Literatura Medieval Catalana: Poesia, Prosa i Grans Obres

La Poesia Medieval Catalana: Orígens i Evolució

La lírica trobadoresca va sorgir a les corts a mitjans del segle XII. Era pròpia de les classes cultes i estava escrita en provençal. Va abastar un ampli espai geogràfic, convertint-se en una autèntica moda. Els temes principals eren l'amor apassionat i els odis a mort.

Els trobadors eren els autors de les composicions en vulgar destinades a ser cantades, mentre que els joglars eren els encarregats de la interpretació.

A partir del segle XIV, els trobadors van passar a denominar-se poetes. Els poemes, escrits primer en un provençal ple de catalanismes, van evolucionar cap a un català aprovençat fins a un català pràcticament lliure.

Al segle XV, Ausiàs March va ser una figura clau. Les seves composicions són el resultat d'una meditació personal i intimista.

La Lírica Trobadoresca (Segles XII-XIII)

Els trobadors van ser els primers a cantar l'amor no religiós, conegut com a amor cortès, que era tractat amb gran educació. La relació amorosa entre la dama i l'amador o trobador era secreta, ja que la dama solia ser casada. Per mantenir el secret, no se la mencionava pel seu nom, sinó per un senyal (senhal). Els espies alertaven el marit.

Gèneres Literaris Trobadorescos

• La cançó: gairebé sempre dedicada a l'amor.
• El sirventès: destinat a l'atac personal.
• El plany: reservat a lloar un personatge mort.
• La pastorel·la: un cant als festeigs amorosos entre pastores i cavallers.
• L'alba: dedicada a cantar el despertar dels amants que s'havien de separar amb l'arribada del nou dia.

Trobadors Catalans Destacats

• Ramon Vidal de Besalú: trobador i joglar.
• Guillem de Cabestany: famós, sobretot, per la llegenda del cor menjat, que explica com es va esdevenir la seva mort.

Ausiàs March i el Segle d'Or de la Poesia

Ausiàs March va ser un cavaller i noble que va participar en algunes guerres d'Itàlia. Va ocupar el càrrec de falconer reial i és considerat un dels poetes més importants de l'Europa del seu temps.

L'Obra Poètica d'Ausiàs March

La seva obra consta de 128 poemes, dividits en quatre apartats:

• Els Cants d'amor: corresponen a les diferents dames que ell va estimar.
• Els sis Cants de mort: reflexionen sobre l'alliberament que representa la mort davant del desamor de la dama.
• El Cant espiritual: poema dedicat a Déu.

L'estil renovador de la seva poesia, juntament amb el tractament de la figura de la dama, el van fer destacar. S'encara a la dama i la tracta com una dona de carn i ossos, amb cos, ànima, virtuts i defectes.

La Narrativa Medieval Catalana: Prosa i Cròniques

Els textos més antics que es conserven en català són el Forum Iudicum, un codi de lleis visigòtic, i les Homilies d’Organyà, un conjunt de sermons amb explicacions i comentaris de l’Evangeli. Les primeres mostres literàries en llengua catalana es deuen a Ramon Llull, considerat el creador del català literari, amb una clara finalitat religiosa.

Obres i autors que pertanyen a tres àmbits:

• La prosa historiogràfica: narracions de fets històrics que pretenien justificar les actuacions polítiques dels reis catalans, accions que havien de servir d’exemple als futurs monarques.
• La prosa religiosa i moralitzadora: diversos religiosos utilitzen la literatura per adoctrinar el poble.
• La prosa humanística: l’humanisme implicava una nova actitud davant la vida, una nova visió de l’home i la seva situació en el món, amb la valoració de la intel·ligència i la bellesa.

El segle XV destaca per la qualitat excepcional de la novel·la de cavalleries. S’hi expliquen les aventures d’un heroi, els ideals del qual són la fidelitat, el menyspreu a la mort i la defensa del senyor, la dama i els indefensos. El marc geogràfic és identificable i els herois són valents, però dins d’uns límits humans.

Orígens de la Prosa Catalana i Ramon Llull

Ramon Llull va ser un dels primers autors europeus que va utilitzar el català. La seva extensa obra consta de 234 títols, escrits també en llatí (llengua internacional de cultura), en àrab i en provençal. Llull va escriure amb l’afany de difondre les seves idees.

Considerat un geni per la gran varietat de temes que va tractar: teologia, filosofia, alquímia, lògica, medicina, física, pedagogia, matemàtiques, etc. Va crear un sistema lògic de pensament per convertir els infidels a la fe de Crist i retornar els usos i costums als propis del cristianisme.

Obres Narratives Clau de Ramon Llull

• El Llibre d’Evast e Blaquerna: primera novel·la escrita en llengua neollatina que explica formes de vida de la burgesia i la crisi del cristianisme.
• El Llibre de les bèsties: d’estil simple, amb finalitat didàctica i moral sobre els comportaments humans representats pels animals.
• El Llibre d’Amic e Amat: una obra breu que conté una metàfora moral per ser llegida cada dia de l’any.
• El Llibre de l’orde de la cavalleria: el manual del cavaller cristià.

La Narrativa Historiogràfica (Segles XII-XIV)

Les Quatre Grans Cròniques Catalanes

Extenses narracions de fets històrics (guerres) amb gran valor literari, lingüístic i històric.

• La Crònica de Jaume I: la més antiga. Escrita en dues etapes, en part pel mateix monarca. Narra la vida i les gestes més importants del rei, com la conquesta de Mallorca i València, i altres fets militars. Destaca pel seu llenguatge popular i l'ús de la llengua pròpia.
• La Crònica de Bernat Desclot: redactada pel tresorer Bernat Escrivà. El protagonista és Pere II el Gran. Els dos temes principals són la conquesta de Sicília i la invasió de Catalunya pels francesos. Destaca pel seu estil objectiu.
• La Crònica de Ramon Muntaner: és considerada la millor. Muntaner és el protagonista i posa atenció en les empreses militars dels reis catalans. El seu estil és joglaresc i col·loquial.
• La Crònica de Pere el Cerimoniós: justificació del seu regnat. Narra la incorporació del regne de Mallorca i la guerra contra els nobles rebels a València i Aragó.

La Novel·la Cavalleresca del Segle XV

Les Novel·les Cavalleresques

Dues de les novel·les més importants escrites en llengua catalana són:

• Curial e Güelfa: protagonitzada per Curial, un jove sense fortuna que s’enamora d’una dama vídua. A través de les seves gestes, podrà accedir a l’orde de cavalleria i demostrar-li el seu amor i agraïment. Un dels atractius d’aquesta obra, que li dóna un aire de modernitat, és la versemblança de la història. Els fets es localitzen geogràficament en diversos indrets.
• Tirant lo Blanc: de Joanot Martorell (València), va ser escrita al voltant del 1460. Narra les aventures de Tirant a la cort d’Anglaterra, on es converteix en un hàbil almirall. Allà es desenvolupen els seus amors amb la princesa Carmesina i finalment es casa amb ella. Ha estat qualificada de novel·la total perquè desenvolupa tots els temes. La podem considerar:
  • Cavalleresca: biografia d’un cavaller i descripció dels combats.
  • Històrica: podem identificar la geografia.
  • Social: hi apareixen representats nombrosos estrats socials.
  • Eròtica: per la importància que dona a l’amor.
  • Psicològica: per la profunda anàlisi dels personatges.

  Està escrita en dos estils diferents: un estil culte, propi de la València profunda, i un estil més col·loquial, amb parla viva valenciana, diàlegs breus i refranys.