Conjugació del verb saber en català

Indicatiu

• Present: sé, saps, sap, sabem, sabeu, saben.
• Perfet: he sabut, has sabut, ha sabut, hem sabut, heu sabut, han sabut.
• Imperfet: sabia, sabies, sabia, sabíem, sabíeu, sabien.
• Plusquamperfet: havia sabut, havies sabut, havia sabut, havíem sabut, havíeu sabut, havien sabut.
• Passat simple: sabí, saberes, sabé, sabérem, sabéreu, saberen.
• Passat anterior: haguí sabut, hagueres sabut, hagué sabut, haguérem sabut, haguéreu sabut, hagueren sabut.
• Passat perifràstic: vaig saber, vas saber, va saber, vam saber, vau saber, van saber.
• Passat anterior perifràstic: vaig haver sabut, vas haver sabut, va haver sabut, vam haver sabut, vau haver sabut, van haver sabut.
• Futur: sabré, sabràs, sabrà, sabrem, sabreu, sabran.
• Futur perfet: hauré sabut, hauràs sabut, haurà sabut, haurem sabut, haureu sabut, hauran sabut.

Condicional

• Condicional: sabria, sabries, sabria, sabríem, sabríeu, sabrien.
• Condicional perfet: hauria sabut, hauries sabut, hauria sabut, hauríem sabut, hauríeu sabut, haurien sabut.

Subjuntiu

• Present: sàpiga, sàpigues, sàpiga, sapiguem, sapigueu, sàpiguen.
• Imperfet: sabés, sabessis, sabés, sabéssim, sabéssiu, sabessin.
• Perfet: hagi sabut, hagis sabut, hagi sabut, hàgim sabut, hàgiu sabut, hagin sabut.
• Plusquamperfet: hagués sabut, haguessis sabut, hagués sabut, haguéssim sabut, haguéssiu sabut, haguessin sabut.