Distribució Geogràfica i Característiques dels Dialectes Catalans

Distribució Geogràfica del Català

El conjunt de llengües on es parla català està dividit en quatre estats europeus:

• Espanya

  Principat de Catalunya (llevat de la Vall d’Aran), on el català i l’aranès són llengües oficials.

• França

  Comarques del Vallespir, el Rosselló, el Conflent, la Cerdanya i el Capcir (integrades al departament dels Pirineus Orientals).

• Itàlia

  L'Alguer, municipi del nord-est de l’illa de Sardenya.

• Andorra

  Té el català com a única llengua oficial.

Caracterització dels Dialectes

Els dialectes catalans s’agrupen en constitutius (fruit de la Catalunya Vella) i en consecutius (fruit de la conquesta).

Rossellonès o Català Septentrional

(Parlat a les comarques franceses)

Fonètica

• Vocalisme: Tancament de la tònica en [u]: flor - fl[ú].
• Consonantisme: Articulació uvular [r] dels fonemes /r/ i /R/ per influència del francès.

Morfologia i Sintaxi

• Possessiu: Ús freqüent del llur, que incorpora la forma femenina llura/llures.
• Verb: Utilització de la desinència -i en la primera persona del present d’indicatiu: jo canti.
• Sintaxi: Construcció de la negació amb la forma “pas” en lloc de “no”: demà pas vindré.

Català Central

Pel que fa al tarragoní, destaca la pervivència de [v] i la conservació del plural en “-ns” (ex: homens).

Fonètica

• Vocalisme: Sistema vocàlic tònic de set vocals.
• Consonantisme:
  • Emmudiment de les oclusives agrupades a final de paraula (ex: camp /ca[m]).
  • Iodització (ex: palla / pa[j]a; ull / u[j]).

Morfologia i Sintaxi

• Article: Derivat del llatí (illu, illa): el, els, la, les.
• Verb: Aparició de la desinència -o, pronunciada [u], en la primera persona del present d’indicatiu.
• Pronom: Utilització de les formes reformades davant dels verbs: em sento; us odio.

Català Insular o Balear (I)

Allò que singularitza el dialecte balear és el seu aïllament. Aquest fet ha contribuït a la pervivència d’un cert nombre d’arcaismes.

Fonètica

• Vocalisme: Manteniment de la “e” neutra en posició tònica; sistema vocàlic tònic integrat per 8 vocals.
• Consonantisme: Iodització de la palatal [ʎ] provinent d’alguns grups consonàntics llatins.

Morfologia i Sintaxi

• Article: Ús de l’article salat, derivat de la forma llatina ipsu.
• Verb: Conservació de la primera persona del present d’indicatiu sense desinència, és a dir, sense afegir-hi cap vocal de suport: jo obr, pens.

Català Insular o Balear (II)

Allò que singularitza el dialecte balear és el seu aïllament. Aquest fet ha contribuït a la pervivència d’un cert nombre d’arcaismes.

Fonètica

• Vocalisme: Manteniment de la “e” neutra en posició tònica; sistema vocàlic tònic integrat per 8 vocals.
• Consonantisme: Iodització de la palatal [ʎ] provinent d’alguns grups consonàntics llatins.

Morfologia i Sintaxi

• Article: Ús de l’article salat, derivat de la forma llatina ipsu.
• Verb: Conservació de la primera persona del present d’indicatiu sense desinència, és a dir, sense afegir-hi cap vocal de suport: jo obr, pens.

Alguerès

L’illa de Sardenya va ser repoblada pel Camp de Tarragona i del Penedès.

Morfologia

• Manteniment de la desinència -O(res) per a la 1a persona del present d’indicatiu: cant, muir.

Lèxic

• Presència d’arcaismes, com també de sardismes i italianismes.

Català Nord-occidental

S’estén per les comarques dels rius Segre i Ebre. Podem diferenciar tres subdialectes: el ribagorçà, el pallarès i el tortosí. Cal remarcar l’aranès a la Vall d’Aran.

Fonètica

• Vocalisme:
  • El vocalisme tònic té 7 vocals.
  • El vocalisme àton consta de cinc vocals; al Segrià, les Garrigues i la Noguera s’amplien a sis.
  • Diftongació de la o- inicial en au-: oliva/auliva.
• Consonantisme: Manca absoluta de iodització.

Morfologia i Sintaxi

• Article: Ús de les formes arcaiques de l’article masculí lo, los.
• Nom: Manteniment de la nasal en els plurals d’antics mots esdrúixols acabats en -n: jove/jovens.
• Verb: Desinència -o, pronunciada [o], en la 1a persona del present d’indicatiu: cant[o].

Valencià

A la zona interior del País Valencià es parla castellà, fruit de la repoblació aragonesa. Les ciutats més poblades són a la franja costanera.

Fonètica

• Vocalisme: Sistema vocàlic tònic constituït per 7 vocals.
• Consonantisme:
  • Pronunciació de la r final: parla[r].
  • Tendència a africar els sons [tʃ] i [dʒ] en posició inicial o postconsonàntica: gent/[dʒ]ent; panxa/pan[tʃ]a.

Morfologia i Sintaxi

• Article: Utilització de les formes el, els, la, les.
• Demostratiu: Distinció de tres graus de localització, que tenen correspondència amb l’adverbi de lloc i el pronom neutre.
• Possessiu: Formació de la forma femenina afegint -a al masculí: meu/meua.
• Verb: Ús de les terminacions -ara, -era, -ira en l’imperfet del subjuntiu: jo cantara, tu perderes, ell collira.