar entre diferents períodes i entre empreses del mateix sector.

- Principis comptables

Són unes normes que ha de seguir la comptabilitat. Són 6:

- EMPRESA EN FUNCIONAMENT es comptabilitza fins a l’últim dia de funcionament.

- DATA DEL FET O MERITACIÓ: s’ha de comptabilitzar en el moment en què es fan.

- UNIFORMITAT: s’ha d’utilitzar un mateix mètode per a tota la comptabilitat durant tot el funcionament de l’empresa (FiFo o PMP, però un dels dos, no anar canviant).

-PRUDÈNCIA: sempre s’ha de comptabilitzar allò que probablement serà una pèrdua (obligació de fer-ho), però no es pot comptabilitzar el que probablement serà un benefici.

-NO COMPENSACIÓ: cadascun dels comptes té la seva naturalesa, no es pot compensar un actiu amb un ingrés o una despesa amb un deure.

-IMPORTANCIA RELATIVA: tot és important, i l’empresa decideix la relativitat.

Criteris de Valoració

Tots els elements dels comptes tenen un valor monetari assignat, i cada element ha de ser susceptible (ha de poder) de ser expressat en unitats, seguint les normes de valoració recollides al NPGC (Nou Pla General de Comptabilitat).

Principis i Normes de Comptabilitat

Aquests principis i normes seran els que s’acceptin en:

-El Codi de Comerç i la Legislació Mercantil.

-El NPGC.

-Les normes que s’estableixin a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC), en materia comptable.

-Altres normes de la legislació espanyola que siguin específicament aplicables.

NORMES DE REGISTRE I VALORACIÓ: Recull les normes de registre i valoració dels diferents elements patrimonials i transaccions (FiFo, PMP…).

QUADRE DE COMPTES: Hi ha grups, subgrups, comptes i subcomptes. Tots aquests estan codificats i tenen un títol que indica el seu contingut.

Els 5 primers, són els comptes de balanç (actius i passius).

El 6 i el 7 són els comptes de gestió (despeses i ingressos).

Cadascun dels números dels grups es poden agrupar, formant així números de dos i tres xifres, i més; els quals fan referència a diferents comptes. Cada empresa dissenya el seu pla de comptes en funció de les seves necessitats.

- G1: FINANÇAMENT BÀSIC ( PN i passiu corrent: capital social, deutes a ll/t ).

- G2: ACTIU NO CORRENT ( apps infor, construccions, crèdits a ll/t )

- G3: EXISTÈNCIES ( mercaderies, envasos )

- G4: CREDITORS I DEUTORS PER OPERACIONS COMERCIALS ( Proveïdors, clients HP )

- G5: COMPTES FINANCERS No superior a 1 any ( prov.imm a c/t, caixa, bancs )

- G6: COMPRES I DESPESES ( compra merc. sous i salaris ). 

- G7: VENDES I INGRESOS ( Venda merc, ingresos per arrendaments )

Verificació Comptable

VERIFICACIÓ COMPTABLE: El mecanisme de verificació comptable és l’auditoria. Aquesta s’encarrega d’analitzar si les anotacions comptables reflecteixen realment el fet que s’ha produit.

L’auditoria de comptes s’encarrega de realitzar aquest procediment i l’informe que se’n deriva.

L’informe i els comptes anuals s’han de dipositar en el Registre Mercantil, i són de consulta pública

Les empreses que estan obligades a passar auditories financeres són les que :

→ Total actiu molt alt

→ Ingressos molt alts

→ Nombre mitjà de treballadors 50 empleats

2 tipus de classificacions:

-Auditoria externa: feta per professionals externs a l’empresa, en base a les normes legals

-Auditoria interna: feta pel professional intern de l’empresa, en base als controls interns de l’empresa

Una altre manera de classificació és: 

-Auditoria operativa: Revisa els procediments interns de l'empresa, amb la finalitat d'analitzar l'eficàcia i l'eficiència de l'estructura. 

-Auditoria financera: Examinen i verifiquen els comptes anuals de l’empresa. 

-Auditoria tècnica: Examinen l'eficiència tècnica en la producció i/o funcionament de l’empresa. 

-Auditoria mediambiental: Examinen si l’empresa segueix els estàndards mediambientals.

-Auditoria de qualitat: Verifiquen si es segueix la normativa interna i/o externa en matèria de qualitat ( alimentària, toxicitat, de gestió…)

Legislació Mercantil

EL CODI DE COMERÇ ( recull les normes de l’empresa ). 

-El dret mercantil, lleis que regulen les relacions entre les empreses, és a dir, regula totes les operacions que es deriven de l’activitat econòmica. 

-El codi de comerç, és el marc legislatiu de les operacions mercantils. 

-A més de les disposicions legals sobre la comptabilitat del codi de comerç, existeixen altres→ La Llei de societats anònimes, Llei de societats de responsabilitat limitada i el Reglament de registre mercantil.

LLIBRES DE COMPTABILITAT. LEGISLACIÓ: Segons el codi de comerç, és d’obligat compliment registrar i anotar els fets comptables en 3 llibres: 

-Llibre diari: Anotació cronològica de tots els fets comptables. 

-Llibre d’inventaris i comptes anuals: Balanç inicial, balanços trimestrals de comprovació de sumes i saldos, comptes anuals.

