La Renaixença Catalana: Context Històric, Burgesia i Romanticisme

Contextualització Històrica: El Segle XIX a Catalunya

El segle XIX fou una època de grans canvis socials: la societat de l'Antic Règim entrà en crisi i va ser substituïda per un model dissenyat per la burgesia sorgida a partir de la Revolució Industrial.

Cal recordar com a elements desencadenants d'aquesta situació la política centralitzadora dels Borbó (s. XVIII), la qual suposà l'abolició de les institucions pròpies de Catalunya i la prohibició de l'ús oficial de la llengua catalana.

La demografia de Catalunya augmentà considerablement entre el 1718 i el 1787. Aquest fet, unit a l'extensió i la intensificació de la producció agrícola, fomentà l'aparició d'un capital que dóna suport a la creació d'una indústria. Aquesta es convertí en la base del creixement econòmic de la Catalunya del s. XIX i anà lligada a l'aparició d'una nova classe social: la burgesia.

Fou també en el s. XVIII quan algunes institucions i personalitats començaren a interessar-se per la història i la llengua de Catalunya (per exemple, la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona).

L'Antic Règim no fou capaç de donar resposta als problemes viscuts durant les primeres dècades del s. XIX. La situació després de la Guerra del Francès (1808-1814) era desoladora: molta misèria, agitació social i una crisi econòmica persistents. Això contribuí a vincular la burgesia ascendent a un règim liberal favorable als seus interessos. Al mateix temps, aquesta classe social s'interessà per la identitat del poble català i es convertí en la impulsora del moviment de la Renaixença.

La Renaixença Catalana (1833-1877)

El concepte de Renaixença (1833-1877) s'aplica a la recuperació cultural catalana després de tres segles de Decadència (segles XVI, XVII i XVIII). Es refereix a l'activitat culta en general, i, especialment, a la recuperació del català com a llengua de cultura. És un concepte vinculat al món de les lletres i també a la conscienciació nacionalista.

Un moment clau fou el 1877, quan es premià en els Jocs Florals L'Atlàntida, de Jacint Verdaguer, i Àngel Guimerà hi fou proclamat Mestre en Gai Saber.

Una causa directa del moviment de la Renaixença va ser l'agitació social viscuda entre els segles XVIII i XIX. Però també hi tingué un paper destacat la introducció d'idees provinents del Romanticisme.

El Romanticisme: Origen i Influència a Europa

El Romanticisme fou un moviment sorgit a Alemanya a final del s. XVIII que es va estendre ràpidament per Europa.

Característiques Clau del Romanticisme

• L'originalitat i la imaginació en l'acte de la creació.
• La consideració de l'artista com un ésser superior.
• La visió dinàmica de la natura.
• L'ús del mite, el símbol i la ironia.
• Inestabilitat, insatisfacció davant la realitat immediata i recerca d'una via d'evasió, que va dur a fixar la mirada en el passat remot, especialment l'Edat Mitjana, per la qual els romàntics se sentiren profundament atrets, i pels països exòtics.
• Malenconia.
• Magnificació de la mort com a forma suprema d'evasió i llibertat.
• El passat, els orígens i el folklore van despertar l'interès dels romàntics, els quals se sentien atrets per la foscor, el caos, l'agitació i la irracionalitat.