Ordenament Jurídic Administratiu: Fonts, Principis i Jerarquia Normativa

Ordenament Jurídic-Administratiu

El dret administratiu constitueix un ordenament jurídic:

• Que no consisteix en un simple agregat de normes, sinó que l'OJ precedeix a la norma. És previ a la norma, la qual és norma present per la seva inserció en un ordenament previ que la defineix com a font de dret (són normes com a conseqüència de la seva inserció a un OJ que les defineix com a font de dret).
• L'OJ, doncs, té una unitat i vida pròpia respecte de les normes: les normes canvien, però no necessàriament per això l'OJ canvia, sinó que roman en tant que romanguin els seus principis (i viceversa; pot canviar l'OJ sense que canviïn les normes).
• El sentit unitari de l'OJ o unitat s'expressa en un conjunt de principis estructurals que no sempre estan formulats de manera expressa.
• Dins d'un OJ coexisteixen multitud de fonts de dret que creen dret i són invocables davant dels tribunals. La funció primària de l'ordenament és definir les fonts.
• A l'OJ no només hi ha normes escrites, sinó també normes no escrites com el costum, a més dels principis generals del dret. Les administracions estan subjectes a un OJ, no només a les normes escrites. La CE, en l'art. 103, diu que l'administració serveix amb objectivitat als interessos generals i amb sotmetiment ple a la llei i al dret. L'administració, a principi de legalitat, està sotmesa a tot l'OJ i també als principis generals del dret i al costum. L'art. 63.1 de la Llei 30/92 diu que són anul·lables els actes de les administracions públiques que incorren en qualsevol infracció de l'OJ. L'art. 70 LJ estableix que els tribunals estimaran el recurs si l'actuació de l'administració impugnada infringeix l'OJ.

Si hi ha llacunes, s'apliquen els principis configuradors de l'ordenament. No hi caben llacunes. Els jutges i tribunals tenen el deure inexcusable de resoldre en tot cas els assumptes que coneguin atenent-se al sistema de fonts establert.

Característiques de l'Ordenament Jurídic-Administratiu

1. A l'ordenament jurídic-administratiu, el sistema de fonts és el comú a la resta de disciplines (al dret administratiu s'aplica l'art. primer del CC; el concepte de llei no és el significat formal, sinó que s'entén per llei la norma escrita com la CE i els reglaments).
2. Fonts
   1. La llei escrita: gran abundància de normes escrites en el dret administratiu. En el dret administratiu es dona una característica que en un mateix objecte li són aplicables una multitud de normes escrites, convergeixen diferents normes escrites en X objecte. Això dificulta saber QUÈ hem d'aplicar per possible contrarietat entre normes. S'apliquen principis generals del dret per solventar aquest problema, però no és una bona manera de procedir perquè s'han d'aplicar en defecte de llei, no suplint a la llei.

Hi ha tantes normes escrites perquè les administracions no actuen en base a principis com passa en l'àmbit privat, com l'autonomia de la voluntat dels individus. Així doncs, per evitar que l'administració actuï de forma arbitrària, la legislació regula amb detall l'actuació de l'administració. D'altra banda, les administracions estan sota la llei i també sobre les seves normes reglamentàries, ja que poden crear normes també, a principis ordenadors com el principi de jerarquia normativa.

Costum

Té caràcter subsidiari respecte a la norma escrita.

En molts pocs casos s'aplica perquè pràcticament el dret administratiu ja regula de forma intensa les institucions que afecten a les administracions públiques, de manera que, al marge de l'espontaneïtat, és més reduït que el dret privat.

Quan el costum és admès, aquest ho és en caràcter extra legem (quan no hi ha llei s'aplica el costum).

A vegades el costum també s'aplica perquè és la pròpia norma escrita la que ens diu de forma expressa que s'apliqui el costum, la norma escrita s'hi remet. Supòsits:

1. Municipis que es regeixen pel règim anomenat del “Consell obert”. Municipis amb menys de 100 habitants. El Consell obert consisteix en l'organització del poble amb alcalde i assemblea veïnal on hi participen tots els electors. Aquesta assemblea es regeix pels usos, costums i tradicions locals. Llei reguladora de les bases del règim local art. 29, 29.3.

El costum quasi no té aplicació en el dret administratiu perquè tot està tan regulat per les normes escrites.

24/25-10-11

Les normes reglamentàries

Es designen de moltes maneres: Disposicions de rang inferior a la llei... Hi ha moltes normes reglamentàries i la jerarquia és molt important. Això ja ho estableix l'art. 9.3 CE com a criteri de sistematització de les normes.

En primer lloc trobem la CE, en segon lloc les lleis al mateix nivell i, en tercer i últim lloc les normes reglamentàries.

Les normes reglamentàries també estan ordenades jeràrquicament: art. 51 Llei 30/92  estableix que no poden contradir ni la CE ni les lleis.

Les normes reglamentàries estan sotmeses a la llei; les dictarà l'administració (govern o òrgans administratius).

