Quina relació existeix entre el nombre d’empreses d’un mercat i els preus?

EL PROCÉS DE DIRECCIÓ:

El procés de direcció està compost per funcions i activitats que du a terme l'administració de l'empresa. Existeixen quatre tipus de funcions de direcció. La funció de planificació, consisteix en fixar uns objectius que s'han d'aconseguir mitjançant estratégies, polítiques, procediments, regles i pressupostos amb la intenció d'assolir els fins de l'empresa, sense oblidar d'emmarcar les tasques de manera temporal i segons les árees funcionals.

Per a realitzar una bona planificació: s'ha d'analitzar la situació de partida; els objectius han de ser realistes, ordenats per prioritat i amb les menors conseqüències imprevistes; s'ha d'analitzar els punts forts i febles; controlar i determinar les desviacions.

La funció d'organització s'encarrega d' estructurar les tasques o funcions que han de desenvolupar els treballadors de la própia empresa. Per una bona organització, cal tenir en compte la divisió de treball. La funció de gestió consisteix a intentar que les persones que formen l'empresa facin les tasques i funcions que se'ls hi ha encarregat. Per a gestionar l'empresa hi ha diversos nivells responsables de diferents tasques estructurats de forma jerárquica. Els alts cárrecs de l'empresa es situen al punt més alt i els baixos carrecs en el punt més baix (alta direcció, nivell intermedi i nivell de gestió). A més té com a característica el lideratge, que és la capacitat que té una persona per a influir, induir, animar o motivar d'altres a dur a terme uns objectius determinats. Trobem tres teories que es basen en els tipus de lideratge tenint en compte com és cada equip directiu. Si aquest no té ambició, ni creativitat i són dependents és recomanable utilitzar el lideratge autoritari. Si pel contrari tenen ambició, imaginació i són més independents, convé utilitzar el lideratge democratic. | finalment el lideratge liberal que és més convenient quan el comportament de la plantilla és molt positiu en quant a la comunicació, la productivitat, el respecte mutu, les aportacions. La funció de control cerca detectar les desviacions respecte de les previsions, amb la finalitat de corregir-les abans de que hi hagi conseqüencies negatives. Per això a través dels indicadors s'ha de comprovar si tot el que s'havia planificat, organitzat i gestionat s'ha realitzat. Per poder dur a terme aquesta funció, hi ha diferents tècniques de control: l'auditoria treballa en relació amb la comptabilitat, el control del pressupost que controla la relació numérica de la planificació i l'estadística que ajuda a treure les conclusions i fa pronostics. En conclusió, totes les empreses cerquen aquesta planificació, organització, gestió i control per poder ser el més eficients possibles.

L'economia espanyola té una gran dependência del grup de micro, petites i mitjanes empreses ja que segons el Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme són les més nombroses (el 99,9% aproximadament de totes es existents) i aguelles que generen mes ocupació el 65% aproximadament

Aquest grup d'empreses és aquell que té de 0 a 249 treballadors, un máxim de 50 milions d'euros de facturació i un actiu máxim de 43 milions d'euros. Els seus avantatges són: una organització flexible, una rápida i simple integració del personal, l'aprofitament de mercats intersticials, creen gran quantitat d'ocupació, tenen gran capacitat d'iniciativa i creativa, tenen una menor conflictivitat laboral i tenen una atenció al client pròxim i personalitzat. Però de l'altra costa, tenen alguns inconvenients, com: poca formació empresarial, baixa formació técnica del personal, poc poder de negociació amb clients i proveidors, poca capacitat financera, tendência a quedar obsoletes tecnologicament i estructures de costos elevats (ja que no poden aprofitar d'economies d'escala).

Per tant, les activitats que s'adapten millor a les PIMES són:

- Nínxols de mercat i sectors i activitats no atractives per a les grans empreses a causa de la

imposibilitat d'explotar economies d'escala. -Indústria auxiliar.   -Serveis auxiliars.                       

-Activitats professionals.    -Petites explotacions agraries.

-Manufacturació artesanal.    -Distribució i comerç especialitzat.

Per finalitzar podes dir que la globalització ha afectat tant de manera positiva com negativa a les PIMES. Per una part, algunes han vist augmentada la seva competência, a causa de l'aparició de grans empreses en el seus mercats tradicionals. Per l'altra part, altres han vist una oportunitat de creixement a través de les exportacions. Així i tot, l'afecte no has estat ni tant multiplicador ni tant positiu com en el cas de les multinacionals, a causa que la majoria de PIME actuen en mercats locals o regionals.

