Les lleis científiques resum

1.El CONEIXEMENT CIENTÍFIC:

:
Estudi de coneixement segur(ciència->metodologica)"Fet comprovat científicament" donem per vertader. Ciència formada d'enunciats generals. Ciència neix amb la filo(s.VI-VIIa.C. Indistinguibles: crítiques i indagadores). Independització de ciència(revolució conetífica s.Xvi) pq desenvolupa mètodes propis(deïtats->fets comprovats).
CARACTERÍSTIQUES(de nova ciència): Galileu (condemnat s.Xv) revoluciona ciència amb nova manera de fer i entendre-la(vol eliminar fricció).

Experimentació

Crea situació ideal per hipotesis no observables a vida quotidiana. 

Matematització:

Tot és representable amb mates. Desapareix la subjectivitat. Heter: dona visió llisa, esfèrica de planetes->Galileu descobreix cràters a la lluna.

COMPONENTS DE LA CIÈNCIA

Ciència crea llenguatge artificial per garantir objectivitat:
Conceptes(uníbux):Termes específicts dels científics per evitar confusió. Paraules que defineixen 1 cosa. Classificatoris: Organitzen en conjunts. Comparatius: Ordena objectes d'1 conjunt. Mètrics: Mesura propietats d'objectes. 

Lleis:

Enunciats bàsics del coneixement, usen conceptes ja definits i tenen caràcter universal. Expliquen fenòmens del mateix tipus. 

Teories:

conjunts de lleis que expliquen la realitat de manera general. 

EXPLICACIONS

CIENTÍFIQUES(Ernest Nagel): Descriuen realitat responent un "pq". 

Deductva:

Resposta deduida de lleis generals que fonamenten coneixement científic. 

Probabilística:

Entendre un fet a t5ravés de probabilitat(menys certesa). 

Teleològica:

Buscar finalitat de pq es duu a terme una acció i els mitjans necesaris. 

Genètica:

reumuntar-se a l'origen del fenomen. 

CLASSIFICACIÓ DE LES CIÈNCIES:

Formals:

Expliquen tot lo relacionat amb els números(mates/lògica).

Empíriques:

Expliquen ocorrencies del mon. Són comprobables. Naturals:comportaments de fenomens naturals. Socials/Humanes: s'ocupen de la realitat social. 

2.EL MÈTODE CIENTÍFIC: Procès per aconseguir coneixement

METODE DEDUCTIU:

Parteiux d'enunciats generals(premises) per arribar a particulars (conclusions) Premisa certa=conclusió certa. No aporta coneixements científics nous. 

METODE INDUCTIU:

Individual->general. Amplia coneixements. 

Problemes

Creu que l'experimentació i observació van abans que teoria. Premises vertaderes poden portar a conclusions falses. Passar de certa quantitat de fenomens a englobar-los tots es incorrecte.

Etapes:

Observar i classificar fets, generalització de lleis i formular prediccions que confirmin teoria. 

(Metode verificació)

 
MÈTODE HIPOTETICODEDUCTIU(Galileo Galilai): Agafa elements dels 2 mètodes. Aquest mètode causa la revolució que separa filo i ciència. 

Característiques:

Combinació entre raó i experiència. Racionalisme(objectiu), matematicisme, uniformitat, fiscisme(com?) i simplicitat.

Procediment:

Detectar problema, formular hipòtesis, deduir conseqüències, contrastar hipòtesi(refutar/confirmar-la) i obtenir resultats(es creen noves lleis).

3.OPTIMISME CIENTÍFIC I ELS SEUS LÍMITS:

Tothom creu que tot és ciència. 

QUESTIÓ DE LA DEMARCACIÓ:

Discusió sobre quines teories són científiques i no-científiques. Resolem el problema amb la Contrastació:

Verificacionisme:

Neopositivistes del Cercle de Viena. Les teories científiques són verificables empíricament. 

Falsacionisme:

Karl Popper, teories científiques han de ser falsables. 

EL PROGRÉS DE LA CIÈNCIA:

Ciència normal:

Verificable i no falsable. Amb l'aparició d'una nova teoria irresoluble per falta de medis, es pren per falsa. Si hi ha insistencia i augmenta la grave4tat hi ha una crisi o neix un paradigme rival. Es crea un debat que serà la Revolució Científica. Kuhn: la tria d'un paradigma no és objectiva. 

PROBLEMA DE L'OBJECTIVITAT:

L'objectivitat és independent de la societat. Wooglar qüestiona l'objectivitat científica. 

CIENTIFISME INGENU:

Creure's tot el que et diuen pensant que tot és objectiu i cert.