Llibre dels Fets de Jaume I: crònica i context històric

Context històric

Durant la Baixa Edat Mitjana (s. XII–XV), la societat va experimentar molts canvis. El sistema feudal va començar a formar part del seu funcionament, els reis cada vegada tenien més força i, al mateix temps, a les ciutats va néixer una burgesia lliure d’obligacions feudals. En aquest context, l'església no va perdre la seua posició central, però van sorgir nous centres de cultura, com les universitats de París i Oxford. El llatí continuà sent la llengua de cultura, però les altres llengües romàniques van començar a usar-se cada vegada més.

Literatura i cròniques

Hi ha quatre grans cròniques (diapositiva): unes obres que ressalten la figura dels reis d’Aragó i les seues gestes militars i polítiques. Crònica són obres d’història que donen compte dels fets que van ocórrer en la realitat. També estan relacionades amb la literatura pel seu llenguatge elaborat, que pretén cridar l’atenció del lector i tindre una bona estètica. Sobretot, les cròniques són obres polítiques: amb elles volen transmetre una imatge heroica dels reis d’Aragó.

Llibre dels Fets

El Llibre dels Fets de Jaume I fou escrit entre la seua conquesta a Mallorca i la seua mort. No es tracta d’una crònica, sinó d’un llibre de fets, és a dir, un llibre autobiogràfic on conta la seua vida. Aquest llibre no va ser escrit personalment per ell, sinó que manà dictar-lo a uns escrivans; això fa que es veja la imatge del rei des de la seua pròpia perspectiva com a model de comportament per als pròxims reis.

Estructura i arguments

• Entre 1208 i 1228: S’expliquen un conjunt de petits conflictes durant la seua edat més tendre, mentre els templers s’ocupaven de la seua formació (l’engendrament gairebé miraculós de Jaume I, la mort de Pere I a Muret, el casament de Jaume amb Leonor de Castella, etc.).
• De 1229 a 1240: És la part més dinàmica del Llibre dels Fets: narra la conquesta de Mallorca. Seria el primer pas en el destí de la Corona d’Aragó. Posteriorment arribaria la conquesta de València (1238). En el llibre s’intenta demostrar com tots aquests fets el rei els pogué dur a terme perquè gaudia del favor diví.
• De 1240 a 1265: Els fets narrats són menys dinàmics; descriu la seua preocupació per les actuacions dels seus cavallers a terres de frontera i com mantindre una convivència necessària entre moros i cristians.
• De 1265 a 1276: Torna el dinamisme i les narracions bel·licoses, altra vegada contra els moros. Té lloc la conquesta de Múrcia. Hi ha molts episodis que pretenen justificar els seus actes. Els últims capítols, que narren la malaltia que desembocaria en la mort de Jaume I, foren redactats per alguna altra personalitat en voler incorporar la mort del monarca a la crònica.

Llenguatge i estil

A la crònica es fa ús d’un llenguatge popular i coloquial (refranys, dits i expressions, i l'ús de la primera persona del plural), i de la llengua pròpia per part dels personatges. En molts fragments es reprodueix la llengua amb la qual Jaume I va estar en contacte (francès, àrab, castellà i aragonès). En aquesta història el rei no sempre apareix com un heroi; també es mostren els petits fets de la seua vida.

Notes finals

• Tipus d'obra: llibre de fets autobiogràfic amb intencions polítiques i evidents components literaris.
• Funció: modelar la imatge reial i justificar actuacions polítiques i militars.
• Interessos culturals: mostra la convivència de llengües i cultures a la Corona d'Aragó en la Baixa Edat Mitjana.

Text corregit per ortografia, grammatica i majúscules; s'ha mantingut tot el contingut original i les idees principals.