Comparativa de trets lingüístics entre el català occidental i oriental
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 19,25 KB
Actualizado el
Resumen
Aquest document compara els principals trets fonètics, morfològics i lèxics dels dialectes del català occidental (nord-occidental, valencià i alguerès) i oriental (central, rossellonès i balear). Permet identificar les diferències en el vocalisme, els consonants, els articles, els pronoms, la conjugació verbal i el vocabulari entre les dues grans branques de la llengua.
Puntos clave
- El català occidental manté el vocalisme àton amb tres vocals (neutra, i/u), mentre que l'oriental, en molts casos, no distingeix la neutra.
- L'alguerès no té neutra i pronuncia [a] en lloc de la vocal neutra.
- En el català occidental, els verbs en -re mantenen l'accent clàssic: creïa, caïa.
- En el català oriental, els verbs acabats en -re fan formes com creïa, ria (reia) a l'imperfet d'indicatiu.
- La diferència entre b oclusiva i v labiodental es manté en el valencià i a l'alguerès, però no al català central.
- En el català occidental, els articles són lo, los, la, les; en l'oriental, el, la, els, les.
- Els articles personals no s'usen en el català occidental, mentre que en l'oriental s'empren en/el, la.
- El pretèrit perfet perifràstic és propi de l'occidental, mentre que l'oriental usa el simple.
Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba
| àmbits | trets lingüístics | CATALÀ OCCIDENTAL | CATALÀ ORIENTAL | ||||
| Nord-Occidental | Valencià | Central | Rossellonès | Balear | Alguerès | ||
| FONÈTICA DE VOCALS | Vocalisme tònic amb set vocals (a, i, u, e/o obertes i tancades) | SÍ | SÍ | SÍ | NO (no té obertes-tancades) | NO (Té la neutra tònica) | SÍ |
| Vocalisme àton amb tres vocals (neutra, i/u) | NO (afegeix e/o tancades) | NO (afegeix e/o tancades) | SÍ | SÍ | SÍ(afegint [o] en algun cas) | NO (no tenen neutra i fan [a]) | |
| Canvis de vocals | La e inicial sona a: astel Algunes e àtones es tanquen en i: ginoll La a final àtona sona e oberta: terre La o inicial es diftonga: auliva La e àtona inicial + s/n es pronuncia a: antendre | Les e/o són més obertes que als altres dialectes La e àtona inicial + s/n es pronuncia a: antendre | O àtona passa a u: c[u]lom | O tancada passa a u: Canigú e àtona passa a i davant palatal: Russillú | O àtona sona o (excepte a Menorca i Eivissa) | O àtona passa a u: c[u]lom | |
| Canvis d'accentuació | Verbs en -re, mantenen accent clàssic: creïa, caïa (Imp. Ind.) | Mots esdrúixols esdevenen plans: musica | |||||
| Diftongs | QUA-GUA fa CO-GO aigo | QUA-GUA fa CO-GO aigo | ai apareix sense evolucionar (maití) | ||||
| FONÈTICA DE CONSONANTS | SÍ | SÍ(però a pocs llocs) | SÍ (i de vegades desapareix la i: fulla-fuia-fua | ||||
| Iodització (LL es pronuncia I) | SÍ | SÍ(però a pocs llocs) | SÍ (i de vegades desapareix la i: fulla-fuia-fua | ||||
| Diferència entre b oclusiva i v labiodental | NO | SÍ | NO | SÍ | SÍ | ||
| Pronúncia de les -r finals | NO | SÍ(sonen sempre) | NO (amb excepcions: mar, cor...) | SÍ Es reforcen amb -t: ort, purt | NO(sonen sempre) | NOals pol.lisílabs però es reforça als monosíl.labs (ort) | |
| Metàtesi de la r | La r sovint canvia de lloc: drinte 'dintre', | ||||||
| Emmudiment de sons oclusius finals: camp, alt, tomb | SÍ | NO(sonen sempre) | SÍ | NO(sonen sempre) | NO(sonen sempre) | ||
| Pronúncia de la i del dígraf ix: 'caixa' | SÍ | sí | NO | SÍ Desapareix la x en posició final: pei, | |||
| Elisió de la -d- epentètica | NO | SÍ.venre, tinre | |||||
| -D- intervocàlica | Desapareix: cremà | ||||||
| -S- intervocàlica | cau: camia (camisa) | ||||||
| Assimilacions consonàntiques | SÍ:dissatte | ||||||
| Dígrafs LL-NY | Esdevenen L i N respectivament:an (any), bel (bell) | ||||||
| Grup TL | batle, espatla | ||||||
| D i L intervocàliques | Passen a -r-: cara (cada) | ||||||
