La societat romana: patricis, plebeus i esclaus

Estructura social de l'antiga Roma

Diferències socials

Les diferències socials foren degudes a l'augment demogràfic (persones d'altres pobles) i al creixement econòmic desigual.

1. Homes lliures

Persones que no havien nascut o esdevingut esclaus. Tenien drets i deures que variaven segons la classe social interna:

• Patricis: Descendents de famílies fundadores de Roma, amb tot tipus de privilegis. Eren propietaris de la major part de les terres, només ells formaven els col·legis sacerdotals, ocupaven la majoria dels càrrecs polítics i formaven els tribunals de justícia.
• Plebeus: Descendents de les primeres famílies instal·lades a Roma provinents de la resta del Laci i zones properes. No tenien accessos a càrrecs, no rebien terres de conquestes i no podien casar-se amb patricis. Molts plebeus, enfront de la minoria de patricis, exigien igualtat.
• Plebeus clients: Plebeus sota la protecció de patricis voluntàriament, a canvi d'obediència i respecte.
• Lliberts: Esclaus que havien aconseguit ser lliures.

2. Esclaus

Persones que no gaudien de llibertat i eren propietat d'un amo. No tenien drets perquè eren considerats objectes de compravenda. Ho eren des del naixement (els fills de pares esclaus), presoners de guerra, condemnats per la justícia i per no haver pogut pagar un deute.

• Esclaus públics: Propietat de l'Estat, encarregats d'obres públiques.
• Esclaus familiars: Propietat d'un amo i en contacte amb la família. Podien ser de camp (tasques agrícoles) o urbans (tasques domèstiques).

La vida a la ciutat i al camp

La vida a la ciutat

Els patricis generalment vivien a la ciutat, on portaven a terme la seva activitat:

• Al matí: Gestionar el patrimoni amb els esclaus.
• Mig matí: Anaven al fòrum on, segons el seu càrrec, feien diverses tasques.
• Mig dia: s'acabava la jornada laboral i dedicaven la tarda a l'oci.

Els plebeus: La majoria dels quals vivien a la ciutat eren artesans, comerciants o treballaven a canvi d'un salari. Amb l'augment del nombre d'esclaus, van perdre els llocs de treball menys especialitzats i vivien del que proporcionava l'Estat o el patró. Alguns formaven part de l'exèrcit.

La vida al camp

Els romans que vivien al camp residien en petits i dispersos llogarrets. Primer, els camperols treballaven per a la pròpia subsistència. Amb el naixement de les ciutats, hi hagué una major explotació de recursos agrícoles per alimentar la població. Llavors es van diferenciar els petits propietaris de terres (plebeus) dels propietaris de grans extensions de camps cultivades per esclaus (patricis).

Hi havia una jerarquització entre els esclaus:

• L'encarregat i la muller (responsables de la finca).
• Esclaus 'mestres d'ofici' (dirigien i vigilaven els que treballaven al camp).
• Al servei de tots aquests: els encarregats de la intendència.