Llindar de producció

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Economía

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,32 KB

Tema 7: full-costing: costos directes + % de costos indirectes imputables a aquells producte. Exemple: A costos de mà d'obra: 2.404,05 i cost de matèries primeres: 1803,04. B: costos de mà d'obra: 3.055,06 i costos de matèries primeres:4.207,08

Costos de despeses generals: 5.409,11--A el 60 % i B el 40%.

Cost de producció A: 2.404,05+1803,04+60%x 5409,11/40000=0,18€/cada producte.

Cost de producció B: 4207,08+3005,06+40%x5409,11/60000=0,15 unitats de producció.

Sistema Direct- costing: El cost de producció només és el cost directe aplicable al producte. El cost indirecte ( despeses generals de l’empresa) no s’assigna a cap producte es consideren a part de la producció.S’aplica per estudiar la rendibilitat del producte.

Exemple-> ( mateix exemples [nombres] que full costing)                                                                        Cost unitari A = 1803,04+2404,05/40.000= 0,10€ / unitat de A                                                                           Cost unitari B = 4207,08+3005,06/60.000= 0,12€/unitat de B

Llindar de producció

Es la producció mínima d’un producte que fa que resulti més barat produir-lo que comprar-lo.

Càlcul->

CV= costos variables

CF= costos fixes

PD= Preu de compra

Q= nivell de necessitat d’aquest producte.

Q*= Quantitat mínima necessària perque en resulti més barat produïr-lo Q* < Q

Q*p= CF/PC-CV <Q

Exemple:

CF de producció d’un element = 1500.000 €

CV de producció d’un element = 50€ /unitat

PC = 70€ /unitat

 calcular el llindar de producció:

Qp= CF/p-Cv = 1500000/70-50= 75000 unitats Si són necessàries més de 75000 unitats és més barat produir-lo, si en necessitem menys és mes barat comprar-lo .

Llindar de rendibilitat ( o càlcul del punt mort)

és la quantitat de producció venuda ( quantitat de productes que he de vendre) a partir de la qual es comencen a obtenir beneficis.

CF= costos fixes

CV= costos variables

PV= Preu de venda del producte

Bf= beneficis= ingressos totals( lo que guanyem) -> Cost que ens costa produir-lo

Q*R = CF/ PV-CV ( per obtenir beneficis la producció ha de ser mes gran que la Q*R del punt mort.

Exemple: Una empresa produeix un producte A i vol saber quina quantitat n’ha de vendre per tenir beneficis.

Costos fixes= 750000€

CV= 220€ /unitat.

PV= 270€/unitat

Q*R= CF/Pv-Cv = 750000/270-220 = 15000unitats

Per tant a partir de vendre 15000 unitats obtenim beneficis.

Tema 9: Aprovisionament:  Proveir-se: de matèries necessàries per fabricar un producte, guardar aquestes matèries i el producte final i subministrar el producte final al departament de vendes per comercialitzar-lo.

Funcions d'aprovisionament són:

Comprar: el necessari per produir tenint en compte , el preu , la qualitat, termini de lliurament, condicions de pagament.

Emmagatzemar: guardar la matèria primera hi el producte final, magatzem- cal gestionar-lo i organitzar-lo molt bé.

 Gestió d'inventaris: Determinar la quantitat d'existència que cal mantenir i el ritme de comandes.

Quadres de cicle d'aprovisionament: hi han dos tipus d'empresa:

Productora i la comercial.

Productora: comprar(existència matèria primera) produeix( existència producte) Vendre. Comercial: Comprar(existència) Vendre. Ex: Supermercat.

 Tipus d’existències: a) Matèries primeres: arriben i cal transformar-les.

b) Productes semi acabats: Falta alguna transformació.

c) Productes en curs: estan el procés de fabricació.

d) Productes acabats: Preparats per vendre.

 e) Altres: Combustible, recanvis, envasos, material d'oficina, embalatge.

 f) Subproductes: Residus, productes inseribles.

