Fundació ilerda
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,25 KB
ILERDA
Almenys des d'època romana l'emplaçament estratègic i les possibilitats
Defensives de l'actual Lleida la va fer propícia a ser la capitat d'un ampli
Territori: situada en un encreuament de camins, amb el riu Segre com una
Important via de comunicació, des del
Turó de la Seu Vella es domina tota la
Plana del Segríà. Malgrat això queda obscur el paper que tenia en el món
Ibèric, quan una extensa àrea de les valls del Segre i del Cinca estava
Habitada pel poble delsilergets.
La posició privilegiada de Lleida i la
Identificació amb el topònim llatí d'Ilerda han dut persistentment
Els historiadors a situar la Iltirtaque apareix com a capital dels
Ilergets en les monedes ibèriques en el turó de la Seu Vella. Tanmateix,
Constatada la manca d'estructures ibèriques al llarg de totes les recerques
Arqueològiques al turó de la Seu, s'ha de posar en dubte aquesta identificació,
I cal pensar, al contrari, que Ilerda va ser una fundació romanaex nouo.
Les restes més antigues de construccions romanes són datades a finals del segle
II a.C., però la fundació de la ciutat probablement s'ha de situar a l'inici
Del segle I a.C. A l'època d'August va obtenir el títol demunicipium i, va ser
Monumentalitzada. Ilerda, que pertanyia al districte judicial (conuentum)
De Cesaraugusta, l'actual Saragossa, era una ciutat de pas entre la costa i
L'interior de la península.
Diverses fonts clàssiques es referereixen a Ilerda, en especial a propòsit
De la batalla que s'hi va produir entreCèsar i
Els partidaris de Pompeu (49 a.C.), descrita pel mateix Cèsar en el De Belló
Ciuile
. No obstant això, fins a les
Excavacions arqueològiques de les últimes dècades, la ciutat romana, soterrada
Sota les construccions posteriors, no ha començat a sortir a la llum. De tota
Manera les estructures descobertes fins ara a diferents punts de la ciutat
Encara no permeten arribar a unes conclusions segures sobre el traçat urbà. La
Muralla abastaria tot el Turó de la Seu Vella i la part baixa fins a l'antic
Curs dels rius Segre i Noguerola, amb una extensió total de 23 hectàrees. La difícil
Topografia del nucli urbà, amb una part alta escarpada -molt poc coneguda- i
Una part baixa enclavada en el marge entre el promontori i els dos rius, va
Condicionar en gran mesura la seva estructura, allunyada per força dels cànons
De les fundacions
Romanes
. El sector més dinàmic de la
Ciutat correspondria a l'extrem est de la ciutat, on s'eixamplava el terreny
Pla. Allà era on hi devia haver la cruïlla del Cardo
Maximus i del Decumanus
Maximus, en la qual s'alçaven unes granstermes públiques bastides al segle II d.C., l'edifici més notable descobert
Fins a aquest moment i que, tal vegada, va mantenir la seva funció, d'una
Manera o altra, fins a la Lleida musulmana. Tot i això el fòrumestaria situat, segons les hipòtesis formulades fins ara, cap a l'altre
Extrem de la ciutat, a prop del pont antic (potser a l'actual plaça de Sant
Joan). Altres restes corresponen parcialment a algunes domus i a un possible tram del Cardo Maximus i d'algun
Altre carrrer, mentre que d'altres estructures excavades no se n'ha pogut
Determinar amb certesa la naturalesa.
Durant el segle III d.C. Ilerda degué patir una forta crisi, atès que, Segons demostra l'arqueologia, s'abandonaren molts edificis. El 449 els sueus i Bagaudes van atacar la ciutat, que, tanmateix, es va refer.