L'art. 51.3 Llei 30/92 diu que les normes reglamentàries estaran sotmeses a la jerarquia que diguin les lleis  art. 51.2 Llei 30/92 diu que cap norma administrativa podrà vulnerar els preceptes d'una altra superior. Art. 23.2 de la Llei del Govern estableix una cosa similar, estableix la jerarquia reglamentària:

1. Disposicions aprovades per Reial Decret del President del Govern o del Consell de Ministres. No tots els Reials Decrets són reglaments. Reial Decret és diferent a reglament. Entre els que dicta el President del Govern i el Consell de Ministres no hi ha jerarquia, sinó que hi ha una relació de competències.
2. Disposicions aprovades per Ordres Ministerials. Actes (resolucions); Reglaments (disposicions). També són ordres ministerials els que adopten les comissions delegades del govern. Art. 25 b de la Llei del Govern. Quan una matèria afecta a més d'un departament ministerial, aquesta serà una ordre ministerial del Ministre de la Presidència dictat per ordre dels Ministeris afectats. És una qüestió formal perquè jeràrquicament totes tenen el mateix nivell.

L'art. 23 de la Llei del Govern diu que un reglament no pot contradir un reglament de jerarquia superior, recorda el principi de jerarquia normativa.

L'art. 602 Llei 30/92 à quan succeeix això, seran nuls els reglaments inferiors que contradiguin els de rang superior, que contradiguin la CE o altres normes.

Normes amb rang de llei aprovades pel Govern

Decrets llei i decrets legislatiusà amb la seva aprovació el Govern trenca amb l'exclusivitat legislativa del procediment.

Decret llei

Norma amb rang de llei dictada pel govern central en virtut d'un apropament constitucional directe amb la finalitat de regular una matèria determinada quan concorrin circumstàncies d'extraordinària i urgent necessitat. L'art. 86 CE és el que atorga la capacitat al govern central de fer normes amb rang de llei. No les poden dictar els parlaments autonòmics.

Se'ls anomena Reial Decret – Llei Número/Any, Data més determinació.

La seva regulació es fa amb una sèrie de restriccions:

1. Restricció de matèria: els decrets lleis no poden regular totes les matèries. No poden afectar a l'ordenament de les institucions bàsiques de l'Estat que la CE reserva a la llei, als drets, deures i llibertats dels ciutadans regulats al Títol I, al règim de les CCAA i al dret electoral general.
2. Es necessita un pressupòsit de fet urgent i extraordinari: a la pràctica s'utilitza en els casos de catàstrofes naturals (danys produïts per pluja, gelades, inundacions...). Es fa servir en moments on no es pot esperar a la tramitació parlamentària.
3. Han de ser convalidats pel Congrés dels Diputats en un termini concret: Requisit forma. Tenen un caràcter provisional han de ser convalidats pel Congrés dels Diputats 30 dies després de la seva publicació al BOE, com a mesura per ratificar el decret – llei. Un cop ratificat el decret – llei, si així ho demana un grup parlamentari, es tramiti com a llei pel tràmit d'urgència. Un cop ratificat o convalidat no passa a ser llei, continua tenint urgència però és decret – llei.

La única institució que pot regular els decrets – lleis és el Tribunal Constitucional a través dels recursos d'inconstitucionalitat o bé mitjançant la qüestió d'inconstitucionalitat.

Decret – legislatiu

Són normes amb rang de llei aprovades tant pel govern central com pels governs autonòmics en virtut d'una llei de delegació, sigui per aprovar textos articulats o bé per aprovar textos refosos.

Una llei parlamentària (central o autonòmica) delega la redacció d'un norma amb rang de llei al Govern (central o autonòmic). Art. 82-85 CE.

A nivell autonòmic la regulació de l'aprovació dels decrets legislatius la trobem als Estatuts de la respectiva Comunitat Autònoma. A Catalunya l'art. 33 de l'Estatut Autonòmic Català remet als arts. 82-85 CE, per tant la regulació és idèntica a la de l'Estat.

Hi ha dos modalitats de decrets legislatius:

1. Les lleis de bases són les que deleguen l'aprovació de textos articulats: a través de lleis de bases es deleguen als governs l'aprovació de textos articulats, en aquest cas la delegació té per finalitat la regulació d'una matèria de forma concreta, específica en base als principis establerts en la llei de bases.
2. Les lleis de refundició són les que deleguen als governs l'aprovació de textos refosos. Els textos refosos refonen, depuren i harmonitzen preceptes dispersos de diverses lleis i normes amb rang de llei en un únic text, verifiquen diferents lleis i arts. En un únic text.

Jerarquia normativa

1. Llei: Constitució, normes amb rang de llei, normes reglamentàries
2. Costum:
3. Principis Generals del Dret:

Art. 51 Llei 30/92 ens diu que les normes reglamentàries estan per sota de les lleis. Entre els reglaments també hi ha jerarquia: Ninguna disposició administrativa podrà contradir els preceptes d'un altre de rang superior. El tercer apartat ens diu que Les disposicions administratives es mostraran a l'ordre que estableixin les lleis

L’article 51 de la 30/92 parla de “disposicions administratives”. Aquesta expressió s’entén per reglament.

Si parlem de resolucions administratives parlem d’actes administratius.

Les disposicions aprovades x real decret son actes, no necessariament reglaments.

