Kant, Marx i Nietzsche: Filosofia i Canvi Social

Kant (1724-1804): La Il·lustració i el Coneixement

Kant, fill d'un pare il·lustrat, ens llega la frase "Atreveix-te a pensar per tu mateix". Segueix la mateixa línia que Hume.

Gir Copernicà en el Coneixement

La visió del cosmos era l'heretada d'Aristòtil i d'un astrònom anomenat Ptolemeu: la Terra és el centre de l'univers i el Sol es mou al seu voltant. La revolució científica va en contra de les Sagrades Escriptures, que deien que el Sol es mou. Copèrnic proposava que la Terra girava al voltant del Sol, però va fallar en dir que l'òrbita que seguien els astres era circular, perquè no s'ajustava a les observacions de les estrelles des de la Terra. Kepler va dir que les òrbites eren el·líptiques i amb això ja s'ajustaria tot. Kant s'adona que més enllà de les aparences hi ha una veritat oculta que els humans no són capaços de captar. La gent es dedica a parlar del món real; ell va dir que abans de parlar hem de conèixer la realitat. Amb el gir copernicà, planteja que hem de veure com perceben els humans els objectes coneguts. El coneixement ve determinat per la nostra manera de ser i pensar. Amb això s'elabora la Crítica de la Raó Pura; veure amb quines condicions coneixen els humans i establir uns certs límits del coneixement (fins on pot arribar).

Judicis Analítics i Sintètics

• Judici analític (a priori): abans de l'experiència, no aporta informació nova.
• Judici sintètic (a posteriori): després de l'experiència, aportem informació nova.

La ciència funciona a base d'un tercer judici, el sintètic; la ment humana pot elaborar-lo prèvia experiència, però pot aportar informació nova.

Estètica Transcendental

Tot allò que ens ha donat per un fenomen: sensibilitat. El fenomen està condicionat per les formes a priori (espai i temps). Si el temps i l'espai ordenen els fenòmens, és gràcies a la memòria. Exemple: "Quan va ser l'última vegada que vas jugar a futbol? Ahir a la tarda (temps) al poliesportiu (espai)."

Les percepcions les ordenem en un temps i un espai, a més les intentem conèixer i entendre (saber). La realitat de fora l'ordenem gràcies als "a priori" i determina alhora la nostra forma de percebre la realitat (límits). Quan percebem alguna cosa, i encara no ho hem pogut explicar, li diem fenomen. Els que sí que coneixem i tenim classificats són els objectes coneguts. Hi ha categories a priori i d'aquí surten els judicis a priori. El coneixement és aplicar aquests judicis sintètics a priori als fenòmens (allò que no és explicable). La raó es recolza amb idees com el jo, el món, Déu, que són il·legítimes.

Els Límits del Coneixement

Els límits van més enllà d'allò experimentable; la cosa en si existeix, però els humans no la podem conèixer.

Crítica de la Raó Pràctica

Kant distingeix entre ètica formal/material (es dóna el contingut, que és la felicitat i el bé) i autònoma/heterònoma (ens diu el que està bé i el que està malament, el que hem de fer i el que no).

Kant no defineix la felicitat ni tampoc el que ell considera el bé -> ètica formal.

Crítica de la Raó Pràctica: Comportament i Intencionalitat

Sabem què fem amb les coses; si no, som incapaços de reflexionar i som cretins. La majoria estem dotats de raó i podem decidir què cal fer. Intencionalitat: porta dos tipus d'actes:

1. A) Estan inspirats per un imperatiu hipotètic.
2. B) Estan inspirats per un imperatiu categòric (dimensió moral dels actes humans).

Com estem actuant per aconseguir un objectiu, ho hem de fer d'una manera determinada: actes instrumentals (comportar-se dins d'un esquema) i actes morals (veure què hi ha darrere dels actes instrumentals, decidir, veure què hi ha més enllà).

Kant: no hem de justificar la nostra maldat fent el mal a les persones que també ens el fan per tornar-nos-el. Si fem el bé, ens el tornaran, però segurament no serà aquesta persona sinó una altra.

Té clara la consciència de quin és el seu deure, però no necessàriament el complirà = és lliure.