LOCALITZACIÓ DE L'EMPRESA:

Una de les decisions estratègiques més importants perquè una empresa tingui éxit és la seva localització, ja que d'això depên, en gran part, la seva estructura d'ingressos i costos. Existeixen diverses variables que les empreses han de tenir en compte a l'hora de decidir la seva localització. Això sí, la importância de cada una d'aquestes variables dependrà del tipus d'empresa i del sector al qual pertanyi. Són les següents:

-Cal analitzar on es localitza la competência del nostre producte. Ja que pot ser positiu trobar-se al mateix Iloc (com els comerços en un centre comercial) o lluny (com un sol bar en una platja).

-Cal avaluar on es troben els nostres consumidors potencials (demanda de mercat), ja que si venem al consumidor final caldrà situar-se a prop d'aquest.

-Estudiar on es troben els proveiments de materies primeres, productes semielaborats i elaborats, així com la seva qualitat i el cost per aconseguir-les.

-Coneixer el mercat de treball, que s'ha d'adaptar a les necessitats laborals de l'empresa.

-La comunicació i transport és important tant per facilitar l'accés dels nostres clients com per el proveiments de productes i matéries primeres.

-Cal que estiguin disponibles els subministraments necessaris, com per exemple l'aigua, l'electricitat, l'Internet, etc.

-Triar correctament el terreny o la construcció necessaris perqué tingui el cost adequat.

-Coneixer bé la legislació sectorial per prendre les decisions correctes sense errors.

-Estudiar i analitzar els recursos financers necessaris per a poder fer front a la inversió.

Podem concloure que per una empresa extractiva, del sector primari, tindrà gran importancia on es troben el proveiment de matèries primeres, els transport d'aquestes i la legislació. Per una empresa industrial, del sector secundari, també serà clau el proveiment de les materies primeres o productes semielaborats, els transport d'aquestes i la legislació, sense oblidar tots els subministraments claus necessaris. I per una empresa comercial, del sector terciari, el que tindrà més importância és on se situen la seva demanda i competencia i l'accessibilitat dels seus clients.

L'empresa com a sistema i l'entorn:

En l'actualitat, les empreses son sistemes cada vegada més complexes que per a tenir éxit han d'estar en constant relació amb el seu exterior i que internament s'han de gestionar i organizar de la manera més eficient.

D'aquesta manera, l'empresa es pot descriure com una unitat econômica que s'entén com:

- Una combinació de subsistemes que 'interrelacionen de manera global i tenen característiques diferents uns dels altres. Cada un d'aquests subsistemes aprofita de la feina dels altres creant relacions positives de sinergia, i per tant, qualsevol factor que influeixi a un subsistema afectara els altres. - Un sistema obert al seu entorn global i que s'autoregula per adaptar-se a aquest.

Aquest entorn global es divideix en dos subtipus:

1. L'entorn general que afecta a totes les empreses sigui quin sigui el seu tipus i sector. Els principals factors que s'inclouen en aquest entorn són els factors econômics (que poden ser conjunturals o estructurals), els factors sociologics (característiques culturals i educatives, hâbits de compra i conflictivitat social i laboral, etc), els factors poliiocolegals (estabilitat política, normatives

i lleis, així com polítiques governamentals), l'entorn tecnològic (infraestructures tecnològiques) i l'entorn ecològic i mediambiental (normativa i conscienciació mediambiental).

2. L'entorn específic que afecta de manera concreta a cada una de les empreses, axí que afectarà de manera diferent depenent del tipus d'empresa i sector al qual pertanyi. En aquest entorn s'inclouen els proveidors (empreses que aporten les matèries primeres i altres recursos pel funcionament de P'organització), els intermediaris comercials (empreses col laboradores que participen en la venda i distribució del producte que es ven), els clients (les persones o empreses que adquireixen el producte), els competidors (aquelles empreses que ofereixen productes similars que cobreixen les mateixes necessitats que el producte que es ven), els intermediaris financers (entitats financeres que ajuden a aconseguir capital) i el mercat de treball (disposició del tipus de treballadors/es que l'empresa necessita). En conclusió podem dir que aquelles empreses més adaptades al seu entorn global seran aquelles que tindran major potencial de creixement i millor resistència al mercat i a l'evolució de l'economia.

