Els Jocs Florals i Jacint Verdaguer: Renaixença Literària Catalana

Els Jocs Florals: Origen i Significat

Els Jocs Florals van néixer a l'Edat Mitjana. S'organitzaven com una festa literària, imitant els de l'Edat Mitjana. Els premis corresponien a cadascun dels tres temes, i el premi consistia en una flor de plata i d'or. Al tema de la Pàtria corresponia una englantina, al tema de la Fe una viola i al de l'Amor una flor natural. Els Jocs Florals tenien el lema: Pàtria, Fe i Amor. Aquell que era capaç de guanyar els tres temes, encara que fos en diferents convocatòries, rebia el títol de Mestre en Gai Saber.

Finalitats dels Jocs Florals

Els promotors dels Jocs Florals tenien les següents finalitats:

• Normalitzar actes de creació literària.
• Orientar els joves creadors.
• Donar prestigi social a la literatura i a l'esperit de la Renaixença.

Una característica essencial dels Jocs Florals era promoure i orientar la producció literària dels joves escriptors. Així, van aparèixer escriptors importants com Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà.

Jacint Verdaguer (1845-1902)

És el poeta més prestigiós de les lletres catalanes del segle XIX i un dels més significatius de la nostra literatura. Ordenat sacerdot el 1870. Els primers anys va treballar com a capellà en un vaixell transatlàntic, i aquesta experiència li inspiraria el seu poema L'Atlàntida (1877), tot escrit en alexandrins. El 1886 va fer un viatge a Terra Santa que el va trasbalsar moltíssim i va propiciar un canvi en la seva actitud davant l'Església. Va començar a centrar-se en els pobres i a practicar exorcismes sense permís. Els seus enfrontaments amb l'autoritat eclesiàstica van fer que li suspenguessin el dret de dir missa, però després d'haver-lo expulsat, el van perdonar. Va escriure poemes populars que van arribar al poble i molta gent els recitava sense saber ni que eren d'ell. Es va presentar als Jocs Florals i va guanyar els temes de la Fe i la Pàtria. Va morir de tuberculosi a Vallvidrera, i al seu funeral hi van assistir més de cent mil persones (cosa curiosa, ja que va morir pobre i molt oblidat per la gent). Més tard va escriure Canigó (1886), que era un poema èpic en forma de llibre, però no tots els versos eren alexandrins, sinó que anava variant. Verdaguer també va escriure poesia religiosa (Idil·lis i cants místics) i patriòtica. L'amor va ser l'únic tema que no va conrear.

L'Atlàntida

Publicada l'any 1877. És un llarg poema èpic format per deu cants, una introducció i una conclusió, que narra l'enfonsament de l'antic continent dels atlants, recollint elements mitològics de diverses procedències, sobretot grecs, egipcis i bíblics. En la introducció, se'ns narra com Colom, molt jove, arriba a la costa peninsular després d'un naufragi i un ermità li explica l'esfondrament de l'Atlàntida. El veritable protagonista del poema és la natura, els seus capricis i els seus daltabaixos. L'obra té influència de Victor Hugo, sobretot en l'ús del decasíl·lab èpic i de l'alexandrí. Hi trobem tot tipus de recursos retòrics com al·literacions, comparacions, hipèrbatons...