Locucions i frases fetes amb 'cara': significat i ús

Expressions Idiomàtiques amb la Paraula "Cara"

1. A cara descoberta

   loc. adv. Públicament, sense amagar-se'n.

2. A la cara

   loc. adv. Davant de, en presència d'algú, directament. Exemple: Li he dit a la cara el que pense d'ell.

3. Amb la cara ben alta

   loc. adv. Amb el cap alt, sense haver d'avergonyir-se de res.

4. Asclar la cara (a algú)

   loc. verb. Pegar-li.

5. Cara a cara

   loc. adv. Manifestament, l'un enfront de l'altre.

6. Cara de circumstància (o de circumstàncies)

   f. Expressió afectadament trista o seriosa amb què es pretén no desentonar en una situació determinada.

7. Cara de pocs amics

   f. Actitud desagradable, excessivament severa i adusta, de persona difícil de tractar.

8. Cara de pomes agres

   f. Cara de pocs amics.

9. Cara llarga

   f. Aspecte apesarat, contrariat.

10. Caure la cara de vergonya (a algú)

    loc. verb. Avergonyir-se d'alguna cosa, passar molta vergonya.

11. Costar un ull de la cara

    Ser molt car.

12. De cara

    loc. adv. De manera favorable. Exemple: Tindre la sort de cara. Les coses li vénen de cara.

13. Donar (o traure) la cara (en un assumpte)

    loc. verb. Respondre dels propis actes i afrontar-ne les conseqüències.

14. Donar (o traure) la cara (per algú)

    loc. verb. Defendre'l, respondre per ell.

15. Fer abaixar la cara (a algú)

    loc. verb. Avergonyir-lo, humiliar-lo.

16. Fer bona cara

    loc. verb. Rebre bé alguna cosa.

17. Fer bona cara

    loc. verb. Tindre bon aspecte, manifestar bon humor.

18. Fer cara de gos

    loc. verb. Manifestar irritació, hostilitat o reprovació.

19. Fer mala cara

    loc. verb. Rebre malament alguna cosa.

20. Fer mala cara

    loc. verb. Tindre mal aspecte, manifestar mal humor.

21. Fer per cara (d'algú, alguna cosa)

    loc. verb. Fer-la en consideració a ell.

22. Girar la cara (a algú)

    loc. verb. Negar-li la salutació.

23. No anar cara a l'aire

    loc. verb. No funcionar bé alguna cosa.

24. Parar la cara

    loc. verb. Fer front a tot.

25. Passar la mà per la cara (a algú)

    Avantatjar-lo, superar-lo en alguna cosa.

26. Per la cara (o per la seua cara)

    loc. adv. Sense motiu o sense mèrits propis, barata res.

27. Plantar cara al sol de migdia

    Plantar cara (o enganyar, o marejar) a qualsevol, per important o poderós que siga.

28. Plantar (o fer) cara (a algú o alguna cosa)

    loc. verb. Fer-li front o afrontar-la sense acovardir-se.

29. Quedar-se com la nóvia de Pinet, amb la cara llavada i el monyo fet

    Quedar-se esperant algú o alguna cosa sense que arribe.

30. Tindre cara

    loc. verb. Tindre barra, ser un desvergonyit.

31. Tindre més cara que esquena

    loc. verb. Tindre molta cara.

32. Tirar-se a la cara (a algú)

    loc. verb. Trobar-lo.

33. Traure cara

    loc. verb. Presentar-se, algú, com a responsable d'alguna cosa.

34. Veure's les cares

    loc. verb. Trobar-se dos persones per a manifestar-se algun ressentiment, o provar-se dos adversaris les seues forces.

35. Girar la cara davant darrere

    Amenaçar, reprovar una conducta que es troba inadequada.