L'ambició d'aleix resum

Enric Valor, a les Rondalles Valencianes, reelabora els contes populars valencians 

La novel.La
 L'ambició d'Aleix, sembla sintetitzar les característiques dels corrents narratius anteriors, de vegades de forma contradictoria com la visió de la natura i dels costums rurals, ara idealitzats, ara vistos de forma negativa o com l’anàlisi psicològic dels personatges. 

La trilogia sobre Cassana ( Sense la terra promesa, Temps de batuda i Enlla de l'horitzó) és una gran saga on retrata la societat valenciana del primer terç del segle 

Fa un homenatge a la nostra memoria historica i se situa dins la moda narrativa. 

Les característiques de la seua obra son: -obres enmig d'un paisatge rural -mostra els costums tradicionals -diàlegs, descripcions i trama condueixen una reflexió sobre la justícia i la dignitat humana -estil acuradíssim amb un llenguatge molt correcte -descripcions detallades -model narratiu realista i naturalista, acció narrativa lineal i ús del discurs indirecte lliure.

 Per tot açò, és un dels millors narradors valencians durant la postguerra.

Merce Rodoreda començà a publicar a partir del 1930 quan la novel la psicològica era una tendència general.

La seua vida, marcada per la guerra, l'exili i una vida sentimental novel.Lesca, es reflecteix a les seues obres. 

Algunes característiques de la seua obra són: Personatges femenins com protagonistes amb descripcions psicològiques de les seues actituds, els diàlegs es confonen sovint amb el pensament dels personatges i diferents estils de discurs citat. 

El tret més destacable és la capacitat de fer avançar l'acció al mateix temps que els personatges projecten el seu món interior. 

Una de le seues obres mes importants es la Placa del Diamant. 

Amb el temps que va viure l'exili a Europa, va enriquir el seu corpus literari amb elements existencialistes, neorealistes i simbòlics, però sempre ha mantingut mateixa cura a mostrar-nos como són els personatges i a relacionar aquesta descripció psicològica amb el comportament i les actituds

Quim Monzó reflecteix la vida quotidiana en un món dominat per la modernitat. La seua intenció es treballar amb les ficcions, les il.Lusions i les imatges compartides pels lectors. 

Tracta de manifestar la deformació i la caricatura en situacions absurdes amb pocs personatges però molt ben definits. 

La prosa ens ofereix una percepció inèdita i una profunda reflexió de drames personals: les relacions humanes es viuen amb la frustracció i el desencant que imposa la rutina de la vida quotidiana i les experiencies no viscudes de la fantasia. 

La seua obra ens fa reflexionar sobre l'avorriment, la rutina, la superficialitat de l’èxit, la insatisfacció i la desmotivació. Tot això amb un humor amarg, ironia, col.Loquialisme i vulgaritat.

Una de les seues obres mes importants es Benzina.

Andrés Estellés va tindre gran difusió durant els anys 70.

Durant els anys 50 publica "Ciutat a cau d'orella", obra on és present la miseria de la postguerra. El poeta se'ns mostra com un cronista de la realitat. Les vivèncied del poble son les vivències del poeta. Hi trobem els trets temàtics dels poetes de postguerra de tradició simbolista, però amb un estil propi de la poesia realista. 

Al Llibre de meravelles" el poeta vaga per la València de postguerra i als anys 75 redacta l'obra "Mural del País Valencíà', on domina l'alegria i l'orgull de ser valencíà 

La poesia d'Estellés aporta: l'exposició crua de la realitat quotidiana, fam, mort, amor, sexe i el dolor de la postguerra, l'estil col.Loquial elevat a categoria de llengua literària, referències a la cultura popular, la ironia i la paròdia, la teatralitat i la narrativitat, que explica històries que formen part de la cultura de l'entorn. 

 L'obra poética de Salvador Espriu va evolucionar des de l'existencialisme fins a una poesia més realista. 

En l'existencialisme, destaca l'obra "Cementiri de Sinera", el poeta plora la mort dels éssers estimats i la del país 

En el Realisme rocial, en els anys 60 publica "La pell de brau”, on apareixen la guerra entre germans i la demanda de Pau, perdó i intolerància envoltades amb una simbologia d'arrels hebraiques.

 Les principals característiques de la seua obra són: la densitat i l’hermetisme amb símbols procedents del món antic, l’aparició de mots que esdevenen símbols, relacionat amb la mort i amb la llengua, temes com la mort d’éssers estimats, de la llengua i del compromís del poeta amb el seu poble, la ironia, la sàtira i la recreació mitològica com a recurs utiliztat per satiriztar, denunciar i moralitzar.