Literatura Catalana Medieval: Amor Cortès, Cròniques i Cancelleria

Amor Cortès i Poesia Trobadoresca

L'Amor Cortès: el trobador considerava la dama com un ésser superior perquè pertanyia a la noblesa. La dama havia de ser casada, ja que en aquell moment no tenien cap categoria social pròpia i assolien la del marit quan es casaven. Es tracta d'un amor prohibit que calia ocultar de la gelosia del seu marit i lluitar contra l'enveja. Es caracteritza perquè és un amor adulteri que serveix com a ascens social per al trobador i consisteix a aconseguir el favor de la dama.

La Poesia Trobadoresca: En els segles XII i XIII comencen a aparèixer els primers textos en prosa escrits en llengua romànica. Els autors catalans opten pel romanç català. S'explica pel prestigi que tenia la lírica trobadoresca en provençal. El 1213 la Corona d'Aragó va perdre els dominis territorials que tenia a Occitània. A les corts feudals occitanes es va desenvolupar la literatura amorosa que va tenir una gran influència fins que es va considerar la llengua poètica per antonomàsia. La poesia trobadoresca va néixer a Occitània a la primeria del segle XII en una visió de la societat feudal. La veu poètica era la del trobador, compositor de la lletra i la música de les cançons en què oferia el seu amor i vassallatge a la dama.

Les Quatre Grans Cròniques

Crònica de Jaume I (Llibre dels Fets)

L'obra mostra una intenció didàctica alhora que pretén justificar la seva política amb el sentiment religiós. Es presenta com un heroi. L'estil és viu, senzill i expressiu; predomina el medievalisme que mostra l'actitud de l'heroisme. Empra el nos majestàtic.

Crònica de Bernat Desclot

El narrador empra la tercera persona des d'un punt de vista extern als fets, amb informació abundant i l'ús de l'estil directe. La intenció és exaltar a Pere III. El llenguatge era senzill, però amb un estil acurat i amb trets formals. El medievalisme mostra la prosificació de cançons de gesta i l'ús de trets llegendaris.

Crònica de Ramon Muntaner

Empra recursos literaris de la tradició novel·lesca europea. També hi ha recursos de llenguatge oral joglaresc, amb l'ús de fórmules que reforcen l'interès narratiu. Narra els fets en què és protagonista i en tercera persona per a relatar fets en què no ha participat. L'estil és directe, acolorit i espontani, amb expressions, exageracions, refranys, etc.

Crònica de Pere el Cerimoniós

El llibre relata la conquesta de Sicília, la seva lluita contra el rei de Mallorca, els problemes amb els nobles valencians i aragonesos. La crònica exalta el poder absolut del rei enfront de la noblesa i narra episodis que palesen la duresa i crueltat del seu govern. El llenguatge és elegant, acurat i madur, ordenat i amb elements humanistes.

La Cancelleria Reial

La Cancelleria Reial era la institució administrativa encarregada de la documentació oficial, redactada en romanç. Fou un instrument important en la comunicació amb els ciutadans. També va assolir la funció cultural per l'impuls que li donà el rei Pere el Cerimoniós.