John Stuart Mill: Lògica, Empirisme i Inducció

Enviado por ojeteduin y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,9 KB

John Stuart Mill i la Lògica

Si volem presentar l’utilitarisme com una autèntica ciència moral, primerament hem d'investigar de quina manera operen les ciències, quines en són les bases epistemològiques.

La Lògica com a Teoria de la Demostració

La lògica és per a Mill la teoria de la demostració, ja que estudia les maneres a partir de les quals és possible assolir coneixement. Per això, és la base de tota ciència. Ara bé, la lògica tan sols posseeix caràcter instrumental, no proporciona coneixement. El coneixement només es pot basar en l’experiència.

L'Empirisme de Mill

La seva teoria de la ciència reflecteix l’empirisme de Mill. Defensarà que no existeixen idees innates o principis a priori, ni tan sols pròpiament intuïcions intel·lectuals, sinó que tot allò que és tingut prové de l’experiència.

Generalització i Matemàtiques

Fins i tot els axiomes, definicions i proposicions de les matemàtiques s’obtenen, segons Mill, per generalització: afirmar una propietat de la circumferència significa que l’observem o demostrem que es compleix d’una manera anàloga per a tots els objectes semblants.

Deducció i Inducció

La deducció consisteix a passar de proposicions generals a particulars. Per a Mill, tot enunciat general deu el seu origen a la inducció (és el procés de raonament pel qual s'arriba a una conclusió a partir de la generalització), a partir dels casos particulars observats.

La Inducció com a Base de la Ciència

Tota ciència es basa, doncs, en la inducció, entesa com a generalització de l’experiència. Això significa que no hi ha veritats necessàries absolutament, sinó tan sols hipotèticament (ja que en generalitzar sempre correm el risc d’equivocar-nos). Ni tan sols els nostres principis lògics més bàsics, com el principi de no-contradicció, són necessaris, ja que es construeixen amb l’experiència.

El Principi d'Uniformitat de la Natura

La inducció es fonamenta en el fet que en la natura hi contemplem nombroses regularitats, que expressem a través de lleis. Aparentment existeix un Principi d’Uniformitat en la natura, segons el qual hom pot esperar que aquesta sempre actuarà tal com ho ha estat fent fins ara. Mill apel·la al fet que el Cosmos sembla obeir a la llei de casualitat, la qual explicaria aquesta uniformitat.

Coneixement Hipotètic i Inducció

No obstant això, Mill reconeix que la nostra confiança en aquesta llei es deu igualment a l’experiència, per la qual cosa no és possible una justificació última de la mateixa inducció. És per això que el coneixement humà no pot passar de ser hipotètic. Tot i així, i seguint Francis Bacon, Mill oferirà unes pautes estrictes que permetin d’aplicar la inducció amb el màxim de garanties possibles, de manera que en puguem eludir les conclusions escèptiques.