Karl Marx (1818-1883): Materialisme i Revolució

Karl Marx: exiliat d'Alemanya i de França per anar adquirint consciència política. Està fora de la filosofia abstracta. La cultura i el saber estan en funció de l'economia. Estudia dret i filosofia. És jueu i va desenvolupar la seva obra a Londres.

El Pensament Marxista

Entendre el món que ens ha tocat viure per canviar-lo: finalitat pràctica.

Influències:

• Teoria econòmica (Adam Smith i David Ricardo), per entendre les lleis del mercat.
• Idealisme dialèctic (Hegel): esperit absolut.
• Ideals de la Il·lustració (llibertat, igualtat, progrés, justícia...): fer un món millor.

Marx és un rebel de la manera de pensar dominant. Agafa de Hegel la visió dialèctica, però no l'idealisme. Transforma l'idealisme dialèctic en materialisme dialèctic (tesi, antítesi, síntesi; tot canvia seguint aquests tres passos fins que es reequilibra). El progrés no és lineal, sinó en ziga-zaga (llei del pèndol, d'un extrem a un altre. Exemple: molta repressió i quan et deixen lliure passes al descontrol).

Influències de Marx

• Adam Smith, David Ricardo: pensament econòmic.
• Hegel: idealisme dialèctic -> materialisme dialèctic.
• Il·lustració: defensa radical dels seus ideals (igualtat, llibertat, justícia social, progrés...).

Dialèctica

Les lleis que expliquen aquest canvi. El canvi no és lineal, sinó que genera una oposició. Hi ha un canvi quantitatiu i qualitatiu.

La història de la humanitat es pot veure amb les condicions físiques i materials (materialisme).

Infraestructura i Superestructura

La infraestructura (models de producció: esclavista, feudal, capitalista) determina la superestructura (sistema polític, jurídic, ideologia dominant, religió, moral, art, ciència).

Defensa la filosofia pràctica intentant entendre el món que li ha tocat viure amb la finalitat de canviar-lo. Marx s'adona de l'engany de la democràcia i de l'Estat liberal de dret. L'Estat no hauria d'intervenir en l'economia perquè hi hauria corrupció.

Conceptes Marxians

• Materialisme dialèctic
• Infraestructura-superestructura
• Ideologia dominant
• Alienació
• Valor d'ús - valor de canvi
• Plusvàlua (capital - força de treball)
• Lluita de classes - dictadura del proletariat
• Mitjans de producció

Marx no fa defensa del lliure mercat perquè s'adona que és un engany. Té una ideologia dominant; Marx entén que en una societat es necessita una visió que situa l'ésser humà en aquest cosmos. Distingeix entre la filosofia (pensament crític) i una simple ideologia.

Alienació

Alguna cosa que està separada de si mateixa. Consciència alienada: la consciència que té de les coses. La ideologia dominant provoca una consciència alienada.

Valor d'Ús i Valor de Canvi

Valor d'ús (utilitat d'un objecte) - Valor de canvi (preu de l'objecte): l'aigua té molta utilitat i no val res.

Plusvàlua

Diferència entre el valor real produït per un treballador i el seu salari. Un treballador produeix riquesa, però el salari que rep no és igual a la riquesa que produeix, sinó menys, perquè si no, no hi hauria negoci. El que té capital serà propietari dels mitjans de producció. Amb un mode de producció capitalista es compra la força dels treballadors, als quals se'ls paga un salari que genera plusvàlua. Amb això el capital s'acumula (diu Marx). Tots aquells que són propietaris del mode de producció (capitalista) cada vegada seran menys, però més rics. Tenint en compte que el salari està subjecte a l'oferta i a la demanda, al sistema li va bé que hi hagi gent a l'atur perquè, com que tenen necessitat de treballar, es conformen amb menys salari. Si una fàbrica produeix X béns i la població no té diners, no els compraran; per tant, tampoc interessa baixar molt el salari. Fan que el proletariat perdi la concepció de classe. La felicitat està en el benestar i això s'aconsegueix comprant coses.

Manifest Comunista

El llibre el va fer per motivació activista, per donar a la classe obrera una sèrie de consignes. Diu que els comunistes han de fer la revolució i establir un Estat fort (dictadura del proletariat).

• Anarquistes: l'Estat és opressor.
• Marx (comunista): l'Estat és un gran invent; depenent de com s'utilitza, pot ser opressor o pot garantir els drets dels febles. Si es desintegra l'Estat, apareixen els que se n'aprofiten. Ell vol la dictadura del proletariat.

