Fundació ilerda

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,25 KB

 

ILERDA

Almenys des d'època romana l'emplaçament estratègic i les possibilitats Defensives de l'actual Lleida la va fer propícia a ser la capitat d'un ampli Territori: situada en un encreuament de camins, amb el riu Segre com una Important via de comunicació, des del
Turó de la Seu Vella es domina tota la Plana del Segríà. Malgrat això queda obscur el paper que tenia en el món Ibèric, quan una extensa àrea de les valls del Segre i del Cinca estava Habitada pel poble delsilergets.
La posició privilegiada de Lleida i la Identificació amb el topònim llatí d'Ilerda han dut persistentment Els historiadors a situar la Iltirtaque apareix com a capital dels Ilergets en les monedes ibèriques en el turó de la Seu Vella. Tanmateix, Constatada la manca d'estructures ibèriques al llarg de totes les recerques Arqueològiques al turó de la Seu, s'ha de posar en dubte aquesta identificació, I cal pensar, al contrari, que Ilerda va ser una fundació romanaex nouo. Les restes més antigues de construccions romanes són datades a finals del segle II a.C., però la fundació de la ciutat probablement s'ha de situar a l'inici Del segle I a.C. A l'època d'August va obtenir el títol demunicipium i, va ser Monumentalitzada. Ilerda, que pertanyia al districte judicial (conuentum) De Cesaraugusta, l'actual Saragossa, era una ciutat de pas entre la costa i L'interior de la península.


Diverses fonts clàssiques es referereixen a Ilerda, en especial a propòsit De la batalla que s'hi va produir entreCèsar i Els partidaris de Pompeu (49 a.C.), descrita pel mateix Cèsar en el De Belló Ciuile
. No obstant això, fins a les Excavacions arqueològiques de les últimes dècades, la ciutat romana, soterrada Sota les construccions posteriors, no ha començat a sortir a la llum. De tota Manera les estructures descobertes fins ara a diferents punts de la ciutat Encara no permeten arribar a unes conclusions segures sobre el traçat urbà. La Muralla abastaria tot el Turó de la Seu Vella i la part baixa fins a l'antic Curs dels rius Segre i Noguerola, amb una extensió total de 23 hectàrees. La difícil Topografia del nucli urbà, amb una part alta escarpada -molt poc coneguda- i Una part baixa enclavada en el marge entre el promontori i els dos rius, va Condicionar en gran mesura la seva estructura, allunyada per força dels cànons De les fundacions Romanes
. El sector més dinàmic de la Ciutat correspondria a l'extrem est de la ciutat, on s'eixamplava el terreny Pla. Allà era on hi devia haver la cruïlla del Cardo Maximus i del Decumanus Maximus, en la qual s'alçaven unes granstermes públiques bastides al segle II d.C., l'edifici més notable descobert Fins a aquest moment i que, tal vegada, va mantenir la seva funció, d'una Manera o altra, fins a la Lleida musulmana. Tot i això el fòrumestaria situat, segons les hipòtesis formulades fins ara, cap a l'altre Extrem de la ciutat, a prop del pont antic (potser a l'actual plaça de Sant Joan). Altres restes corresponen parcialment a algunes domus i a un possible tram del Cardo Maximus i d'algun Altre carrrer, mentre que d'altres estructures excavades no se n'ha pogut Determinar amb certesa la naturalesa.

Durant el segle III d.C. Ilerda degué patir una forta crisi, atès que, Segons demostra l'arqueologia, s'abandonaren molts edificis. El 449 els sueus i Bagaudes van atacar la ciutat, que, tanmateix, es va refer.

Entradas relacionadas: