Cancelleria Reial: Origen i Impacte en la Llengua Catalana

Cancelleria Reial: Organisme Administratiu de la Corona d'Aragó

La funció principal d'aquest organisme era redactar tota classe de documents oficials.

El Primer Canceller i les seves Funcions

El primer canceller citat, en un document del 1218, va ser el bisbe de Barcelona, Berenguer II de Palou. El canceller s'ocupava de la redacció de tot tipus de documents administratius com certificats, lletres reials o llicències.

La Política Lingüística de Jaume I i la Corona d'Aragó

Jaume I va voler que tota la documentació del Regne de València fos redactada en llengua vulgar i no en llatí. Des que la documentació del Regne de València va passar a la Corona d'Aragó, els textos es van redactar en català/valencià o aragonès i en llatí des de la segona meitat del segle XIV. A partir d'aquell moment, totes les institucions de la Corona d'Aragó (la Generalitat de Catalunya, la Generalitat del Regne de València, el Gran i General Consell de Mallorca), a més de tots els municipis i notaris, utilitzaren un mateix model lingüístic.

La Cancelleria Reial com a Focus Cultural

La Cancelleria Reial va ser un focus cultural important, ja que els que hi treballaven eren persones cultes i coneixedores del llatí. També va crear un model de prosa uniforme, elegant i moderna, seguint els models llatins, i es van fer moltes traduccions de clàssics.

Influència en la Perfecció i Fixació de la Llengua

La formació llatinista dels curials del rei, que havien de redactar la documentació en català, aragonès i llatí, va influir perquè la llengua assolís un alt grau de perfecció, eficàcia i elasticitat, amb què aconseguí maduresa i fixació. La Cancelleria, amb la seva pràctica diària, va contribuir de manera definitiva a millorar i fixar la llengua literària, en la qual els escriptors humanistes van escriure obres molt notables.

Dues Etapes Clau en l'Evolució de la Prosa

Primera Etapa: La Prosa Rígida (Pere III, 1336-1387)

La primera etapa comença a partir dels primers anys del regnat de Pere III (1336-1387), i és quan l'excessiva subjecció als models llatins dels Ars Dictandi (manuals per escriure bé) produeix una prosa catalana rígida. Dins d'aquesta primera etapa trobem les següents tres característiques:

• Aparició de calcs forçats, paraula per paraula, de les construccions llatines.
• Incorporació de mots llatins sense cap mena d'adaptació.
• Imitació de la cadència de la frase llatina i de les frases estereotipades dels formularis llatins, violentant el geni de la pròpia llengua.

Segona Etapa: L'Estil Clàssic o Humanista (des de 1381)

A partir de l'any 1381, aproximadament, comença a aparèixer en els documents de la Cancelleria un nou estil, que podem anomenar clàssic o humanista: els escrivans s'alliberen de l'esclavitud dels formularis i s'inspiren directament en els clàssics llatins (Ciceró principalment) i en els renaixentistes italians, per tal d'embellir la llengua vernacla amb els recursos del llatí. Això va donar lloc a una prosa catalana flexible i madura, que incorpora cultismes en gran proporció, però que s'ajusta amb mesura i gust a la sintaxi llatina, amb la tendència al període llarg i amb extensió de la cadència a tota frase, sense limitar-se a les clàusules darreres. El principal exponent d'aquesta nova etapa és Bernat Metge.

Organització i Abast de la Cancelleria Reial

Des del segle XIII, els reis d'Aragó compten amb una Cancelleria organitzada, regulada per successives ordenances, en part inspirades en les normes d'ús de la Cancelleria pontifícia. Els documents reials que emanaven de la Cancelleria arribaven fins als llocs més apartats del domini lingüístic del català i, per la seva règia i enlairada procedència, eren considerats com a models de ben escriure.

Els funcionaris, que solien fer la seva carrera a la Cancelleria començant pel grau més humil, havien de dominar les tres llengües que avui anomenaríem "oficials": el llatí, el català i l'aragonès. Així, no és estrany trobar documents en perfecta prosa catalana redactats per un secretari aragonès i d'altres en un aragonès bellíssim redactats pel barceloní Bernat Metge.