L'Edat Moderna a la Literatura Catalana: Renaixement i Barroc

L'Edat Moderna: Un nou ordre sociopolític

Edat Moderna: és la configuració d'un nou ordre sociopolític, una nova manera d'entendre el món i una nova sensibilitat artística.

Característiques:

• Creixement demogràfic.
• Expansió econòmica gràcies al capitalisme.
• Consolidació de la burgesia urbana.
• Creació de noves potències amb monarquia autoritària.
• Colonització d'Amèrica.

L'Edat Moderna als territoris catalans

Es produeix un retraïment important en tots els àmbits; això situa la cultura catalana en un segon pla.

El Renaixement: Humanisme i cultura clàssica

Renaixement: és el moviment cultural i artístic que s'origina com a conseqüència de l'expansió dels ideals de l'humanisme. Idea principal: recuperar els ideals de la cultura clàssica i, alhora, un desig de ruptura respecte al passat més immediat (Edat Mitjana).

Objectiu: enllaçar antiguitat i modernitat.

Art: pretenia ser un art clàssic.

Literatura: els escriptors recorren amb freqüència a un seguit de tòpics clàssics (locus amoenus, carpe diem, beatus ille).

Creació poètica i en prosa

Creació poètica: s'imposen l'ègloga (expressió del sentiment amorós en un marc idíl·lic) i l'elegia (cant melangiós). També ressalta l'ús del sonet.

Creació en prosa: convé destacar la vitalitat de la literatura d'idees en forma d'assaig (gènere de nova creació) o de diàleg (gènere de tradició grega i llatina).

La literatura catalana del Renaixement

Poesia catalana del Renaixement: els temes més habituals d'aquest corrent van ser l'amor, la naturalesa i els mites clàssics (tots en forma de sonet).

Pere Serafí

Va ser el poeta més important de la literatura catalana del segle XVI i un dels artistes més destacats de la Barcelona d'aquest segle, ja que, a més d'escriptor, era pintor i músic. Serafí es converteix en el màxim representant del petrarquisme en la literatura catalana. Serafí sobresurt com a poeta quan recrea formes i temes de tradició popular.

La prosa catalana del Renaixement

Els humanistes italians, per expressar els seus pensaments o les seves reflexions, van conrear la prosa dialogada; els escriptors catalans van fer el mateix. El diàleg català més important va ser Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) de Cristòfor Despuig.

Aquesta obra consta de 6 diàlegs que mantenen 3 personatges (cavaller tortosí, mercader i cavaller valencià) mentre passegen per la ciutat de Tortosa. El debat que mantenen, ric i variat, analitza diversos temes culturals i polítics.

Les idees que defensa el cavaller tortosí són:

1. Fa una defensa del patrimoni històric de Tortosa.
2. Fa un al·legat a favor de Catalunya i de la llengua catalana.
3. Critica Castella per amagar l'existència i història de Catalunya.

El Barroc: Crisi i artifici

Barroc: és el moviment que predomina a Europa durant el segle XVII. Neix a finals del segle XVI en un moment de crisi política, religiosa, econòmica i cultural. El Barroc representa la diversitat cultural i artística i presenta trets peculiars i diferencials a cada país. L'art i la literatura tendeixen a dissimular la duresa de la realitat embellint-la a través de l'artifici, l'ornamentació i el lluïment, o bé accentuant els aspectes negatius per mitjà de la paròdia, la caricatura i la sàtira.

La poesia catalana del Barroc

Molts catalans van imitar els models barrocs castellans pel seu gran prestigi i divulgació. La poesia barroca és entesa com un exercici de virtuosisme retòric.

Francesc Vicent Garcia

És autor d'una extensa obra poètica que es caracteritza per la seva diversitat de formes i de registres. Tant per aquesta gran diversitat com pel gust per l'artifici retòric, Garcia segueix els passos dels grans poetes barrocs castellans. Entre els poemes d'estil elegant i delicat destaquen aquells que són elogis de la bellesa d'una dama.

La prosa del Barroc

En la prosa barroca destaca l'obra Ateneu de grandesa de Josep Romaguera. Aquesta obra conté 14 reflexions de tema moral i filosòfic anomenades "eminències".