 Gestió d'inventaris:

Stoc màxim: Quantitat màxima d'un material que puc tenir al magatzem.

Stoc mínim o de seguretat: Quantitat mínima.

Stoc òptim o punt de comanda: Nivell que has de tenir les existències per fer la comanda d'aprovisionament( tenint en compte el temps que triga en servir-vos el proveïdor.

 Cost de la gestió d'inventaris:

Cost d'adquisició: *Cost de compra del producte del proveïdor.    ( CA= p·d) P= Preu de compra. A= Demanda esperada del producte. * En cas que el material no el comprem i el fabriquem nosaltres. ( CA= Cf·D) Cf= Cost unitari del producte fabricat.

Cost de fer la comanda: * Cost unitari de fer les comandes(telèfon, correus)  ( CC= S·d/q) S=Costos administratius. D= Demanda total. Q=Volums o quantitats de comanda. P/d=N = número de comandes totals.

Cost d’emmagatzematge: El cost total de guardar el magatzem ( lloguer del magatzem, energies, assegurances, personal, mossos, seguretat, neteja) ( CE: g. (q/2 + ES) g= Cost anual de tenir una unitat de producte emmagatzematge. Q/2= La mitjana dels estocs del magatzem.

Comanda òptima (Q*)= arrel de 2 * costos administratius (S)* demanda (D)/ G (R(tant per cent)*P(preu)).Nº de comandes: N=D/Q

Decadència òptima: (T)= 360/N

Model ABC de gestió d'inventaris:El model ABC es decrimina uns productes respecte d'altres. Es basa en classificar les existències en 3 grups: A) productes més importants (60 i 80 %). B)B) normals (10 i 20%) C) menys importants (5 i 10%)

 Tema 11: Quota de mercat: Part proporcional del títol de vendes que li correspon a una empresa

Quota de mercat: Mercat de l’empresa/mercat total · 100

Estudi de mercat:

  • Formar de l’estudi de mercat: -Definir l’objectiu directe què necessita el consumidor. – Dissenyar el model d’investigador: fer enquestes, dades estadístiques.
  • Recollir totes les dades
  • Classificar i estructurar dades: Grafies, taules 
  • Anàlisis dels resultats: Treure conclusions.

Segmentació dels mercats: Divisió dels consumidors amb grups.

Criteris de segmentació:

- Sociodemogràfics (sexe, edat, residencia, nivell d’estudi)

- Socioeconòmiques: (nivell d’ingressos, classe social...)

- Psicogràfics( personalitat, estil de vida, sistema de valors...) 

Tema 12:

Màrqueting.

Activitat que desenvolupa  1 empresa per satisfer les necessitats i desitjos dels consumidors per obtenir un benefici.

Elements del màrqueting.

Producte: el que es desitja comprar (de consum: fungibles, ex. aliments; duradors: roba) (Industrials: compren les empreses, ex farina) (Serveis: salut, oci, ensenyament)

Concepte de gama: els productes d’1 gama: detergents de roba

Concepte de línia: els articles en general q ofereix una empresa: productes de neteja

Cicle de vida d’1 producte:

-Introducció o llançament del producteàpublicitat informativa

-Creixementà comença a ser conegutàpublicitat persuasiva

-MaduresaàS’estabilitza la vendaàPublicitat sofisticada

-Declinació o rellançament

Envàs: important perquè es el q entra pels ulls

Marca: Logotip (imatge q entra pels ulls) i el nom (ganxo)

Preu: la quantitat de diners k paga el consumidor pel producte.

Promoció: tècniques de màrqueting per comunicar al consumidor els atributs del seu producte.

Instruments de la promoció: Publicitat, promoció de vendes, venda personal.

Distribució: processos q condueixen el producte al consumidor.

Canals de distribució: canal llarg (productor, majorista, detallista, consumidor) i canal curt (productor, detallista, consumidor)

Merchandising: conjunt de mitjans q ajuden a donar sortides a un producte: cartells, publicitat.

Entradas relacionadas: