Literatura catalana d'entreguerres: Noucentisme, avantguardes i novel·la

Context Històric i Cultural: L'Època d'Entreguerres

Les circumstàncies de l'època d'entreguerres van estar marcades per:

• La radicalització dels règims polítics.
• L'esclat dels moviments d'avantguarda, que volien trencar amb el passat i crear un art i una literatura nous.
• Una revolució estètica amb l'aparició d'escriptors i artistes innovadors.
• L'eclosió d'un nou art popular de masses: el cinema, el jazz, etc.
• La presència d'una reacció classicitzant: el retorn a l'ordre i la mesura.

El Noucentisme: Ordre i Mesura en la Cultura Catalana

El Noucentisme va ser una reacció classicitzant al Modernisme. Enfront de la llibertat artística preconitzada pels modernistes, els noucentistes defensaven un art i una literatura sotmesos als cànons del classicisme. Va suposar la traducció en termes estètics de la pujada al poder de la burgesia catalana que, a través de la Lliga Regionalista, va governar la Mancomunitat de Catalunya del 1914 al 1923. Cal destacar, però, que el Noucentisme va sorgir el 1906.

La Mancomunitat de Catalunya i l'Impuls Cultural

La Mancomunitat de Catalunya va ser presidida per Prat de la Riba i per Josep Puig i Cadafalch. Es va crear una xarxa d'infraestructures culturals com mai no hi havia hagut a la Catalunya moderna: la Biblioteca de Catalunya, l'Escola de Bibliotecàries, l'IEC. La celebració del Primer Congrés de la Llengua Catalana va impulsar la normalització ortogràfica i gramatical, a càrrec de Pompeu Fabra i l'IEC.

Les Avantguardes: Ruptura i Innovació Artística

Les Avantguardes van suposar un enfrontament amb tota la tradició occidental i una forta reacció antiburgesa. Pretenien començar de nou, com si no hi hagués hagut res abans; elogiaven la novetat i la joventut, i volien escandalitzar el públic mitjà. Es van manifestar sobretot en les arts plàstiques i se succeïren amb una gran rapidesa en el període anomenat d'entreguerres.

Principals Moviments d'Avantguarda

• Cubisme (1907)

  En les arts plàstiques el representen Pablo Picasso, Georges Braque i Juan Gris. En poesia, Guillaume Apollinaire va compondre poemes a partir de les converses que sentia al carrer i creà els anomenats Cal·ligrames, poemes el text dels quals forma un dibuix que en visualitza el contingut.

• Futurisme (1909)

  Elogiava les màquines, el moviment, l'esport i la vida moderna en general. Va acabar derivant cap a la defensa del feixisme. En poesia va introduir les"paraules en lliberta": ús de diferents cossos de lletra, absència de majúscules o de minúscules, i llibertat tipogràfica en general.

• Dadaisme (1916)

  Va ser el moviment més radical de les avantguardes. Es fonamenta en la provocació constant, la falta de lògica i el gust per l'abolició de totes les convencions. Defensava la destrucció de l'art i la cultura.

• Surrealisme (1924)

  Propugnava l'alliberament del subconscient o l'exploració del món dels somnis. Els seus màxims exponents van ser Joan Miró i Salvador Dalí.

• Expressionisme (Començament de segle)

  Reflectia l'angoixa del moment a través de l'exageració i era donat a la sàtira política.

L'Avantguarda Catalana

L'avantguarda catalana es va manifestar més en les arts plàstiques que en la literatura. Va ser una experiència més diluïda en el context del Noucentisme o el postsimbolisme. Va ser, pels escriptors catalans, una experiència més, diluïda en el context del Noucentisme o el postsimbolisme.

