Literatura Catalana dels Segles XIV i XV: Religió, Moral i Humanisme

T4. Literatura Religiosa i Moral (Segles XIV-XV)

Característiques dels Segles d'Or

• Es segueix l’obra de Ramon Llull.
• Cisma d’Occident (1378-1417).

Autors Destacats

Sant Vicent Ferrer, Francesc Eiximenis, Anselm Turmeda.

Sant Vicent Ferrer (1350-1419)

Nascut a València (1350) i mort a Bretanya (1419). Als 17 anys es va fer frare franciscà. Va dedicar la seva vida a predicar per tota Europa en català. El seguien multitud de persones. Els escrivents transcrivien els seus sermons. Els seus sermons tenien una intenció didàctica.

Francesc Eiximenis (c. 1330-1409)

Nascut a Girona (c. 1330-1335) i mort a Perpinyà (1409). Gran seguidor de Ramon Llull. No és gens original. Intenta demostrar la seva ideologia amb explicacions molt llargues, detallades i monòtones. Mostra odi a la pagesia i a les dones. Inclou contes per exemplificar allò que vol explicar.

Obra Més Important

• Lo Crestià (inacabada): Pretén ser un catecisme enciclopèdic (explicació religiosa de les coses).

Anselm Turmeda (c. 1350 - c. 1440)

Neix a Palma (meitat del segle XIV) i mor a Tunis (1430-1440). Va estudiar a Bolonya i París. Se’n va a viure a Tunísia i es converteix a l’islam. Comença a treballar per al soldà (rei) de Tunis. Està considerat Sant i Savi de la fe islàmica (molt venerat) i la seva tomba és visitada per multitud de persones.

Obres

• Llibre de bons amonestaments (1398): Un conjunt de bons consells.
• Elogi dels diners.

T5. L'Humanisme i la Cancelleria Reial

Concepte i Transició

Edat Mitjana → Humanisme → Renaixement.

Línia de pensament i una actitud davant la vida. Aspectes principals:

• Interès pel Món Clàssic Grecoromà.
• L’home és el centre del món i reemplaça la figura de Déu.

La Cancelleria Reial a Catalunya

Organisme burocràtic format per notaris, secretaris i protonotaris, que redactaven els documents reials de tota la Corona d’Aragó. Tots els seus treballadors estaven obligats a saber català, aragonès i llatí; per tant, eren coneixedors del món clàssic i humanista.

El català és una de les llengües més homogènies del segle XV. El llatí es posa de moda i el català s’adaptarà a l’estructura del llatí, utilitzant hipèrbatons (estructures complexes i desordenades).

Antoni Canals (1352 - c. 1419)

València (1352-1415/1419). Religiós de l’ordre dels dominics. Mostra interès per la cultura clàssica, i va ser traductor llatí-català. La seva obra Escala de contemplació parla del misticisme cristià.

Bernat Metge (1340-1413)

Barcelona (1340-1413). Va treballar a la Cancelleria Reial (on hi havia els càrrecs importants). Ell escriu exaltant la bellesa com a finalitat, no amb intenció didàctica, moralitzadora ni religiosa.

L'any 1396 és assassinat Joan I; Bernat Metge és un dels acusats i el van posar a la presó. Allí escriu Lo Somni, que intenta justificar la seva innocència i recuperar la confiança del rei Martí I l’Humà (fill de Joan I). Lo Somni està escrit en quatre parts:

• Diàleg amb el rei Joan I que se li apareix i el visita a la cel·la.
• Diàleg en què comenten l’actualitat del moment.
• Diàleg on es parla de la vida amorosa de Bernat Metge.
• Diàleg en què s’elogia a les dones.
• S’acaba quan es desperta.

Poesia dels Segles XIV i XV fins a Ausiàs March

Evolució Lingüística

La poesia trobadoresca va durar uns 300 anys, fins a Ausiàs March. La llengua ha passat de ser provenzal (occità), occità catalanitzat i català occitanitzat, a català pur.

Jordi de Sant Jordi (finals s. XIV - c. 1424)

Va ser el gran poeta anterior a Ausiàs March i se suposa que va néixer a finals del segle XIV i va morir cap al 1424. Va ser empresonat a Nàpols durant el regnat d’Alfons el Magnànim. De Jordi se n’han conservat 18 poesies i són molt importants perquè barregen la poesia trobadoresca i el nou pensament (Humanisme – Petrarca, poeta italià que va influenciar en la seva obra).

Joan Roís de Corella (Posterior a March)

Va néixer a Gandia (c. 1433-1443) i va morir a Gandia (1497). Era de família noble i era capellà, però mantenia relacions amb Isabel Martínez de Vera, amb qui va tenir 2 fills, i a més a més tenia altres dones. Les seves obres més importants van ser poesies amoroses, però també va escriure poesia religiosa, mitològica i de circumstàncies. La seva obra és rica en imatges, amb gran plasticitat, i també inclou tècniques del teatre (estil directe).