A part dels llibres obligatoris, també n’hi ha de voluntaris: 

-Llibre major: Les empreses l’utilitzen per la seva practicitat. 

-Llibres auxiliars: Registra operacions d’una mateixa naturalesa ( Caixa, banc, clients… )

Fiscalitat Empresarial

LA FISCALITAT EMPRESARIAL. defineix els principals conceptes tributaris, estableix l’estructura i el funcionament de les entitats i fixa el procediment per a la gestió dels tributs. 

Els tributs ( part més important dels ingressos públics de les administracions ) són obligatoris pels contribuents, tenen la finalitat d’obtenir recursos per finançar la despesa o bé, controlar l’activitat econòmica. 

Es distingeixen 3 CLASSES DE TRIBUTS: 

-TAXES: Prestacions en diners que es donen a l’administració com a contraprestació d’un servei públic o per la realització d’una activitat .

-IMPOSTOS: Pagaments exigits per l’administració sense que hi hagi una contraprestació directa, és a dir, no se sap quina destinació concreta tindran els diners. 

-CONTRIBUCIONS ESPECIALS: Prestació de diners d’un particular per un motiu determinat, però el benefici és per a tota la col.lectivitat. S’apliquen quan una intervenció de l’administració pública comporten un augment del valor d’un bé. 

El contribuent és la persona física o jurídica sobre la que recau l'impost. 

El subjecte passiu és la persona física o jurídica que queda obligada a pagar l'impost. 

IMPOSTOS DIRECTES

Sobre la renda de les persones físiques (IRPF): Impost de caràcter personal, progressiu i directe. Grava les rendes obtingudes per les persones físiques d’acord a les seves circumstàncies personals.

Les rendes a les que fa referència poden vindre de:

-Rendiment de treball, per compte d’altri

-Rendiment de capital immobiliari (habitatges, parcel·les, parkings…)

-Rendiments de capital mobiliari (interessos bancaris, dividends d’accions…)

-Guanys i pèrdues patrimonials

-Rendiments d’activitats econòmiques, per compte propi. A la declaració de la renda s’haurà de presentar la xifra de beneficis obtinguts per l’activitat que desenvolupa la persona.

Per calcular la base imposable, el contribuent ho pot fer de dues maneres:

Estimació directe → ingressos - despeses (les necessàries per obtenir els ingressos) → pregunten per questions personals

Estimació objectiva → estimació dels beneficis en funció de l’activitat que es desenvolupen, agafant mòduls/barems, els quals estan marcats pel propi Ministeri d’Hisenda.

Impost sobre activitats econòmiques (IAE): És un tribut municipal (se’l queda el municipi, no es estatal ni autonòmic). És un impost directe que té com a objecte l’exercici  en territori nacional d’una activitat empresarial, professional o artística.

La quantitat a pagar ve condicionada per cada ajuntament i per elements com el nombre d’habitants del municipi o el nivell de la zona.

No ho han de pagar els empresaris, professionals o artistes que facturin MENYS d’1.000.000 € anuals. Les empreses en el seu primer any d’activitat tampoc ho han de pagar, i es farà un descompte del 50% en els 5 anys següents.

IMPOST SOBRE SOCIETATS (beneficis): És un impost de caràcter directe i personal, que grava la renda de les societats i altres entitats jurídiques. 

-El fet imposable és l’obtenció de beneficis per part del subjecte passiu (empresa).

-Les empreses han de tenir personalitat jurídica pròpia i no han de declarar en l’IRPF.

-La base imposable serà el resultat positiu de l’exercici (variació ingressos - despeses), així com la variació matrimonial.

Els de tipus impositiu són:

-Tipus de gravamen general = 25%

-Tipus de gravamen especials:

-Entitats de reduïda dimensió = 25%

-Cooperatives fiscalment protegides = 20%

-Entitats de nova creació = dos primers anys 15%, la resta 25%

-Entitats sense finalitat lucrativa (fundacions)

= 10%

-Societats d’inversió immobiliària i fons d’inversió = 1%

IMPOSTOS INDIRECTES

IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT (IVA): Tribut indirecte que recau sobre el consum, i grava el valor afegit del producte.

Aquest valor afegit és la diferència entre el valor dels béns produïts i el cost de les matèries primeres, i dels altres béns intermedis que han estat necessaris per produir el bé final de l’empresa. 

Estan subjectes a gravamen:

-Els lliuraments de béns i les prestacions de serveis (fetes per l’empresa / empresari / professionals).

-Les adquisicions intracomunitàries de béns i serveis.

-Les importaciones de béns i serveis fetes per empresaris.

IVA (a ingresar o tornar) = IVA REPERCUTIT - IVA SUPORTAT

Objecte passiu: empreses i professionals (han d’ingressar a la Hisenda Pública el recaptat).

Contribuent: consumidor que suporta l’IVA sense poder-lo deduir.

La base imposable serà el total de la factura, comissions, envasos, transports…

Els tipus impositius dependran del bé o servei:

-Tipus superreduït del 4% → articles de primera necessitat

-Tipus reduït del 10% → aliments generals, transport de viatgers, habitatges…

-Tipus normal del 21% → resta dels béns i serveis

L'empresari i professional ha de conservar les factures i els documents rebuts dels seus proveïdors, i han de portar els llibres de factures emeses i factures rebudes, així com el llibre de béns d’inversió.