Decadència i Renaixença de la literatura catalana: del segle XVI al XIX

Otras lenguas extranjeras3,5 KB

La decadència de la literatura catalana

La decadència és el període de la literatura que va des dels inicis del segle XVI fins als principis del segle XIX. Va disminuir l'ús de la llengua catalana com a conreu en la literatura culta.

Les terres de Catalunya, València i Mallorca, després de la unió de les corones de Castella i d'Aragó pel matrimoni de Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella, en cap cas no van poder evitar la influència cultural castellana, que acabà sent fins i tot lingüística. Al final del segle XV, i a València, ja podem trobar autors que redacten en castellà de manera experimental.

Al segle XVI, pràcticament tots els autors que trobem a Catalunya i a València ja són bilingües. Al segle XVII, la llengua autòctona sol aparèixer en clar desavantatge. Al segle XVIII, l'ús culte del català es redueix sovint a la simple anècdota.

Autors

Francesc Fontanella i Francesc Vicenç Garcia van escriure obres teatrals i poètiques, incloent-hi sonets i versos religiosos i eròtics. També cal destacar Josep Romaguera.

La Renaixença

L'estil de la Renaixença és proper al Romanticisme europeu, amb predomini dels sentiments, l'exaltació patriòtica i els temes històrics. La llengua emprada barreja cultismes i neologismes amb mots de la cultura popular.

La Renaixença s'identifica amb el redreçament cultural català i, sobretot, amb la recuperació de la seva llengua. El programa de la Renaixença pretén, sobretot, la plena identificació entre llengua i pàtria. Perquè la burgesia acabi conscienciant-se, el moviment reivindica els punts següents:

  • La descoberta i divulgació dels clàssics grecollatins i de tota la literatura de tradició oral.
  • La creació de la literatura catalana (en qualsevol gènere), conduïda per una llengua normativitzada.
  • La creació d'institucions noves que impulsin la nova dinàmica literària (editorials, premsa…) i el reforçament de les institucions ja existents (Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona…).

La poesia

Gràcies als Jocs Florals, la poesia és un dels gèneres més conreats del moviment, i aconsegueix arribar a un públic més ampli. Aquesta poesia, per tant, pretén assolir una identificació total entre llengua i pàtria.

Els autors principals d'aquest gènere són:

  • Bonaventura Carles Aribau
  • Manuel Milà i Fontanals
  • Joaquim Rubió i Ors
  • Jacint Verdaguer i Santaló, pare de la poesia i la llengua catalana moderna

La Il·lustració

La Il·lustració és un corrent filosòfic, polític i social que va aparèixer al Regne de França, al Regne Unit i a Alemanya. Després es va estendre a altres parts d'Occident durant el segle XVIII.

Al llarg d'aquest segle, malgrat que es van mantenir les característiques bàsiques de l'antic règim, l'intens impuls demogràfic i econòmic i l'eclosió del pensament il·lustrat van obrir les portes a una època de revolucions burgeses encapçalades per la Revolució Francesa i per la Revolució Industrial.

El nom en diferents llengües d'aquest moviment fa referència a la raó, identificada amb la llum, ideal i guia dels individus de l'època. Es sol considerar tot el segle XVIII com l'època en què es va desenvolupar (malgrat que hi coexisteix amb altres moviments intel·lectuals). La seva fi, en canvi, se sol identificar amb l'arribada de les guerres napoleòniques.

Descargar

PDF Word HTML