La Llei de Jurisdiccions i la Crisi de la Restauració
Historia2,94 KB
La Llei de Jurisdiccions i els Fets del ¡Cu-Cut!
La Llei de Jurisdiccions és una llei que, entre els anys 1905 i 1906, va impulsar el Govern espanyol de Segismundo Moret i el ministre de la Governació, Álvaro de Figueroa, amb el clar suport d'Alfons XIII, com a reacció davant els Fets del ¡Cu-Cut!.
La Llei de Jurisdiccions permetia que els militars poguessin jutjar tot allò que consideressin que atemptava contra la unitat de l'Estat espanyol o contra ells mateixos. Moltes persones varen interpretar la llei com un atac a Catalunya.
Solidaritat Catalana i l'oposició política
Aquesta polèmica llei, que havia fet caure el govern d'Eugenio Montero Ríos, va provocar la unificació de tots els partits catalans al voltant de la coalició Solidaritat Catalana, a la qual posteriorment s'uniria tota l'oposició que va acabar abandonant el Congrés el 13 de març de 1906, en protesta pel descrèdit que suposava la subordinació del govern progressista.
Des de la intel·lectualitat, Miguel de Unamuno va fer una conferència en contra de la llei al Teatre de la Zarzuela.
Amb tot, la llei es va aprovar el 22 de març i, a continuació, es varen tancar les Corts. El 20 de maig, s'aixecà l'estat d'excepció a Barcelona i se celebrà un homenatge als diputats i senadors de Solidaritat Catalana que havien votat contra la llei.
La Llei de Jurisdiccions va durar fins al 17 d'abril de 1931, quan el nou govern republicà va derogar-la per un decret, que posteriorment les Corts van convertir en llei.
La Crisi de 1917: Militars, Polítics i Obrers
La Crisi de 1917 és el nom que es dona al conjunt de successos que van tenir lloc l'estiu de 1917 a Espanya, sobretot tres desafiaments simultanis que van fer perillar el govern i fins i tot el mateix sistema de la Restauració:
- Un moviment militar (les Juntes de Defensa).
- Un moviment polític (l'Assemblea de Parlamentaris d'orientació catalanista que va tenir lloc a Barcelona).
- Un moviment social (la vaga general revolucionària).
La Setmana Tràgica i la Guerra de Melilla
Es coneix com a Setmana Tràgica els esdeveniments succeïts a Barcelona i altres localitats catalanes entre el 25 de juliol i el 2 d'agost de 1909. El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per al seu enviament a la zona de Melilla, on el dia 9 del mateix mes havia començat la Guerra de Melilla.
Aquest conflicte estava, per a molts, motivat exclusivament pel descobriment l'any anterior d'unes mines propietat d'una societat controlada pel Comte de Romanones, el Marquès de Comillas i el Comte de Güell.