Les Funcions del Llenguatge: Guia Completa i Exemples

Funcions del Llenguatge

Anomenem funcions del llenguatge a les diferents aplicacions que podem donar a una llengua. Roman Jakobson, un dels lingüistes més destacats del segle XX, basant-se en l'esquema de la comunicació, va distingir les següents funcions, segons l’element predominant en un determinat acte comunicatiu.

1. Funció Referencial o Representativa (associada al referent)

És la més habitual i està present en quasi tots els missatges en major o menor mesura. L'emissor assenyala un fet objectiu, sense expressar els seus sentiments ni intentar provocar una reacció en el receptor. És pròpia dels textos científics, del periodisme d'informació, i en general dels textos expositius.

Marques lingüístiques:

• Predomini del mode indicatiu
• Predomini de la 3a persona
• Lèxic denotatiu, termes no valoratius
• Ordre lògic
• Modalitat oracional enunciativa
• Absència d'elements emfàtics (exclamacions)

2. Funció Expressiva o Emotiva (associada a l'emissor)

El missatge reflecteix l'actitud subjectiva del parlant, les seves emocions, opinions i percepcions, és a dir, manifesta l'estat anímic de l'emissor. És pròpia del llenguatge col·loquial, del literari i dels articles periodístics d’opinió.

Marques lingüístiques:

• Ús de la primera persona gramatical.
• Termes valoratius
• Verbs de percepció, opinió i desig.
• Modalitat exclamativa
• Utilització de prefixos intensificadors i sufixos afectius
• Recursos lèxics com ara:
  • ús de certs adjectius
  • paraules intensificadores (meravellós, excel·lent)
  • paraules malsonants
• Ordre marcat: descomposició de l'ordre lògic buscant destacar certs elements.
• Diminutius.
• Mode subjuntiu

3. Funció Apel·lativa o Conativa (associada al receptor)

L'emissor crida l'atenció del receptor o pretén influir sobre la seva conducta. És pròpia de textos conversacionals, propagandístics, del periodisme d'opinió i del llenguatge publicitari.

Marques lingüístiques:

• Ús de la segona persona gramatical.
• Interjeccions.
• Crides d'atenció (vocatius)
• Ús de les funcions referencial o expressiva amb caràcter apel·latiu (Marit meu, les camises estan sense planxar).
• Modalitat interrogativa o exhortativa.
• Ús d'imperatius i subjuntius.
• Expressions de cortesia...

4. Funció Fàtica (associada al canal)

Es dóna quan usem el llenguatge per a obrir, mantenir o interrompre el canal entre emissor i receptor. És pròpia de converses telefòniques en les quals són freqüents, i quasi exclusiva del llenguatge oral (encara que pot reproduir-se per escrit)

Marques lingüístiques:

• Modalitat interrogativa
• Interjeccions
• Frases fetes
• Les expressions emfàtiques, i repeticions

5. Funció Metalingüística (associada al codi)

S'usa el llenguatge per a parlar del llenguatge mateix; diccionaris, classes de llengua. També en l’ús comú ("No sé què significa X"). És la funció pròpia dels diccionaris, de les gramàtiques, però també pot aparèixer en una conversa quan els parlants volen aclarir el seu propi discurs.

Marques lingüístiques:

• Tecnicismes propis de la Lingüística.

6. Funció Poètica

La intenció de l’emissor és creativa i adquireix una gran importància la forma. És la funció pròpia de l’àmbit literari però també pot aparèixer en les converses (un acudit) o en la publicitat. Com a trets lingüístics podem assenyalar:

Marques lingüístiques:

• Recursos retòrics
• L'ús del llenguatge figurat
• L'expressivitat rítmica
• Predomini de la connotació
• Jocs de paraules
• Jocs de sons i frases fetes d'ús comú (Estic amb l'aigua al coll)

Àmbit d'Ús i Gènere Textual

• Periodístic: notícia, reportatge, editorial, article d'opinió...
• Publicitari: anunci, cartell, eslògan...
• Acadèmic: diccionari, resum...
• Literari: teatre, lírica, narrativa...
• Jurídicoadministratiu: llei, decret, acta, circular...
• Polític: míting, text parlamentari...
• Religiós: oració...
• Privat: conversa, carta...