Guia de Puntuació i Accentuació en Català: Regles i Exemples

Signes de puntuació: què són i quins hi ha?

Els signes de puntuació són eines bàsiques per comprendre i interpretar correctament un missatge escrit i per facilitar-ne la lectura.

Tipus de signes de puntuació

• La coma (,): Indica una pausa breu que sovint es reflecteix oralment en l'entonació. S'utilitza en enumeracions o explicacions.
• El punt (.): Marca una pausa forta que indica que la frase té un significat complet i és gramaticalment independent. Serveix per separar frases.
• El punt i coma (;): Representa una pausa mitjana que separa oracions de sentit complet connectades semànticament entre si. Indica que l'oració següent afegeix una matisació o informació nova.
• Els dos punts (:): Assenyalen una pausa mitjana que denota una relació de proximitat entre els dos fragments que uneixen. Serveixen per introduir un exemple o una explicació.
• Els punts suspensius (...): Indiquen l'eliminació d'un fragment que sovint se sobreentén o substitueixen un etc.
• L'interrogant (?) i l'admiració (!): Són signes que assenyalen una entonació interrogativa o exclamativa.
• Els parèntesis ( ): Com la coma, serveixen per a les explicacions, però la informació que contenen no forma part essencial del text.
• Els guions (— —): Indiquen un incís i, per això, sovint són intercanviables amb la coma i, sobretot, amb els parèntesis. Es representen amb una mida més gran que el guionet.
• El guionet (-): S'usa per separar o unir mots i també xifres.
• Les cometes (“ ”): Distingeixen un fragment de text respecte del text general, com ara citacions directes.

Regles generals d'accentuació

Paraules agudes

S'accentuen les paraules agudes (la síl·laba tònica és l'última) que acaben en vocal, vocal seguida de -s, -en o -in.

Paraules planes

S'accentuen les paraules planes (la penúltima síl·laba és la tònica) que no acaben en cap de les terminacions anteriors.

Paraules esdrúixoles i sobreesdrúixoles

S'accentuen totes les paraules esdrúixoles (l'antepenúltima síl·laba és la tònica) i totes les paraules sobreesdrúixoles (la síl·laba tònica és anterior a l'antepenúltima).

L'accent diacrític

L'accent diacrític s'utilitza per distingir paraules que s'escriuen igual però tenen significats diferents. A continuació, es mostra una llista d'exemples comuns:

• bé, béns (riquesa; adverbi) / be, bens (xai; nom de lletra)
• déu (divinitat), adéu, semidéu / deu, deus (número; font; verb deure)
• dóna, dónes (del verb donar) / dona, dones (persona del sexe femení)
• és (verb ésser o ser) / es (pronom)
• fóra (del verb ésser) / fora (adverbi de lloc)
• mà (part del cos) / ma (possessiu)
• més (quantitatiu) / mes (període de l'any; conjunció; possessiu)
• món (univers), rodamón / mon (possessiu)
• nét, renét, besnét (parentiu) / net, renet (adjectiu)
• ós, óssos (animal) / os, ossos (de l'esquelet)
• óssa (animal) / ossa (ossada)
• pèl, pèls (vellositat), repèl, contrapèl / pel, pels (contracció)
• què (interrogatiu i relatiu precedit de preposició) / que (relatiu àton)
• sé (verb saber) / se (pronom reflexiu)
• sí (afirmació) / si (conjunció)
• sóc (del verb ésser) / soc (soca; esclop)
• són (verb ésser) / son (el fet o les ganes de dormir; possessiu)
• té (verb tenir) / te (infusió; nom de la lletra 't'; pronom feble)
• ús (acció d'usar) / us (pronom feble)
• véns, vénen (verb venir) / vens, venen (verb vendre)
• vós (tractament) / vos (pronom feble)