JF Mira: Identitat valenciana, nacionalisme i l'assaig com a literatura
JF Mira, assagista i columnista valencià
JF Mira pertany a la generació següent a la de Joan Fuster. És un veterà autor polifacètic i d'àmplia cultura, un dels escriptors vius més destacats. Ha conreat la narrativa, l'estudi antropològic, l'estudi lingüístic i l'assaig. Ha estat professor de grec i de cultura clàssica a la Universitat Jaume I de Castelló.
És un escriptor arrelat a la realitat valenciana, que la coneix molt bé. És conscient de les seues virtuts, però també de les seues mancances. La majoria de les obres no fictícies tenen una empremta antropològica: per això, i per la seua sòlida cultura clàssica, aprofundeix més que altres autors que es queden en allò superficial.
Mira és un columnista brillant, amb molta presència en la premsa. En l'actualitat escriu setmanalment en la darrera pàgina de la revista El Temps.
El tema central: la identitat valenciana
El tema central de Mira com a assagista és la identitat valenciana. Les seues reflexions es relacionen en dos vessants:
- La complicada qüestió de la identitat nacional: el nacionalisme.
- Les conseqüències que se'n deriven, especialment el seu ús polític: la relació entre cultura i poder, i la possibilitat de manipular el significat de la identitat per interessos polítics, socials i econòmics.
Els set eixos temàtics
Per a reflexionar sobre aquest tema central, l'assagista acudeix a set tipus d'assumptes o anècdotes:
- Viatges i visites
- Llibre i llengua: paradís de la literatura
- Els grecs, els clàssics
- El país i els veïns: la nació
- Sobre la gent i el món
- El vel de la memòria
- València i valencians
L'estil assagístic de Mira
Mira ha après de J. Fuster els recursos essencials del gènere assagístic. Els seus trets són el resultat d'una àgil simbiosi de periodisme i literatura:
- Claredat i concisió: no hi ha res en Mira que siga accessori.
- Suggereix i argumenta amb gràcia.
- Maneja la ironia i l'humor amb gran destresa.
- Ús dels adjectius, dignificant la llengua.
- Incita al diàleg o al debat: Mira obliga el lector a estar d'acord o en desacord amb el seu punt de vista, i l'obliga a reflexionar.
Un mestre de l'idioma
És un mestre de l'idioma: dignifica la llengua literària i predica amb l'exemple. L'article d'opinió és, en la seua obra, un assaig en miniatura i un text literari breu. Moltes reflexions es basen en l'experiència personal.
L'estructura sol ser la següent: comença amb la descripció d'un fet, una persona o una obra d'art i, mitjançant una pirueta dialèctica senzilla i eficaç, exposa la seua reflexió breu i contundent.
Compromís cívic, polític i ideològic
Mira sempre ha mantingut un compromís cívic i polític amb el seu país i la seua cultura. Els fonaments ideològics del seu mètode reflexiu deriven de la raó, de l'humanisme i de la fidelitat a la democràcia.
La seua reflexió té validesa universal quan tracta sobre:
- La creació i l'evolució de les identitats i dels símbols de la nació.
- La importància de les llengües per a crear una «consciència col·lectiva».
La Crítica de la Nació Pura
Així, al llibre La Crítica de la Nació Pura, s'analitza el nacionalisme des de la perspectiva de l'antropologia social:
- Els humans necessiten tenir una identitat de grup.
- Aquest grup es pot definir com una nació cultural, que no sobreviu sense una nació política.
- Desfà tòpics sobre la nació entesa com un element pur, net i lliure de contradiccions.
- Mostra que una nació és una creació social, humana, dependent dels símbols i sempre en construcció.