La Crisi de la Novel·la: Dècades de 1920 i 1930

Es va produir una crisi del gènere novel·lístic per dues raons principals:

• Després d'obres tan importants i innovadores com l'extensa A la recerca del temps perdut, la novel·la ja no podia tornar a seguir els esquemes realistes, naturalistes o modernistes. Calia un nou tipus de novel·la.
• El Noucentisme havia practicat gèneres breus en detriment de la novel·la, un gènere més popular i més menystingut pels noucentistes.

El Resorgiment de la Novel·la Catalana

En la literatura catalana, aquesta absència de novel·les va ser font de polèmiques entre el 1917 i el 1925. L'article de Josep Maria de Sagarra La por a la novel·la i la conferència de Carles Riba, Una generació sense novel·la, hi van incidir des de punts de vista oposats; fins que als anys trenta es produí un resorgiment del gènere amb obres tan diverses com Judita, de Francesc Trabal (1930); Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor (1931); Mort de dama, de Llorenç Villalonga (1931), entre d'altres. Moltes d'aquestes obres estan escrites sota la influència de l'anomenada novel·la psicològica.

Obres de Poesia Destacades

Entre les obres de poesia d'aquest període, cal esmentar Segon llibre d'Estances, de Carles Riba (1930).

Eugeni d'Ors: L'Ideòleg del Noucentisme

Eugeni d'Ors va ser un personatge complex i controvertit de la cultura catalana del segle XX. Va néixer a Barcelona el 1881 i es va dedicar al periodisme. El 1906 va escriure un article diari a La Veu de Catalunya sota l'epígraf de"Glossar" i signat amb el nom de Xènius. Hi comentava tant l'actualitat política com la cultural, i va crear el terme 'noucentisme', amb què designava la nova estètica classicitzant catalana. Va ser també qui decidia quins escriptors i artistes es podien considerar noucentistes i quins no.

El Pensament d'Eugeni d'Ors: Conceptes Emblemàtics

• Exaltació del present: El terme 'noucentisme' implica la voluntat de sentir-se del nou-cents, és a dir, del nou segle.
• La revisió del passat: Reivindicació de l'època clàssica i el Renaixement, i rebuig de l'edat mitjana o el romanticisme.
• Imperialisme: A partir de Prat de la Riba, es refereix al"període triomfal d'un nacionalism".
• Arbitrarisme: Domini de l'ésser humà sobre la naturalesa i reivindicació de la ciutat.
• Classicisme i mediterranisme: Reivindicació de la cultura grecollatina.
• Exaltació de l'obra ben feta: Necessitat de la perfecció formal de l'obra d'art.

Trajectòria Institucional

Nomenat director d'Instrucció Pública de la Mancomunitat el 1917, però destituït tres anys més tard. El 1923 va anar a viure a Madrid i el 1938 va ser nomenat Cap Nacional de Belles Arts.

Obra Destacada d'Eugeni d'Ors

La glossa és un gènere breu en què l'autor opina sobre els temes polítics i culturals del moment. Les glosses d'Ors s'agrupen de vegades en llibres unitaris com La ben plantada (1912), on l'ideal de la Catalunya noucentista es personifica en un personatge femení; o Gualba, la de mil veus (1915).

J.V. Foix: L'Investigador en Poesia

J.V. Foix és un autor complex: avantguardista, noucentista o postsimbolista. Poeta total en realitat, culte i sorprenent en moltes de les imatges, ell mateix es definí com"investigador en poesi".

Biografia i Influències

Era un burgès barceloní dedicat al negoci, d'una banda, i a la literatura, de l'altra. De jove va ser un dels primers a practicar l'aviació esportiva a Catalunya, i el 1916 va entrar en contacte amb les avantguardes francesa i italiana. Va fer nombroses estades a Sitges i al Port de la Selva, i va col·laborar amb alguns dels pintors més importants del moment. Va ser col·laborador de revistes com La Revista, Trossos, Monitor, La Publicitat, Revista de Catalunya o Quaderns de Poesia, i va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1973 i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya el 1981.