LES MULTINACIONALS:

Els paisos no són autosuficients i necesiten el comerç internacional per a cobrir totes les seves necessitats. Això ha propiciat el desenvolupament d'una economia globalizada d'àmbit mundial que ha ajudat a l'aparició i consolidació d'empreses multinacionals. Aquest tipus d'empresa són societats mercantils de producció i/o distribució, que tenen una gran capacitat productiva i que operen en diversos països. Són companyies formades per una empresa matriu que controla una sèrie de filials que operen a diferents països del món, que per a créixer poden haver aplicat estrategies de creixement intern o extern. A més, la seva gestió es pot fer baix diferents fórmules d'internacionalització: Multidomèstica (la matriu dona independência i autogestió a les filials); Global (la matriu controla al 100% les filials, que no són independents); Transnacional (no hi ha cap centre jerárquicament superior, cada centre té unes funcions especifiques que es combinen i coordinen amb els altres).

Les seves característiques principals són:

-Generar resultats en més d'un país i gracies, els resultats conjunts( matriu i filial), les compensen i s' equilibren.

-Tenen una gran resistência al mercat i d'alguna manera juguen amb avantatge respecte de la resta d' empreses.

-La matriu exerceix el control - directe o indirecte- de les seves filials en posseir el total o la majoria de la seu capital.

-Tenen tecnologia punta, que cls permet aconseguir avantatges compettus importants, cosa que fa que estiguin en constant creixement i a poc a poc absorbeixen mercat.

-Donada la seva gran dimensió, produeixen amb costos reduits gracies a les economies d'escala.

-Posseeixen un gran poder de penetració.

-Accedeixen als mercats de capitals en condicions preferencials.

-Controlen els canals de distribució i comercialització.

-Gaudeixen d'un poder econômic i social enorme.

-La majoria utilitzen estrategies de deslocalització per a minimitzar costos.

Finalment, cal mencionar que al llarg del Segle XX i inicis del XXI hi ha hagut factors que han ajudat al desenvolupament de les empreses multinacionals: La creació d'àrees de lliure comerç que eliminen les barreres proteccionistes, per exemple la UE, Mercosur, Nafta; La reducció d'aranzels i restriccions al comerç internacional (Acords del GATT); Desenvolupament dels sistemes de transport, infraestructures, comunicacions i d'innovacions tecnològiques; La mundialització dels mercats financers

FORMES DE CONCENTRACIÓ DE L'EMPRESA CREIXEMENT EXTERN:

Quan el creixement intern no és suficient per les empreses, aquestes opten per el creixement extern. Aquest creixement fa referència a l'adquisició, al control, a la fusió d'empreses que ja existeixen a la cooperació amb altres empreses amb la finalitat d'accedir a nous mercats o arribar a acords entre elles. Quan el mercat nacional no és suficient pel creixement extern, les empreses s'internacionalitzen; s'obren cap a l'exterior.

Aquest creixement es pot assumir de 9 formes, que són les següents:

Primer tenim la fusió pura que és la uníó entre dues societats per crear una de nova, aquesta fusió permet aconseguir els objectius que per si mateixes no poden aconseguir amb la mateixa eficàcia. En segon lloc la fusió per absorció on bàsicament significa que una empresa adquireix una altre o altres, on provoca l'extinció d'aquestes. En tercer lloc tenim la participació on una empresa compra una part d'una altre. La quarta és la cooperació de dos empreses, mitjançant acords col'laboren per compartir recursos i informació. En cinqué lloc tenim la Joint-ventures que són els acords entre dues o més empreses que aporten capital o algun altre actiu, les empreses d'un país que volen operar sobre un altre i no tenen informació. L'empresa extranjera aporta el capital i la tecnologia, mentres que les locals, els coneixements sobre els mercats local i com accedir a ell, sol passar sobretot a empreses de construcció.

El sis és el clúster que és la concentració d'empreses i institucions interconnectades en un camp particular per ser més competitives.

Silicon Valley és un exemple de clúster. El set es anomenat trust que és la concentració vertical de les empreses que formen part de les diferents fases del procés de producció, que intenten reduir despeses i dominar el mercat, és a dir que fan el seguiment del seu producte desde que

l'extreuen fins que el venen, per exemple podria ser Repsol. En vuitè lloc està el càrtel que en controla la concentració horizontal d'un grup d'empreses del mateix sector productiu que dominen pràcticament el mercat i es posen d'acord amb el preu i estratégies en vendes, POPEP és un exemple i agrupa als països exportadors de petroli. En novena posició tenim els holdings que són una forma d'organització de les empreses la qual una companyia matriu aconsegueix les accions i participacions d'altres empreses que controla. Un avantatge del holding és que controla diversos sectors.

En conclusió podem veure que existeixen moltes maneres de poder créixer la teva empresa, en el cas de creixement extern, solen ser les empreses que tenen molt de capital, que poden aconseguir aquest creixement.