| R+ consonant | Passa a l: gelmà | ||||||
| X-G inicial, intervocàlica o darrera consonant | S'africa txicot, pudjar, | ||||||
| MORFOLOGIA | Plural dels noms | Mantenen -n- etimològica: hòmens, jòvens | perden la n: homes, joves | perden -n- etimològica: destís, raós | Mantenen -n- etimològica: hòmens, jòvens | ||
| Gènere del nom | Canvia: el pols, el sang, la fred | ||||||
| Articles | Lo, Los, La, Les | El, La, Els, Les | El, La, Els, Les (salat a la zona de la Costa Brava) | El, Lo conviuen | Es,Sa,Ets, Ses, So, Sos (però El,La en certs casos) | Lo,Los,La,Les | |
| Articles personals | No s'usen | No s'usen | En/El, La | En/El, La | En i Na | No s'usen | |
| Demostratius | Aquest,aquell | Este,Eixe,Aquell | Aquest, aquell | ||||
| Possessius | Meua, teua, seua | Meua,Teua,Seua | Meva, teva.. | Llur, llures La teu (femení) | meu/mia, tou/tua,sou/sua, nostro/a, vostro/a, d'ell/a | ||
| Numerals | Uit, dèsset,diuit, dèneu, vuitanta | Afrancesats: quatrevints (80) | |||||
| Pronoms febles | formes plenes. me, te, sefavant verb | formes reforçades davant verb: em pentinaré | Davant infinitiu: te dir | formes plenes: mos han duit | |||
| Combinacions pronoms febles | CI+CD:li'l preste , lila, li'ls, li'n | CI+CD : te la deixo | CD+CI:la te prest | ||||
| Present Indicatiu | jo canto [o] o bé cante | jo cante (2a i 3a conj. sense desinència : jo perd, jo dorm | jo canto [u] | jo canti | Jo cant i desinències antigues en 1a i 2a plurals: cantam, cantau | jo cant | |
| Imperfet Indicatiu | Cau la -v- / -i-: treballae fee 1a conj: cantaia, cantaies | verbs acabats en -re fan formescom creïa, ria (reia) | jo cantava, jo tenia | desinència en -i: jo baixavi | Conjugats amb -v- feva, teniva, dieva | ||
| Pretèrit perfet | perifràstic | Simple | perifràstic | ||||
| Subjuntius | -ara-era- ira: cantara, volguera, servira | cantés, volgués, servís | Desinències antigues:cantàs, cantassis | ||||
| Verb SER | Usat com a auxiliar: sun arribat | 1.p.s.Present Ind. : som . Usat com a auxiliar: som anat | |||||
| Increment incoatiu | -ix: partix | -ix: partix | -eix: parteix | ||||
| Altres formes verbals | Molts participis en -it i molts infinitius plans (cúller) | Arcaiques: duim,fuit,deim | |||||
| Frases interrogatives | participi davant verb: fet l'has? | ||||||
| Frases negatives | Només amb PAS: Veig pas ningú | ||||||
| LÈXIC | Lèxic propi | apegar, corder, entrepusar, espill, moixó, melic,selló | a poqueta nit, colp, creïlla, llauraor, llavar, roí, safanòria,vesprà | sorra, escombra, nen,noi, llombrígol | mels de la cara (pòmuls), nugues (nous), oliu (olivera), pallago (noi) | doblers, horabaixa, al.lot/a, moix, capell, nin/a | |
| Influència d'altres llengües | arabismes, mossarabismes i castellanismes | occitanismes i gal.licismes, castellanismes | anglicismes al menorquí, arabismes a la toponímia | sardismes, italianismes, castellanismes | |||
| Arcaismes | ca, cercar, eixir, oir, quelcom | froment, gonella, lllong | |||||
| Diminutius | xicoteta, Vicentet | ||||||
Preguntas frecuentes
Quina diferència hi ha entre el català occidental i l'oriental en el vocalisme àton?
El català occidental manté un vocalisme àton amb tres vocals (neutra, i/u), mentre que l'oriental, en molts dialectes, no distingeix la neutra. L'alguerès, per la seva banda, no té neutra i fa [a].
Com es formen els articles en català occidental i oriental?
En occidental s'usen lo, los, la, les. En oriental s'usen el, la, els, les, tot i que en alguns dialectes conviuen formes com lo i el.
Quin és el pretèrit perfet més característic de cada branca?
El català occidental usa el perfet perifràstic, mentre que l'oriental usa el pretèrit perfet simple.
Ponte a prueba
Tarjetas de repaso
Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.
Test
Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.