Trastorns Psíquics i Atenció a Persones en Dependència

Impacte dels trastorns psíquics en els cuidadors

Qualsevol trastorn mental o psicològic es reflecteix en el comportament del subjecte i en la seva actitud cap a l’entorn, i en especial cap a les persones que l’atenen o amb les quals conviu. Amb elles es poden generar conflictes, ja sigui perquè no estan d’acord amb la seva actitud o conducta, o pel fet que és la persona malalta la qual, sense adonar-se'n, provoca el conflicte; ja sigui per la seva falta d’habilitats per a relacionar-se, per la desorientació que pot estar patint o pels efectes associats a la pròpia malaltia o trastorn. Com a professionals, hauríem de ser capaços de reconèixer aquests estats i de manejar diverses estratègies que ens ajudin a evitar, en la mesura del possible, aquestes situacions, ja que en moltes ocasions podem estar reforçant una conducta sense saber-ho, en lloc d'estar eliminant-la.

Diferències entre l'ansietat i els estats depressius

Tots dos estan associats en gran mesura a l'estat d'ànim, i de l'ansietat es pot desembocar en la depressió, però en principi són trastorns diferents.

• L'ansietat: és un sentiment de malestar i por difusos a causa de la reacció que adopta una persona davant el que percep com una possible amenaça. L'ansietat ocasional és una reacció que forma part de la normalitat com un mecanisme d'afrontament. Però si l'ansietat no es canalitza adequadament i roman a nivells alts en el temps, pot interferir en el funcionament de la vida de la persona. En aquests casos, l'ansietat comença a considerar-se com un trastorn i el seu agreujament pot portar a la depressió.
• L'estat depressiu: és una situació continuada de tristesa extrema que es manifesta, entre altres aspectes, per la pèrdua del plaer en la realització d'activitats gratificants, desesperança i, en general, desinterès per tot el que envolta la persona. Els estats depressius influeixen en l'estat tant físic com funcional (deteriorament de la memòria i el pensament, mals de cap, aspecte descuidat, etc.) i solen comportar trastorns addicionals: alteracions de la son, irritabilitat, aïllament, i fins i tot idees suïcides.

Manifestacions dels trastorns de conducta

• a) Comportament agressiu: Comportament en què un individu ataca amb hostilitat, físicament o verbalment, un altre individu o objecte.
• b) Desinterès i inactivitat: És un estat d'indiferència en què no es respon emocionalment als diversos aspectes i moments de la vida quotidiana, o davant de molts estímuls externs.
• c) Agitació: Afecció per la qual una persona és incapaç de relaxar-se i estar quieta.
• d) Deambulació erràtica: La deambulació erràtica, anomenada també rodamón, és un tipus de conducta que sol manifestar la persona amb demència. Es caracteritza per caminar sense rumb, sense cap motiu o objectiu concret.

Trastorns del son: problemes i mesures preventives

Els trastorns del son no són una patologia greu en si mateixa, però tenen serioses implicacions en la vida diària: esgotament físic, baix rendiment, son diürn i dificultat per complir les obligacions professionals, familiars o socials.

Principals trastorns del son:

• Insomni, hipersòmnia, narcolèpsia, ronc i apnees del son, parasòmnies, síndrome de les cames inquietes, terrors nocturns, malsons i somnambulisme.

Mesures que contribueixen a evitar-los:

• Mantenir un horari de rutines diürnes ordenat.
• Mantenir la persona activa o realitzar una certa activitat física durant el dia.
• Preparar sopars lleugers.
• Evitar que la persona ingereixi molt líquid abans de ficar-se al llit, ja que pot provocar-li la necessitat d'aixecar-se per anar al lavabo.
• Evitar les begudes estimulants o alcohòliques i el tabac durant el sopar o després d'aquest.
• Procurar ambients tranquils abans de ficar-se al llit i efectuar rituals de relaxació previs al son.
• Assegurar-se que la temperatura del dormitori sigui l'adequada.

La malnutrició en situacions de dependència

La malnutrició: és el resultat de portar una dieta desequilibrada en la qual hi ha una manca de nutrients o bé la ingesta dels quals es dona en la proporció errònia.

Causes principals:

• Unes estan relacionades amb les dificultats per mastegar o per empassar-se els aliments.
• Altres es relacionen amb la falta d'apetència pel menjar.
• També es poden considerar problemes gàstrics com els vòmits, les nàusees, la diarrea o el restrenyiment, que poden tenir causes tant fisiològiques com emocionals.

Afectacions segons el col·lectiu:

• Persones amb discapacitat intel·lectual: Dificultats de concentració, atenció dispersa, limitació en els processos d’imitació, alteracions en l’abstracció o simbolització i dificultat per compenetrar-se amb les persones.
• Persones amb trastorn de salut mental: Alteracions de la percepció, dificultats d’atenció i concentració, alteracions del pensament, llenguatge desorganitzat, incoherent o pobre, i pobresa afectiva.
• Persones amb demència: Pèrdua de memòria, pobra capacitat d’atenció i concentració, pensament empobrit, dificultats d’orientació i afectació del llenguatge.
• Persones amb discapacitat motriu o sensorial: Manca d’experiències sensorials o motrius que poden afectar les seves funcions cognitives. El grau d’afectació dependrà del tipus i grau de capacitat.