Art. 25 llei del govern, de la forma de las disposicions y las resolucions.

El costum te poca aplicació en el dret administratiu, ja que hi ha moltes normes escrites que cobreixen tot l’espai normatiu. Moltes disciplines del dret privat es regeixen x la autonomia de la voluntat de les parts i per tant encara pot tenir un paper rellevant. En canvi, en el dret administratiu aquestes normes vinculen a la administració, i la administració nomes pot actuar en allò que la llei li atribueix potestats. En la mesura que te unes potestats les exerceix, però no pot excedir-se i per tant no queda pràcticament cabuda del costum al dret administratiu com a font subsidiària.

Quan l’administració s’aparti d’un precedent ho haurà de motivar

Principis generals del dret font de dret administratiu en defecte de llei i costum. L’article 1 del cc ens diu que informen al conjunt del ordenament jurídic que te una considerable importància en el dret administratiu.

Les lleis solen remetent-se que un reglament les complementarà. Aquests reglaments han de respectar el que diguin les lleis, i no contradir-los.

Principis Generals del Dret

Són una font subsidiària de l’OJ administratiu, tenen un caràcter informador de l’OJ. Ningú, ni la pròpia administració, pot anar contra els propis actes. Aplicació i interpretació restrictiva de les lleis fiscals. Principi de que una llei posterior general no pot derogar la llei anterior especial o singular.

Al sistema anglosaxó els principis generals del dret procedeixen de la jurisprudència, son novetats jurídiques. Molts principis han acabat com a norma escrita. Solen expressar valors materials basics del ordenament, no principis morals. Tenen valor ontològic (principi), generals (transcendeixen normes concretes) i de dret (no morals).

Principi de jerarquia normativa (9.3 CE) que s’engloba al principi de legalitat, al mateix temps del deure de l’administració d’actuar conforme la llei, la inderogabilitat singular de les normes reglamentaries (Art. 52.2 L 30/92). El principi d’igualtat es divideix en el principi d’igualtat material i jurídica davant la llei. Principi de interdicció de la arbitrarietat, garantit a la CE al 9.3 i implica la obligació de motivar les decisions. Adequació de la mesura al fi que es persegueix. Principi de seguretat jurídica (també al 9.3 CE), busca certesa i claredat de les normes, ames de la seva publicitat. Prescripció de sancions i accions, caducitat de procediments administratius. Principi general de bona fe, no es troba a la CE però recentment s’ha inclòs al ordenament a la llei 30/92: les parts han de obrar tant en el exercici dels drets com en el compliment de les obligacions. Principi d’eficàcia.

Són útils pel control de la legalitat dels reglaments, això serà gràcies al seu caràcter informador. Són útils per controlar l’exercici de les potestats reglamentàries, les remissions singulars, reglaments independen

Jurisprudència

La jurisprudència no és font del dret, però sí que té una funció que és complementar a l’OJ. A més, no té poder normatiu en el nostre sistema, però en el sistema anglosaxó sí que en té, doncs els jutges poden crear dret. Ara bé, la jurisprudència té rellevància perquè el dret diu allò que la jurisprudència diu que digui el dret. Per això, la jurisprudència és important per als qui es dediquen al dret. Això ens porta a saber que la juris té rellevància en el camp del dret, ens interessa saber com el tribunal interpreta les normes, per tant el valor de la juris té aquest valor se ésser invocable.

El tribunal pot canviar la juris però la juris anterior té un pes. Alhora, per poder invocar-la és important tenir en compte el precedent perquè si els tribunals van canviant la juris afectaria a la igualtat si cada tribunal interpretés independentment de l’altre, per tant també interessa invocar-la per guanyar per exemple un ple. Però si el perdem, hi hauria jurisprudències contradictòries, per tant si ha hagut altres sentencies on s’aplicava altre juris, es pot acudir a un recurs de cassació. Hi ha una forma d’aplicar la jurisprudència, per reforçar l nostre argumentació en un judici, i que el tribunal desestimi el nostre recurs perquè els arguments contraris estiguin més sòlids, i quan hi ha infracció de la juris l’OJ permet interposar recursos de cassació, ja que el que es pretén es que el tribunal pugui assentar un criteri que ha de ser comú a tots els tribunals, perquè si es diferent a la resta va en contra del principi d’igualtat.

Això ens porta, a posar un quadre (CV)

Art. 88 LJ: infracció de la jurisprudència , el recurs de cassació s’ha de fonamentar, en una sèrie de motius, el supòsits que permet posar lletra d) la majoria del que no son possibles Recursos cassacions (sentències) se puede posar recursos de cassacions per doctrina.

Aquest RC per cassació de contrina (art. 96.1 LJ COPIAR). En cara hi ha un altre recurs de cassació amb interès de la llei (segon quadre CV) el pot posar qualsevol particular y consisteix esta regulat en l’art. 100 i ss e la LJ, jurisprudència errònia de la llei, o ministeris fiscals poden posar aquest recurs amb interès de la llei. Però aquest recurs, te interès perquè la sentencia que es derivi fixarà la doctrina legal, però no servirà per anul·lar la sentencia anterior.