Literatura catalana medieval: de Llull a l'amor cortès
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en
catalán con un tamaño de 5,03 KB
Què és la literatura?
Antigament, la literatura s'expressava oralment i sovint anava acompanyada de música. Gràcies a l'escriptura va néixer la literatura escrita, més fàcil de recordar. Actualment, la funció de la literatura és bàsicament l'entreteniment.
Naixement de la literatura catalana
La literatura catalana neix al segle XII.
Des del punt de vista social
A Catalunya Vella, sorgeix una nova estructura social i política fonamentada en el feu i el sistema de feudalisme. La societat era teocràtica, amb predomini de la religió. La literatura tenia una finalitat didàctica i moralitzadora. Hi havia tres estaments: l'Església (literatura doctrinal), la noblesa (literatura cortesana) i el poble (literatura popular). Conceptes com l'honor, el valor i la fidelitat es van estendre a la societat. La literatura medieval escrita coincideix amb l'art gòtic, la màxima esplendor de la literatura oral i trobadoresca.
Des del punt de vista lingüístic i cultural
La societat era plurilingüe, fet que va afectar el naixement i l'evolució de la literatura catalana. Les llengües nacionals europees van créixer i es van enfortir conjuntament amb les unitats polítiques que es van anar formant. Ramon Llull és considerat el creador de la literatura catalana. La literatura medieval es basava en la imitació de models. Al final de l'Edat Mitjana, el fet de plagiar fragments d'altres autors es considerava un mèrit.
Ramon Llull
Ramon Llull va ser filòsof, teòleg i missioner abans que escriptor. Cal relacionar-lo amb el teocentrisme i la voluntat didàctica i moralitzadora de la literatura.
Obres principals
- Poesia lírica de contingut autobiogràfic.
- Dues grans novel·les: Blanquerna i Llibre de meravelles (que inclou el Llibre de les bèsties).
Literatura trobadoresca
La literatura trobadoresca va ser la primera poesia culta en llengua vulgar d'Europa. Es va desenvolupar a la zona d'Occitània entre els segles XI i XIII.
Amor cortès
La poesia trobadoresca era un reflex de la societat que la generava. És un amor veritable, lleial, generós, desinteressat, afectuós, que s'associa amb la bona conducta i amb la bona educació, que buscava la diversió i el plaer. Consisteix en una mena de joc en què el codi feudal es traspassa a l'experiència amorosa. El trobador fa el paper d'enamorat d'una dama noble, esdevenint el seu vassall.
El poema
Un poema és un text composat per versos amb una determinada organització rítmica i un to líric, és a dir, que expressa la subjectivitat del poeta.
- Metre: nombre de síl·labes mètriques que té un vers.
- Rima: concordança de sons.
- Elisió: se suprimeix una vocal en contacte amb una altra.
- Sinalefa: dues vocals de paraules diferents formen un diftong.
- Hiat: vocals en contacte es pronuncien en síl·labes diferents.
- Art menor: hexasíl·labs (6 síl·labes), octosíl·labs (8 síl·labes).
- Art major: decasíl·labs (10 síl·labes, 4 + 6), alexandrí (12 síl·labes, 6 + 6).
- Isosil·làbics: tots els versos tenen el mateix nombre de síl·labes.
- Anisosil·làbics: els versos tenen un nombre diferent de síl·labes.
Tipus de rima
- Assonant: només concorden les vocals.
- Consonant: concorden vocals i consonants.
- Rima encadenada: ABAB
- Rima creuada: ABBA
- Versos blancs: tenen regularitat mètrica.
- Versos lliures: tenen un metre desigual.
- Rima masculina: la darrera paraula és aguda.
- Rima femenina: la darrera paraula és plana o esdrúixola.
Tipus d'estrofes
- Apariat: rimen de dos en dos.
- Tercet: 3 versos.
- Quarteta: 4 versos d'art menor.
- Quartet: 4 versos d'art major.
- Quinteta: 5 versos d'art menor.
- Quintet: 5 versos d'art major.
- Sexteta: 6 versos d'art menor.
- Sextet: 6 versos d'art major.
- Octava: 8 versos d'art major.
Composició d'estrofes
- Corranda: 4 versos de 7 síl·labes.
- Haiku: 3 versos breus.
- Tanka: 5 versos breus.
- Romanç: successió de versos de 7 síl·labes amb rima assonant en els versos parells; els senars són blancs.
- Sonet: 2 quartets i 2 tercets de 10 o 12 síl·labes.
- Sextina: 6 estrofes de 6 versos de 10 síl·labes i una estrofa de 6 versos de 10 síl·labes.