Obra de J.V. Foix

• Llibres de poemes en prosa: Es tracta de Gertrudis (1927), KRTU (1932), L'estrella d'en Perris (1963). Aquesta és l'obra més directament influïda per les avantguardes.
• Llibres de poesia pròpiament dita: Sol, i de dol (1947), un conjunt de sonets que remeten als clàssics medievals; Les irreals omegues (1949), ple de referències crítiques a la Guerra Civil i a la postguerra; o bé On he deixat les claus... (1953).
• Textos en prosa: Com Catalans (1918), un conjunt de retrats dels seus mestres i amics; o Els lloms transparents (1969), que reuneix els articles apareguts a La Publicitat.

Va escriure en llengua volgudament arcaica en alguns casos i va suposar un punt de trobada de la poesia medieval, per una banda, i de les avantguardes, per l'altra, en una síntesi que ell expressà en un vers emblemàtic de Sol, i de dol: «m'exalta el nou i m'enamora el vell».

Joan Salvat-Papasseit: El Poeta Avantguardista i Vitalista

Joan Salvat-Papasseit va escriure articles d'agitació social. Amb la creació de les Galeries Laietanes, al passeig de Gràcia, va passar a ocupar-se de la secció de llibreria, convertida l'any 1920 en Llibreria Nacional Catalana, on Salvat importava revistes europees d'avantguarda. Col·laborador en diverses revistes, va emmalaltir de tuberculosi fins que va morir el 1924.

Vida i Ideologia

La seva vida va estar marcada per l'autodidactisme, la influència de les avantguardes, una evolució ideològica que anava del socialisme a l'anarquisme, i la presència de la malaltia.

Obra de Joan Salvat-Papasseit

Entre les seves obres destaquen Poemes en ondes hertzianes (1919), L'irradiador del port i les gavines (1921), Les conspiracions (1922), entre d'altres. Salvat destaca pel to directe, la sinceritat, el vitalisme i la força expressiva. J.V. Foix va dir que Salvat era un fals avantguardista i que provenia més aviat de Maragall.

Josep Maria de Sagarra: Poeta i Dramaturg

En el camp de la poesia, Josep Maria de Sagarra és autor de quatre reculls inspirats en la forma tradicional de la cançó (com Cançons d'abril i de novel·la (1923)) i extensos poemes narratius. La producció teatral és molt abundant i comprèn gèneres diversos, des del teatre de costums fins a la tragèdia (com Judit (1929)). La principal aportació de l'autor en aquest camp s'anomena poema dramàtic. A la postguerra, el seu últim èxit el constituí el drama religiós La ferida lluminosa (1933).

Josep Pla: El Gran Prosista Català

Josep Pla és el gran prosista de la literatura catalana. La immensa majoria de la seva obra prové de la crònica periodística, l'evocació personal, la descripció paisatgística o el retrat de personatges.

Altres Autors Destacats del Període

• Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates)

  Poesia noucentista. Obra destacada: La muntanya d'ametistes (1908).

• Miquel Llor

  Novel·lista català. Obra destacada: Laura a la ciutat dels sants (1931).

• Carles Soldevila

  Autor de la trilogia formada per Fanny (1929), Eva (1931) i Valentina (1933).

• Bartomeu Rosselló-Pòrcel

  Poeta, assagista i traductor. Obra destacada: Imitació del foc (1929).

• Màrius Torres

  Poeta intimista i metge, amb un lirisme i una exigència formal que beuen de la tradició simbòlica.

• Marià Manent

  Memorialista, crític literari i traductor. Obra destacada: L'aire daurat (1928).

• Tomàs Garcés

  Poeta postsimbolista, d'herència noucentista. Obra destacada: Vint cançons (1922).

• Clementina Arderiu

  Poeta postsimbolista. Obra destacada: L'esperança encara (1969).

• Francesc Trabal

  Membre de la Colla de Sabadell. Autor de novel·les d'humor i d'amor. Obra destacada: Judita (1930).