Macroeconomia: Demanda i Oferta Agregades, Equilibri i Multiplicadors
Macroeconomia: conceptes bàsics
El PIB baixa en cas de guerra o desastres naturals. Les forces internes del mercat determinen el comportament dels agents econòmics d'un país, i s'expressen mitjançant el lliure joc de l'oferta i la demanda. El nivell mitjà de preus és la mitjana ponderada dels preus del conjunt de béns i serveis d'una economia.
Microeconomia: estudia el PIB individual i els preus.
Macroeconomia: estudia l'oferta agregada (OA), la demanda agregada (DA) i el nivell mitjà de preus.
Demanda agregada (DA)
- La DA canvia a curt termini perquè està subjecta al comportament i a les expectatives.
- La DA és la despesa total que, a un determinat nivell mitjà de preus, les famílies, les empreses, el sector públic i els estrangers estan disposats a assumir en una economia.
Diferència entre DA i PIB:
- D: valor de béns finals que els agents estan disposats a comprar (expectatives).
- P: valor d'allò que es compra (fets consumits).
És la mateixa en una economia de mercat, on les empreses estan disposades a produir tot allò que els agents demanen; la quantitat de béns és igual a la demanda dels agents econòmics.
La DA augmenta si disminueixen els preus i viceversa. Si el nivell de preus augmenta, la DA disminueix. La DA es desplaça si hi ha més moneda en circulació, més renda, més demanda, o menys impostos.
Oferta agregada (OA)
La OA és la quantitat de productes que les empreses vendrien i produirien en un nivell de preus i costos de producció determinats.
- Nivell mitjà de preus: si augmenta, els beneficis augmenten i la OA també.
- Cost de producció: si augmenta el preu dels recursos, els beneficis disminueixen.
- Expectatives empresarials: si són bones, la producció tendeix a augmentar.
La OA és a curt termini perquè és difícil modificar la capacitat productiva d'un país.
Equilibri macroeconòmic
És el resultat conjunt de la interacció de factors interns del mercat, de la política econòmica del govern i de pertorbacions externes al mercat, incontrolables i imprevisibles.
Consum i inversió
Consum: despesa de les famílies o consumidors en béns finals que no s'utilitzen per produir altres béns.
Efecte multiplicador de la inversió: un augment de la demanda de béns d'equip implica més producció, més ocupació, més renda i més consum, cosa que genera més producció de béns de consum, més ocupació i més renda (efecte expansiu).
Multiplicador de la inversió: increment total de despesa que experimenta l'economia davant un augment de la inversió. Aplicat per Keynes a la dècada dels anys trenta.
Estalvi
L'estalvi no forma part de la DA i és vital per a l'evolució de l'economia. Les famílies, les empreses i el sector públic actuen com a oferents de diners al mercat de capitals. Permet millorar el nivell de vida futur, augmentar el patrimoni familiar, garantir la jubilació o fer front a possibles despeses.
- Depèn del nivell de renda i del percentatge que es destina a estalviar.
Propensió marginal a l'estalvi (PMA): quantitat addicional que les persones estalvien quan disposen d'una unitat addicional de renda.
Propensió marginal al consum (PMC): quantitat addicional de béns que una persona consumeix quan disposa d'una unitat monetària addicional de renda.
Valors habituals: PMC entre 90% i 98%; PMA entre 10% i 2%. La suma de PMC i PMA és igual a 100%.