Quina era la diferència entre els trentistes i la FAI dins la CNT?

Els trentistes defensaven una orientació netament sindicalista i el suport a la República, mentre que la FAI defensava la via insurreccional i armada.

Quan i com es va formar la CEDA?

La CEDA es va formar el 1933 com a coalició de partits de dreta catòlica i conservadora, liderada per José María Gil Robles, que defensava els interessos dels grans agraris i de l'Església.

Quins grups marxistes catalans es van unir el 1935 i el 1936?

El 1935, el Bloc Obrer i Camperol i Esquerra Comunista van constituir el POUM. El 1936, el Partit Català Proletari, el Partit Comunista de Catalunya i els socialistes van formar el PSUC.

Partits i sindicats a la Segona República Espanyola (1931-1936)

Resumen

El document explica els principals partits i sindicats de la Segona República Espanyola, organitzats per corrents: formacions d'esquerra, grups de dreta, partits conservadors i catòlics, grups monàrquics i feixistes, i partits d'àmbit català. Un alumne aprendrà les idees, els líders i les relacions entre aquestes forces polítiques i sindicals.

Puntos clave

Izquierda Republicana es va crear el 1934 a partir de la unió d'Acción Republicana d'Azaña i el Partit Republicà Radical Socialista.
El PSOE agrupava un corrent socialdemòcrata i un de revolucionari, liderat per Largo Caballero, secretari general de la UGT.
La CNT era la força sindical més important, de caire anarquista, amb els trentistes i la FAI com a línies d'actuació.
La CEDA va ser una coalició formada el 1933 per José María Gil Robles, que defensava els interessos dels grans agraris i de l'Església.
ERC va ser el partit hegemònic a Catalunya durant la República i es va formar un mes abans de les eleccions del 1931.
La Lliga Regionalista va canviar el nom a Lliga Catalana el 1933.
El 1935 va néixer el POUM i el 1936 el PSUC, fruit de fusions de grups marxistes catalans.

Ponte a prueba

1.3. Els Partits i Sindicats durant la Segona República

Formacions d'Esquerra

Izquierda Republicana (IR): Va destacar la Izquierda Republicana, creada l’any 1934 a partir de la convergència del partit Acción Republicana d'Azaña i el Partit Republicà Radical Socialista. Tots dos eren partits republicans d’àmbit estatal i rebien suport de les classes mitjanes i populars.
Partido Socialista Obrero Español (PSOE): Tenia gran influència sobre els treballadors i agrupava dos corrents:
- El socialdemòcrata, a favor de consolidar el règim republicà.
- El revolucionari, que veia la República com un camí vers el socialisme. Aquest sector estava liderat per Largo Caballero, secretari general de la UGT.
Més a l’esquerra se situava el Partido Comunista de España (PCE).
Confederació Nacional del Treball (CNT): La força sindical més important, de caire anarquista. Tenia dues línies d’actuació:
- Els trentistes, que defensaven una orientació netament sindicalista i el suport a la República.
- La Federació Anarquista Ibèrica (FAI), que defensava la via insurreccional i armada.

Grups de Dreta

Destaquen el Partit Republicà Radical (PRR), dirigit per Lerroux, i Derecha Liberal Republicana (DLR). Es van mostrar contraris a les reformes republicanes i van derivar cap a posicions conservadores.

Partits Conservadors i Catòlics

Els partits conservadors i catòlics tradicionals van fracassar després de la República. Només van quedar petits grups com el Partido Agrario, el Partido Liberal Demócrata i Acción Española, que reivindicava la monarquia catòlica i tradicionalista.

El gran partit de la dreta catòlica i conservadora va ser la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), una coalició formada el 1933 per José María Gil Robles, que defensava els interessos dels grans agraris i de l’Església.

Grups Monàrquics i Feixistes

Renovación Española: Grup monàrquic (liderat per José Calvo Sotelo) que defensava la necessitat de liquidar el règim republicà i establir acords electorals amb els carlins de la Comunió Tradicionalista.
Grups Feixistes: Van crear el 1931 les Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS), que el 1934 es van fusionar amb Falange Española, partit dirigit per José Antonio Primo de Rivera. Presentaven una ideologia antidemocràtica.

Partits d’Àmbit Català

Amb la proclamació de la República, un gran espai va quedar ocupat pels partits catalans. Les dues forces majoritàries eren la Lliga Regionalista (a la dreta) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

Lliga Regionalista / Lliga Catalana

La Lliga Regionalista va acceptar la nova legalitat republicana. Tenia el suport dels industrials i dels grans propietaris agrícoles. L’any 1933 va canviar el nom a Lliga Catalana.

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

ERC va ser el partit hegemònic durant la República a Catalunya. Es va formar un mes abans de les eleccions del 1931 i agrupava sectors nacionalistes radicals (com Estat Català de Francesc Macià) i petites formacions republicanes i nacionalistes. Va atraure la petita burgesia, la pagesia i els obrers industrials per proposar un programa de reformes polítiques i socials. Comptava amb una militància àmplia i dirigents carismàtics com Macià i Companys.

Partits Marxistes Catalans

Els partits marxistes estaven representats per dos grups socialistes (Unió Socialista de Catalunya i la Federació Catalana del PSOE) i quatre grups comunistes (Bloc Obrer i Camperol, Esquerra Comunista, Partit Català Proletari i Partit Comunista de Catalunya). Tots tenien una militància escassa.

A causa d'aquesta fragmentació, es van produir fusions:

El 1935, el Bloc Obrer i Camperol i Esquerra Comunista van constituir el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM).
El 1936, els altres dos grups comunistes i els socialistes van formar el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).