La història ens ha ensenyat que a la pràctica mai succeeix el que havíem dissenyat a nivell teòric.

Pautes per Superar la Situació d'Aquell Moment

• Expropiació de la terra dels grans latifundistes.
• Impostos directes progressius.
• Abolició del dret a l'herència.
• Banca nacional.
• Centralització dels mitjans de transport.
• Multiplicació de les fàbriques nacionals, també van passar a nom de l'Estat.
• Treball obligatori per a tots.
• Combinar el treball agrícola i industrial.
• Educació pública i gratuïta per a tots.

Marx considerava que el destí de la petita burgesia era l'extinció perquè el capital tendeix a concentrar-se. Marx fa una crítica del paper de la dona com a instrument reproductiu. Apunta cap al principi d'igualtat en el treball i en els salaris. Marx menysprea el socialisme perquè el considera merament reformista, incapaç de dur a terme canvis radicals; accepten el joc democràtic de les eleccions.

Nietzsche (1844-1900): La Voluntat de Poder i el Superhome

Nietzsche: alemany, estudia filosofia i teologia. Generació posterior a Marx. També és rebel, però a diferència de Marx, que era activista, Nietzsche era solitari i això el va portar a la llibertat i independència. L'etapa productiva i de plenitud intel·lectual coincideix amb el mateix món que Marx. Menysprea el moviment socialista i el comunisme perquè ell no suporta el gregarisme. Ell proposa que una societat nova no es pot fer sense un home nou, i això comença per un mateix.

Nietzsche neix en una família on el pare i l'avi eren pastors; ell no va seguir la mateixa vida, i això ho podem veure en el seu llibre L'Anticrist.

Està marcat a seguir la tradició familiar, però el pare mor quan és jove i es queda amb la mare i la germana. És un estudiant, però després es fa rebel. De vegades tenia problemes de salut i això li determina la seva vida i obra; tenia problemes de migranya i vista. Comença estudiant teologia i filosofia, i això li anirà bé perquè serà un gran escriptor i influirà en la realització del mètode genealògic (buscar l'origen de les coses). Però s'adona que no li agrada la teologia. Aconsegueix la plaça de catedràtic a la Universitat de Basilea als 25 anys. Publica un llibre, El Naixement de la Tragèdia, i aquí és on es produeix un canvi: aquest llibre mostra el que serà el seu pensament, és un llibre políticament incorrecte i provoca desconfiança al món acadèmic. Segueix tenint plaça a la universitat, però es converteix en un marginat. Li tornen els problemes de salut i li afecten en donar classe. El 1870, a causa dels problemes de salut, la universitat pren la decisió de prescindir dels seus serveis, però li paguen la invalidesa. Llavors, té l'oportunitat de portar una vida solitària i creativa. Es mou en una vida modesta per balnearis, i els diferents llocs on es va movent és per salut, i alguns els va repetint (tots els estius anava a Suïssa). En aquests anys és quan produeix la seva obra. El 89 es descontrola, l'ama de la pensió avisa la família i l'internen en un psiquiàtric; li diagnostiquen paràlisi progressiva cerebral i passa a ser cuidat per la família fins que mor. L'origen de la malaltia és la sífilis, de quan era estudiant. En aquesta època hi hauria molta prostitució perquè les dones s'havien de guanyar la vida; hi hauria molta repressió. En una societat amb sexualitat oculta, els joves que anaven de prostitutes i agafaven malalties no podien dir-ho perquè era una deshonra. Nietzsche va agafar la sífilis i el van intentar curar amb mercuri. La tercera etapa de la sífilis era la paràlisi cerebral.

Era un home auster, disciplinari, solitari, educat, parlava baix, però quan escrivia era provocador. No va tenir cap èxit literari. Els seus anys de plenitud foren de 1879 a 1889. Es va enamorar d'una dona que li va fer perdre una mica la perspectiva, però al final la relació no va funcionar.

Etapes de Nietzsche

• Infància i joventut.
• Etapa "professional" (1869-1879): El Naixement de la Tragèdia; Sobre Veritat i Mentida en el Sentit Extramoral.
• Etapa "errant" (1879-1889): Genealogia de la Moral; Més Enllà del Bé i del Mal; Superhome...
• Etapa final (1889-1900).