La Lliga Regionalista i la Mancomunitat de Catalunya

La Lliga Regionalista i el desenvolupament del catalanisme

La tercera etapa del desenvolupament del catalanisme va estar marcada pel predomini de la Lliga Regionalista. Aquest era un partit clarament de dretes i conservador en els aspectes socials i econòmics, que defensava els interessos de la burgesia i de les empreses.

Principis i ideologia del partit

• Confessionalitat: Era un partit catòlic que defensava la religió com un dels seus principis fonamentals.
• Catalanisme i regeneracionisme: Defensava l'autogovern i volia acabar amb els "mals d'Espanya" mitjançant la modernització.
• Distinció política: Diferenciava clarament entre Catalunya com a nació i Espanya com a Estat. No es plantejava la independència, sinó que Catalunya tingués autonomia i autogovern dins d'Espanya, basant-se en les seves idees i interessos.

Enric Prat de la Riba en fou un dels principals ideòlegs i va publicar l'obra cabdal La nacionalitat catalana el 1906. El partit comptava amb el diari La Veu de Catalunya i amb líders destacats com Josep Puig i Cadafalch.

Influència i poder polític

La Lliga va assolir un gran èxit i poder, ocupant institucions socials, culturals i econòmiques de rellevància com l'Ateneu Barcelonès i el Foment del Treball. Políticament, van guanyar nombroses eleccions en ajuntaments i diputacions provincials, i van obtenir una representació destacada a les Corts de Madrid i al Senat.

La Mancomunitat de Catalunya (1914)

El predomini de la Lliga Regionalista es va manifestar especialment en la seva capacitat per guanyar eleccions i relacionar-se amb diverses institucions. L'any 1914 es va posar en marxa la Mancomunitat de Catalunya, que reunia i agrupava les quatre diputacions provincials ja existents (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona).

Funcions i significat històric

Les diputacions eren institucions que representaven els ajuntaments. La Mancomunitat va consistir en l'agrupació d'aquestes quatre entitats i, inicialment, tenia les mateixes funcions i interessos. Tot i que la Lliga volia que el govern central li atorgués més ingressos i competències, se li va donar molta importància perquè reconeixia que Catalunya representava una institució política unida que la representava al complet.

Presidències i dissolució

• Enric Prat de la Riba: Va ser el primer president de la Mancomunitat fins a la seva mort el 1917.
• Josep Puig i Cadafalch: Va ser el segon president i va exercir el càrrec fins al 1923.
• Alfons Sala: Va ser qui va tancar la institució a causa de la dictadura de Primo de Rivera.