La literatura catalana dels anys 40, 50 i 60: context, corrents i autors

Trets dels anys 40

• Durant la postguerra immediata, el franquisme desmantella les iniciatives polítiques, socials i culturals anteriors
• Prohibició de la llengua catalana: A partir de 1939 el català desapareix de l'ús públic i oficial(ensenyament, administració, ajuntaments, mitjans de comunicació i església) i queda relegat a l'àmbit familiar i privat.
• Repressió i censura: la literatura en català es prohibeix fins al 1946. A partir del 1947 es permet publicar, de manera selectiva i sota el control de la censura, poesia i autors ja morts, en normativa prefabriana.

Trets dels anys 50 i 60

• La situació comença a canviar una mica a partir de final dels cinquanta. Tot i que el país es trobava encara en ple franquisme i que la cultura catalana era lluny de l'oficialitat es produïren petites escletxes d' obertura en el règim, de les quals es tragué un profit considerable
• Revifada editorial: Es crea Edicions 62; les grans editorials comencen a publicar també en català; augmenta el nombre de traduccions, sobretot d' autors contemporani, i apareix una generació d'escriptors que volen connectar amb el públic. Tot plegat ajuda a normalitzar al panorama literari
• Creació d'un nou públic lector infantil i juvenil a través de revistes com a Cavall Fort, gràcies a la qual molts nens comencen a llegir en Català. També es renova el panorama de la literatura per a nens i adolescents, amb autors com a Joaquim Carbó, Sebastià Sorribas i Josep Vallverdú, que assoleixen un èxit considerable
• Publicació d'un bon nombre d' obres literàries de relleu. De fet, als anys 50 ja havien aparegut reculls de contes; però els anys 60 són sobretot significatius en el camp de la novel·la. Es tracta, doncs, de la primera revifada important de la literatura catalana des dels anys 30. Aquest inici de recuperació e va confirmar a la dècada dels 60.
• Aparició del fenomen de la Nova Cançó, molt popular, hi ha través del qual un bon nombre de cantants expressen, ni que sigui amb les limitacions de censura, les cada vegada més freqüents protestes contra el règim; alhora popularitzar molts poetes antics i moderns de la literatura catalana.

El corrents de la narrativa de postguerra

Novel·la psicològica

La novel·la psicològica és un tipus de novel·la que va sorgir a principis del segle xx.Tenia com a característiques la subjectivització, la introspecció en la psicologia i el món interior del protagonista i la utilització del discurs directe lliure i el monòleg interior. A part, solia tractar sobre la psicologia de la dona, perquè creien que era més complexa i, per tant, més interessant. Aquestes dones, per norma general, provenien d'un estrat burgès i tenien un cert nivell cultural assolit. Els dos autors més importants en català d'aquest tipus de literatura són Llorenç Villalonga i Mercè Rodoreda.

Realisme històric

Va ser un corrent literari de caràcter polític i social en oberta posició al regim franquista en que es valora per damunt de tot el compromís dels autors amb la realitat històrica i social del pais. El principals teòrics van ser Josep Maria Castellet i Joaquim Molas.

Realisme màgic

Gènere literari de mitjan de segle xx, interessat en mostrar l’irreal o l’estrany en la vida quotidiana. Influi en els contistes dels anys trenta.

Novel·la testimonial: Novel·la de gènere

Nombra diferents tipus de gènere com l’amor, el sexe, l’aventura,etc… En principi, la novel·la de gènere s'escriu seguint les convencions d'un gènere determinat, amb la voluntat explícita d'incloure-s'hi, de manera que l'obra atregui i plagui els afeccionats al gènere en qüestió.

Joan Oliver

L’obra de Joan Oliver tenia tendencia a la ironia, l’humor i la sàtira i també mostrava un compromís sociopolític a l'adscripció, és a dir, a un cert realisme de denúncia. Joan Oliver va néixer a Sabadell l'any 1899, a una familia de alta burgesia, va formar la Colla de Sabadell amb el novel·lista Francesc Trabal i el crític i poeta Armand Obiols, amb altres autors. Van dirigir el Diari de Sabadell. Després va començar la guerra civil i tot canvia, quan va terminar, s’exilià a França i després a Santiago de Xile on va viure 8 anys. Quan va tornar a Barcelona als anys 1948 va ser detingut, i uns mesos després va ser reivindicar com el capdavanter del realisme històric. Va ser detingut i multat per participar en actes franquistes, va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes al 1970. Va morir l’any 1986 i el van enterrar a Sabadell. Allò que tal vegada s'esdevingué(1936)/Ball robat(1958)/Vacances pagades(1960)

Característiques de Salvador Espriu

• Simbolitza la resistencia de l’ “exili interior”
• Va anar fent una obra literaria amb l’objectiu de salvar als morts
• Es el creador del mite de la sirena
• Representa el paradís perdut de la infantesa
• La pàtria perduda,vençuda, i silenciada
• Lloc de repòs
• La reflexió sobre la mort és central a la seva obra
• Llibres de poemes “La pell de brau”

Pere Calders

Pere Calders pertany a la corrent literaria del realisme màgic. Utilitzava recursos com l’humor, la ironia, l’absurd, el meravellós o irreal el somni i la fantasia per buscar altres dimensions de la realitat humana. Els contes neixen a partir d’una anècdota quotidiana o d’un fet insòlit, inusual. Ell ens feia donar conta de que la conducta humana está abocada l’absurd.Els contes estan plens de situacions sorprenents i paradoxals, de contrasentits. En la majoria de contes de Calders els personatges tenen uns codis molt ben definits i establerts al marge de les seves necessitats. Els personatges actuen predeterminats, segueixen una lògica convencional que els impedeix entendre aquesta nova realitat.La majoria dels contes reflexionen sobre la incapacitat de l’home per asumir allò que no s’ajusti a una interpretació convencional del mon i a uns determinats codis de conducta social. Una reflexió, per tant, sobre els límits que separen la realitat de la fantasia, la lògica de l’absurd, la veritat oficial de la veritat oculta. Uns dels llibres de contes més coneguts es Cròniques de la veritat oculta .

Relacionar autors, obres i corrents literaris

Llorenç Villalonga:Mort de Dama,Beam o la sala de les nines /Mercè Rodoreda:Aloma,La plaça del Diamant,El carrer de les Camèlies,Mirall trencat. /Pere Calders:Cròniques de la veritat oculta,Invasió subtil i altres contes,Aquí descansa Nevares,Ronda naval sota la boira. /Manuel de Pedrolo: Totes les bèsties de càrrega ,Mecanoscrit del segon Origen / Salvador Espriu: Cementiri de sirena,La pell de brau, / Joan Oliver,Pere Quart: Allò que tal vegada s'esdevingué, /Gabriel Ferrater: Les dones i els dies / Joan Fuster:Nosaltres els valencians

Comentari i/o preguntes del poema "Corrandes d'exili" de Joan Oliver

L’acompanya la seva estimada, França, té un sentiment d'enyorança cap a la seva terra. To greu trist, el tema es l’amor per el país i l'enyorament. Perquè els versos son fàcils de memoritzar recordar, te un llenguatge senzill. Resumen:

1. Comença l'itinerari de l’exili, tremontar a la carena creuar als pirineus traspassant les fronteres, no diuen res perquè estan tristos, la lluna interpreta l’estat anímic del poeta.
2. L’acompanya la seva dona amb pell fosca( la compara amb la bruna )
3. Abans de marxar-se dona un petó, es despideix ( abans de creuar la frontera dona un pero en senyal d'estimació )
4. La mitad de la gent es va quedar a Catalunya i l'altre mitad va amb ell al camí de l'exili, deixa l’altre mitad de la seva vida a Catalunya.
5. Avui estic lluny però demà puc estar en Mèxic o Argentina. L’anyorament l'ajudarà a superar i partir cap endavant, el record en fara superar-lo tenir esperança.
6. Li agrada el Valles perquè es la seva terra, fa referència als torrons.
7. Ara recorda tot allò que ha deixat enrere ( quan un poeta recorda llocs agradables, locus amoenus )
8. Una esperança desfeta, ha perdut la guerra i ‘esperança,s’ha perdut. Última estrofa tot i que l’exili el retorn cap a la seva terra.

Comentari del poema "Assaig de càntic en el temple" de Salvador Espriu

El poema recorda a Pere Quart corrandes d’exili o Josep Carner / Bèlgica

Té el desig de allunyar se capa el nord.

La conseqüència d’aquest desig seria la congregació, la desaprovació dels germans.

El poeta també es covard i salvatge, perquè estima a la seva patria.

Fa una comparació Catalunya ( franquisme amb israel, israel era un pobre esclau d’egipte…..va crear les 7 plagues per a que sigues lliure ).